Subirachs com a bàlsam

Si l’art funciona com a lenitiu per a les penes de l’ànima i altres mals moments, Sant Julià de Lòria s’encomana a Josep Maria Subirachs per passar aquest moment horribilis i demostrar que, malgrat tot, “la cultura no s’ha aturat”, puntualitzava el cònsol major, Josep Majoral, en l’acte inaugural de La puresa de la creació, mostra que, a través d’una trentena de dibuixos, alguna litografia i tres escultures –perfectament triades, per il·lustrar l’evolució creativa de l’autor– reforça els vincles de la parròquia laurediana amb un dels escultors més universals que ha donat Catalunya, autor de la decoració escultòrica de la Façana de la Passió de la Sagrada Família. Es podrà visitar fins al 5 de gener, a la sala Sergi Mas. 

Lligams? Quins lligams? Els iniciats –i ho recorda i detalla un dels àmbits de la mostra–amb la instal·lació de Clio el 16 de novembre del 1989 a la placeta de Calonge-Sant Antoni. Un encàrrec realitzat per la comissió d’educació del Consell General, encapçalada aleshores per Albert Pintat. Precisament l’excap de Govern hi era a l’exposició: la família ha cedit algunes de les peces que s’hi exhibeixen. El relat de com Subirachs va acabar formant part del paisatge lauredià es completa en aquesta mostra amb un esbòs de Clio, rescatat dels arxius. Queden alguns detalls d’aquella història per aclarir, com el grau d’implicació d’altres parròquies, explicava la comissària de la mostra, Anna Mangot. 

El gruix de l’obra mostrada, però, prové de la Fundació Pinnae. “Estem encantats d’estar aquí, és il·lusionant sortir del nostre territori habitual i fer gaudir de l’art en un espai públic”, assegurava el director de la fundació de Vilafranca del Penedès, Joan Melero. Per cert, recordava, la mostra ha estat possible mercè a la “insistència” des del Comú, un projecte treballat des de fa temps i que ara ha patit una petita redefinició forçada: s’ha encabit en un sol espai perquè la planta baixa de l’antiga Casa Comuna quedi disponible per a altres activitats, apuntava Mangot. 

El perquè del títol de la mostra també l’exposava la comissària: “Subirachs considerava que el dibuix és l’art en estat pur; el primer pas, l’obra on no es pot amagar res”. A banda, una petita pinzellada de l’evolució en el treball escultòric, de l’obra figurativa a l’abstracció i de tornada a una figuració repensada, representada per Figura asseguda (1953), Mart i Venus (1979) i, és clar, Clio, 

La galeria Art Lab proposa una mirada irònica a l’ofici de crear
Uns metres amunt i una estona més tard, continuava aquesta tarda el desplegament de propostes plàstiques: la galeria Art Lab Andorra, ubicada a Santa Coloma, presentava l’obra d’Andrei Kobushenko. Creators 2020, que és com el creador ha batejat el conjunt, és una proposta plena d’autoironia, “una mirada burleta sobre nosaltres mateixos i la nostra pretensiositat”, segons resa en el material de presentació de l’exposició. El punt central de la proposta, una mena de muntanya daurada, una imatge que, proposen autor i galerista, cadascú pot interpretar com millor li sembli i que representa  “l’ideal inassolible pel qual tots ens movem”. 

I, sortint de la galeria de Santa Coloma però no de l’àmbit de la plàstica: dimarts vinent s’inaugura Le tout noir, una intervenció artística al carrer de les Escoles en homenatge a Pierre Soulages.