Diari digital d'Andorra Bondia
Armengol, davant del monument al contrapàs, obra de Sergi Mas, a la placeta de Sant Esteve de la capital.
Armengol, davant del monument al contrapàs, obra de Sergi Mas, a la placeta de Sant Esteve de la capital.

Teo Armengol: “Al contrapàs ningú reparteix, per això és més democràtic que la sardana”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Potser no és la més bella de totes les danses que es fan i es desfan, què hi farem, però probablement és la més nostrada: es balla a la capital com a mínim des de mitjans segle XIX, i Armengol, aquí amb el barret de musicòleg, n’ha recollit el testimoni fotogràfic des del 1900. Ahir va presentar en societat el volum que repassa aquesta història més que centenària, i diumenge no faltarà a la rotllana de la plaça del Poble.

La primeríssima cita documental del contrapàs, de quan és?
Una fotografia del 1900, amb la rotllana dibuixant la figura del cargol a la plaça Benlloch, que llavors encara no es deia així. La primera del llibre. Però és legítim pensar que si al 1900 ja era una dansa popular fàcilment es devia ballar des d’una o dues generacions abans, com a mínim. Estic segur que a mitjans segle XIX ja ballàvem el contrapàs.

D’on surt: la inventem nosaltres?
El contrapàs es ballava a tot el Pirineu català. Aquí arriba gràcies als cabalers que marxaven a treballar fora i que quan tornaven a la maleta hi portaven els balls que havien après.

L’adaptem? Hi ha un contrapàs específicament andorrà?
L’origen del contrapàs és religiós. El ballaven els monjos! I sembla que no era gaire diferent de l’actual. Per descomptat, ja s’acabava amb la rotllana de la sardana, que és canònica.

Doncs ja que hi som, expliqui’ns-ho perquè ho puguem entendre: com es balla?
Inicialment era una dansa més aviat lenta, amb uns saltironets de l’estil del sirtaki grec, per entendre’ns. I es va anar transformant en la dansa alegre, simpàtica i graciosa, de la mateixa família de les corrandes, el ball pla i la sardana: saltironet, sí, però amb moviment i tot un repertori de figures. 

La rotllana, és essencial?
Absolutament. Com totes les danses que tenen punts i contrapunts, el pas que fas per un costat l’has de desfer per l’altre. Quan fas una figura –un cargol o un pont– la rotllana es trenca, és clar, però al final la tornes a reconstruir.

Es ballava amb una orquestrina especial?
Antigament, amb buna, viol·lí, flautí i tamboriner, que eren els instruments tradicionals. Quan apareix la mitja cobla, i després la cobla, posem que a finals del XIX, el contrapàs l’adopta, com va fer la sardana.

Tu no ets d’Andorra la Vella si no has ballat mai el contrapàs?
Home, no diria tant. El contrapàs es ballava a tot Andorra, però només ha sobreviscut a la capital, i ara deu fer unes vint anys el van recuperar a Ordino. I dic recuperar perquè ja s’hi havia ballat: recorda’t de les fotos aquelles de Joaquim de Riba Camarlot, amb rotllanes de dansaires a la plaça.

No són corrandes, allò?
Contrapassos.

Per què sobreviu precisament a Andorra la Vella?
Qui ho sap!? A Escaldes es van acabar decantant pel ball de Santa Anna; Sant Julià, per la marratxa, i nosaltres, pel contrapàs.

Sempre s’ha ballat per la festa major?
El diumenge de festa major. Sempre.

I només per la festa major?
Excepte en l’època del mestre Roure, als anys 70, que es ballava també per les caramelles.

No ha fallat mai?
Al 1960 va estar a punt. Es van trobar que, no sé per quina raó, el jovent no va sortir a ballar. I va ser la generació anterior la que es va oferir per ballar-lo: el Cinto del Blau, el Peret de la Lluïsa, Pere Canturri, Marc Vila, Lluís Montanya... 

On es ballava? Perquè al llibre hi ha fotos del contrapàs fins i tot a la plaça de les Arcades.
El contrapàs oficial es ballava a la plaça Benlloch. Al pati de Casa de la Vall s’hi feia l’assaig previ, que servia com a gentilesa per a les autoritats. Des d’aquí es baixava per parelles fins a la plaça. Va ser així fins que es va remodelar la plaça Benlloch amb la construcció del nou Comú: ens vam mudar primer a la plaça Rebés (1979) i després a la de les Arcades. Finalment, el 1982 acabem a la plaça del Poble. 

La sardana li ha fet ombra, al contrapàs?
És diferent. Diria que la sardana n’era un complement: quan s’acabava el contrapàs, es ballaven tres sardanes, tres. 

Un bon sardanista, és un bon ballador de contrapàs?
El nostre avantatge és que els passos del contrapàs són més curts. Però, normalment, qui sap puntejar bé la sardana sap ballar bé el contrapàs. 
I al revés.

Es compta, al contrapàs? I sobretot, tothom en sap, de comptar?
En una sardana sempre hi ha qui, a més de comptar, reparteix. Al contrapàs la mateixa música t’hi porta, a comptar. És més fàcil i, en aquest sentit, és més democràtic perquè no hi ha la figura aquesta del ballador que reparteix. L’únic que has d’estar atent és amb quin peu comences, això sí, perquè no és el mateix començar amb el dret que amb l’esquerre. Però això val també per a la vida en general.

Diu que als primers anys 80 hi va haver una certa crisi...
El 1982 el Comú traspassa el contrapàs oficial de la festa major a l’esbart. Es va oficialitzar, amb un nou vestuari, tot plegat més teatralitzat. Però què passava!? Que només el ballaven ells. I el contrapàs és per definició un ball popular. Per això vam insistir que ens deixessin ballar un segon contrapàs, menys institucional, que és el que es balla a la plaça del Poble.

Quantes temporades el va ballar, vostè?
Oficialment, tres: entre el 1970 i el 1972. Després, i fins ara, m’hi he anat afegint de forma espontània.

Al llibre hi ressenya tots els dansaires que han ballat el contrapàs des del 1930. Quants li’n surten?
Fins a l’any 1981, cap a dos centenars i mig. I el més veterà de tots és Joan Armengol Pal, que té 94 anys: ja ballava als anys 60! 

Teo Armengol
Número de vots: 19
Comentaris: 1

Comentaris

He llegit tot l'article per respecte i admiració a l'autor del llibre. No dic el mateix per l'autor de l'article, que si de tota la entrevista el que treu com a titular és aquest, no és que demostri una gran qüalitat periodística, més aviat demostra estar ple de rancúnies i amargors envers a ell sabrà què. Bon estiu!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic