Sonata per a corda i estrelles

Gerard i Lluís Claret estrenen placa al Fener Boulevard, la primera consagarda a personalitats de l’àmbit artístic.

“El dia que desafinem, ja ho sabeu: podeu venir al Fener a trepitjar-nos amb tota justícia.” Amb aquest bon humor saludava ahir el violoncel·lista Lluís Claret la placa que el Comú de la capital li ha dedicat al Boulevard de les Estrelles. A ell i, és clar, també al seu germà, Gerard. I a tots dos, amb motiu de mig segle d’una trajectòria professional que va arrencar la tardor del 1968 –al Palau de la Música Catalana i enrolats a l’orquestra Ciutat de Barcelona. Doncs si li prenen la paraula a Lluís i els volen trepitjar, ho podran fer a la cruïlla entre Maria Pla i Sant Salvador. Però com que és probable que no s’ubiquin, deixem-ho en el sector del Fener Boulevard més pròxim al Plaza.

Les estrelles dels Claret són la quarta i la cinquena del passeig –els han precedit els pilots Cyrill Despres, Toni Bou i Albert Llovera– i, com veuen, les primeres que distingeixen dos personatges del món de la cultura. Per a la cònsol de la capital, Conxita Marsol, les constitueixen el merescut reconeixement “a dos andorrans que n’exerceixen, dos grans ambaixadors del país que han compaginat una prestigiosa trajectòria internacional amb la decidida vocació pedagògica que han exercit a casa nostra”. Marsol va recordar que Lluís i Gerard Claret van intervenir decisivament en la creació de l’Institut d’Estudis Musicals, juntament amb Bonaventura Rebés i el mateix Comú: “L’han vist néixer i créixer, hi han col·laborat des del primer dia, i aquestes estrelles són el testimoni que els valorem, els respectem i els admirem”.

Lluís li va agafar la paraula per remarcar el paper determinant que va tenir l’Institut en el despertar cultural del país: “Quan érem petits Andorra era un desert cultural, per això aquestes estrelles també són un homenatge a l’Institut”. Entitat que va significar –ara parla Gerard– “un abans i un després: a través dels alumnes va ajudar a vincular les famílies amb el món de la música; en qualsevol cas, no cal que digui que ens sentim honrats i emocionats per aquest reconeixement, que em fa una il·lusió especial perquè he tingut la sort de desenvolupar bona part de la meva carrera al meu país”. Lluís, en fi, el va fer extensiu als pares –“va ser gràcies a ells, a qui l’exili va portar fins aquí, que nosaltres som andorrans”– i també a Bonaventura Rebés, que, quan els Claret eren encara adolescents, els va organitzar els primers concerts en les cèlebres vetllades musicals a la casa Guillemó.

Les estrelles que ja llueixen al Boulevard, en fi, s’afegeixen a l’exposició que el Comú els va consagrar a l’octubre a la Llacuna i al concert del 21 de desembre al Centre de Congressos. La violoncel·lista Eva Santamargarita i els dos Jordi Albelda (pare i fill, i ells, violinistes) van acompanyar la cerimònia amb un Trio de Reger, i amb el fred i que feia, només va faltar que nevés perquè fos un dia totalment Claret. Per Andreu, el patriarca. Ja saben: l’Home de les Neus.