‘TBO’: el saló s’apunta al centenari

Va ser l’11 de març del 1917: arribava als quioscos –espècie avui en perill d’extinció– el primer número del TBO. Un humil quadernet de vuit pàgines, vuit, que combinava les historietes gràfiques amb els relats de to humorístic. Costava cinc cèntims –de pesseta, no d’euro– i si en parlem avui i aquí és, òbviament, perquè en breu celebrarem el centenari d’una de les icones de la cultura popular espanyola i perquè –segur que s’ho havien ensumat– el saló de la Massana s’apuntarà a l’efemèride amb dues iniciatives: d’una banda, una estupenda exposició amb el mig centenar d’originals dels anys daurats de la revista que es conserven als fons del Museu del Còmic; de l’altra, amb la presentació d'El tebeo que va donar nom als altres, en què l’historiador català Jordi Manzanares –col·laborador habitual de Tebeosfera, l’oceànica enciclopèdia virtual de la historieta– repassa aquest gloriós centenari.

Serà, ja s’ha dit, a la 21a edició del saló, que es posposa finalment fins a la setmana de Sant Jordi –els dies 21, 22 i 23 d’abril– per no coincidir amb el de Barcelona, que aquest any, quina casualitat, arrenca a finals de març. I ja que en parlem, ja poden començar a salivar: Joan Pieras, ànima i director del saló, ja té lligats Rubén Pellejero i Juan Canales: sí home, l’il·lustrador i el guionista que l’any passat van ressuscitar Corto Maltés. El dubte és si compareixeran amb les planxes de la primera entrega, Sota el sol de mitjanit, o amb les de la segona, envoltada del secretisme habitual però que –augura Pieras– es podria presentar oficialment a Barcelona.

Ja ho veurem, però el que està clar que aquest serà l’any de Corto a la Closeta. Aquesta, és clar, és la bona notícia. I això vol dir que n’hi ha una de dolenta: qui sembla definitivament descartat del cartell és el suís Enrico Marini, un dels tòtems del còmic europeu, i que per si no en tenia prou amb sèries canòniques com El Escorpión i Rapaces està fent literalment història amb Las águilas de Roma, que ja va pel quart capítol. Potser l’any que ve, diu Pieras... I qui tampoc no està clar que pugui fer un forat a l’agenda és el madrileny Carlos Puerta, l’il·lustrador de Barón Rojo –Manfred von Richtofen, as de l’aviació alemanya de la I Guerra Mundial–. Norma n’acaba de publicar el segon volum. Però no el descartem del tot. El que sí que està confirmat, a falta de concretar data, és Kim –Joaquim Aubert, el pare del difunt Martínez el Facha, el bigoti més franquista d’El Jueves–. Compareixerà amb el díptic El arte de volar i El ala rota, que repassa l’Espanya del segle XX a través de la peripècia del pare del guionista, Antonio Altarriba. Serà, això sí, a les Fontetes, i no al cartell del saló sinó al d’exposicions anuals del museu.

Però tornem al començament perquè avui era el dia del TBO, la més longeva i influent de les revistes espanyoles d’humor gràfic. Tant que, com diu el títol del llibre que en celebra el centenari, “va donar nom a les altres”. Això va ser, és clar, fins als anys 80, quan dels tebeos se’n va deixar de dir així per dir-ne còmics. I fins avui. A la Closeta hi desfilarà la flor i nata de la historieta espanyola de postguerra: des de Benejam fins a Coll, Urda, Muntañola, Castanys i Sabatés. En efígie, és clar, i a través de les criatures que van crear per a les pàgines del TBO: Melitón Pérez, la Familia Ulises i Eustaquio Morcillón; Josechu el Vasco, els Inventos del TBO i anar fent. De tots ells en conserva originals el Museu del Còmic, i la cirereta de tot plegat podria ser la presència de Josep Maria Blanco, que va prendre el relleu de Benejam a la Familia Ulises, l’últim supervivent de l’era daurada del TBO, gran premi al saló de Barcelona del 2016 i un habitual de la Massana des dels inicis i fins que ara fa dos anys va haver de posar el fre. Coses de l’edat. Doncs bé: diu Pieras que ho intentarà fins a l’últim minut, així que és possible –i si ho diu Pieras, molt, però molt possible– que a la Closeta hi tinguem no només les planxes, sinó també un trosset d’història viva del TBO.