A somiar amb els Goya

‘Under the Ice’ i ‘Plastic Killer’ s’inscriuen als premis de l’acadèmia espanyola: la decisió final, al gener.

És l’hora de recollir la llavor sembrada. I aquest any els nostres cineastes apunten alt. Ni més ni menys que als Goya, els premis anuals que l’acadèmia espanyola del cinema reparteix cada febrer. De moment, ja hi tenim dues pel·lícules inscrites, i totes dues en la categoria de curtmetratge: Under the Ice, d’Álvaro Rodríguez Areny, i Plastic Killer, de Jose Pozo. Atenció, inscrites, que no vol dir preseleccionades, ni molt menys nominades. La preselecció la decidirà a l’octubre un comitè. L’any passat, per fer-nos-en una idea, els afortunats van ser 35 (deu d’animació, deu documentals i quinze de ficció). Però aquest va ser el primer tall. El definitiu arriba al gener, i aquí la tisorada és encara més dràstica, perquè tan sols cinc dels preseleccionats passen a la finalíssima dels Goya.

Aquest és el camí que els queda per davant a Under the Ice i a Plastic Killer. Però la bona notícia és que seran a la graella de sortida. Les vies per accedir-hi són caríssimes. El curt del director encampadà s’hi ha colat aquest any gràcies a la selecció a l’última edició de Sitges, festival de categoria internacional que obre les portes dels Goya a tots els curts espanyols que hi són seleccionats. Under the Ice és una coproducció hispanoandorrana, i aquesta ha sigut l’escletxa que li ha permès a Rodríguez Areny complir un dels seus somnis. Fa tres anys, es dirà el lector, també va desfilar per Sitges. Cert, però és que Le Blizzard era una producció 100% andorrana, i això li va barrar el pas als Goya.

Per a Plastic Killer la cosa ha sigut encara més laberíntica, perquè no va passar per Sitges ni per cap dels festivals de categoria internacional (pensin en Cannes, per exemple) i per tant s’hi ha hagut de colar per la porta petita: per accedir-hi, la pel·lícula ha d’haver estat seleccionada en cinc festivals nacionals –espanyols, s’entén– classificadors per als Goya. Plastic Killer en porta ja set, així que cap als Goya que se’n va Pozo. Colar una producció amb segell AND als màxims guardons del cine espanyol seria una fita sense precedents. Els directors ho saben però són també conscients que el camí tot just comença ara i que a la graella de sortida només hi arribaran cinc supervivents. Però ja es veurà. Fa un decenni tampoc ens hauríem imaginat mai que un curt andosí competiria a Sitges, i Rodríguez Areny ho ha fet ja en tres ocasions. Així que fins a l’octubre com a mínim és legítim somiar. 

De fet, els Goya no són l’únic somni de l’encampadà. Ni el més gran. El que li treu la son al director de Under the Ice són els Méliés, els premis anuals del cinema europeu. Le Blizzard va competir en quatre festivals classificadors per als Méliés de Plata. No va guanyar. Under the Ice en porta de moment dos, el Razer Reel de Bruges i l’Imagine d’Amsterdam. Tots dos es decideixen el mes d’octubre, així que tot és encara possible. Els guanyadors dels Méliés de Plata són proclamats de forma automàtica candidats al Méliés d’Or que es decideix l’any següent a Sitges. Així que Under the Ice encara podria tornar el 2023 al festival català. 

Això és molt dir, és veritat, però de moment ja acumula una quarantena de seleccions –entre d’altres, el Macabro de Mèxic, l’Scream Fest de Los Angeles, l’Overlook de Nova Orleans i el Fantastic FilmFest alemany– i mitja dotzena llarga de premis, l’últim dels quals el del públic al Bram Stoker, el festival que organitza l’associació ianqui d’escriptors de terror i que s’afegeix, entre d’altres, a la millor direcció i a la millor fotografia que es va endur a l’últim Ull Nu.

Pozo recull quatre premis més a Navarra i Tarazona

Plastic Killer continua recollint premis als festivals espanyols. L’últim –els últims, vaja, perquè en van caure quatre de patac– dos dissabtes enrere al festival de comèdia de Tarazona (millor guió, millor actriu i millor direcció artística) i al Navarra Film Festival (millor actriu, de nou, per a l’aragonesa Laura Gómez-Lacueva, que no direm que és la revelació del curt, però sí qui s’està enduent les estatuetes, a banda del mateix Pozo, que torna a exercir com a home-orquestra, guionista, director i productor). Plastic Killer també ha rebut premis a Medina del Campo, Badajoz i la Cerdanya, i el millor potser encara hagi d’arribar, perquè ja s’han confirmat les seleccions a un festival classificador per als Méliès de Plata, i per un classificador dels Oscar. Els Oscar, sí, perquè no ens moquem amb mitja màniga. Així que Plastic Killer ja frega la trentena de seleccions. Molt probablement no n’hagi sigut aliè la presència de Jose Mota com a protagonista. Del que no hi ha novetats és de la sèrie en què Pozo confiava a convertir  el curt, que en realitat funciona com un episodi pilot. Netflix s’hi va interessar i no hi va haver entesa. Però Plastic Killer encara no ha dit l’última paraula.