Teoria i pràctica del ‘subidón’

Fi de festa de la Grossband amb un ‘We are the world’ multitudinari i apoteòsic.

És veritat que Jordi Barceló és home procliu a l’efervescència emocional. No és casualitat que porti els ritmes llatins a les venes. Però diu que el tram final de la vetllada de divendres al Prat del Roure escaldenc va ser un “subidón” com poques vegades ha experimentat dalt de l’escenari. I han sigut unes quantes. La cosa s’havia anat escalfant fins al Man in the mirror que es va marcar el Cor Rock d’Encamp en el penúltim tema de la nit, amb David Pastor –monumental– a la trompeta solista, i intervenció dels alumnes que el projecte Música para vivir té a Nicaragua. Immediatament després va arribar el We are the world de comiat, amb esbart, cor, cantants i músics a l’escenari: més de 130 persones. I aquí és on Barceló tremola: “No estava preparat, però a algú se li va ocórrer aixecar el mòbil amb el flaix posat, el va seguir tota la platea i així vam anar fent tots fins més enllà que caigués el teló, perquè el públic continuava cantant. Va ser espectacular, i tots vam sortir del Prat del Roure pujats”.

Això va ser el colofó, però la cosa es va anar covant al llarg d’una vetllada que tenia com a protagonistes Aretha Franklin, traspassada aquest any; Michael Jackson –pel 10è aniversari de la seva mort–, i també Leonard Bernstein, de qui aquest 2018 se n’ha commemorat el centenari. A títol individual, la gran sorpresa de la nit va ser el Respect que es va marcar Fani Pérez. Sorpresa relativa, és clar, per als qui la coneixen de Swing Girls. Però el que va fer amb el megaclàssic d’Aretha va ser –i ho diu Barceló, que en té el cul pelat, de sentir bones veus– “monumental”: “No és fàcil sortir tota sola a l’escenari i atacar un tema com aquest. Ens va deixar amb un pam de nas”. El centenar de veus del Cor Rock, dirigit pet Jordi Porta, també va tenir el seu moment de glòria. Va ser amb l’América de West Side Story: “No les tenia totes perquè una orquestra de trenta músics sona molt fort, però i tant si se’ls va sentir. Apoteòsic”. Com l’esbart de les Valls del Nord, insisteix, que va ballar el molt caribeny Mambo número 25 –escrit pel mateix Barceló per commemorar el 25à aniversari de la Constitució– amb passos d’esbart: “El contrast va ser sorprenent.”

En fi, segon concert-homenatge de la Grossband, i segona ocasió que ho peten. Així que el tercer ja està en marxa. I tenint en compte que el 2019 serà el del centenari de Nat King Cole, ja poden començar a preparar l’àpat: “¿Para qué quiero otros besos si tus labios no me quieren ya besar...?”