Te’n recordes del Mestre Roure?

La capital ret homenatge amb un disc i un concert al compositor, pedagog i dinamitzador cultural.

“Vaig ser un de les desenes, potser centenars de nens a qui el mestre Roure va inocular el cuquet de la música en un moment que aquesta disciplina no formava part dels plans d’estudi i faltaven encara molts anys per a l’Institut de Música. Som molts els que vam aprendre les primeres notes gràcies a ell, a l’escenari del cine del Centre Moral, on avui hi ha La Llacuna. En fi, que ens va ajudar a estimar la música i les nostres arrels.” Amb aquestes paraules evocava ahir el conseller de Cultura de la capital, Miquel Canturri, el paper essencial que Joan Roure (Solsona, 1921–Andorra la Vella, 1990) va tenir en la seva formació musical i, en fi, també sentimental. Un paper que va molt més enllà de les “primeres notes” perquè el Mestre Roure, que és el nom amb què se’l coneix, va estar directament vinculat als inicis de tres institucions fonamentals en el renaixement musical i cultural de la capital i també del país: l’Orfeó Andorrà, que ell mateix va fundar el 1964, l’any següent d’instal·lar-se al país, amb les caramelles, que n’era la diguem-ne secció infantil i que va deixar tan grat record en el conseller Canturri; l’Esbart Dansaire, per al qual va escriure un grapat de peces ad hoc, i l’Institut de Música, on va exercir de professor des dels inicis, el 1980, i que ell mateix va ajudar a crear, al costat de l’aleshores conseller de Cultura de la capital,  Bonaventura Rebés.

El Mestre Roure va ser també un prolífic compositor de sardanes (en va escriure un centenar), va dirigir l’orquestra Rebés i va ser un fix dels temps daurats de la Rotonda. I és en aquest personatge polièdric, no direm que oblidat però que les noves generacions no han conegut, precisament perquè va concentrar bona part de la seva obra en la composició de sardanes, a qui l’Institut i el Comú de la capital reten ara homenatge amb l’edició d’un disc i un concert que tindrà lloc el 2 d’abril al Centre de Congressos, amb la participació de l’Orfeó, l’Esbart i l’orquestra de l’Institut, dirigida per a l’ocasió per Èric Arajol. El repertori l’integren cinc peces del mestre adaptades per a formació de corda: les sardanes Bonica Andorra i Aplec a Meritxell, avui canòniques, i les peces El Porrer, la Farandola i el Carnestoltes d’Andorra, escrites per a l’Esbart.

Vaja, que ara ja no podrem dir: qui és aquest Mestre Roure que té un bust al Fener?