Diari digital d'Andorra Bondia
Toni Albà, a baix i amb fèmur, i Fermí Fernandes, protagonistes d''Ossos', demà al Claror lauredià.
Toni Albà, a baix i amb fèmur, i Fermí Fernandes, protagonistes d''Ossos', demà al Claror lauredià.

Toni Albà, còmic: “Tant de bo les ‘víctimes’ d’un gag meu responguessin amb un altre gag”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: T. A.

Ha sigut el rei Joan Carles, el papa Benet XVI, Aznar, Rajoy i, en fi, altres il·lustres bestioles del zoològic televisiu de ‘Polònia’. Però en aquesta ocasió es posa en la pell de Berganza, un dels gossos que vigila la suposada tomba de Cervantes al convent dels Trinitaris de Madrid. Ho fa com és habitual al costat de Fermí Fernàndez i a ‘Ossos’, l’obra amb què demà arrenca al Claror lauredià la 52a Temporada de Teatre.

Què té vostè contra el pobre Cervantes?

Absolutament res, entre altres raons perquè és un dels genis absoluts de la literatura universal. Això no treu que hi hagi certs dubtes sobre la seva identitat real.

No em dirà que subscriu les tesis de Bilbeny i companyia!?

El que constato és que, com sostenen certs investigadors, a la partida de naixement s’hi va afegir el nom de Miguel en un lateral, i que el seu pare no es diu en realitat Cervantes sinó Cerbante... Altres han apuntat que el cognom era Servent, nissaga originària de Puigcerdà i establerta a Gandia, que pot ser el seu autèntic lloc de naixement.

Teoria de la conspiració!?

Els grans personatges de la història estan plens de misteris. Per què? No ho sé. Ara resulta que també Hieronymus Bosch, que pensàvem que era flamenc, el reclamen també com a espanyol. Tot això només s’acaba quan apareixen documents fefaents. Però, fins i tot així, sempre s’hi acaben embolicant interessos partidistes i nacionalistes.

Tornem a Cervantes: per què s’hi han fixat, vostès?

El 2015 van aparèixer unes restes dins d’una caixa a la cripta del convent dels Trinitaris de Madrid. El curiós és que la caixa estava decorada amb una mena de xinxetes antigues que dibuixaven les lletres M i C. Miguel de Cervantes! Això és el que van dir els arqueòlegs. I tothom revolucionat perquè havia aparegut la tomba de l’autor d’El Quixot.

Vostè no s’ho creu.

No ho sabem i, per tant, no responem aquesta incògnita. El que fem és jugar amb aquesta ambigüitat i amb aquests dubtes més que raonables. El que em sembla sospitós és que les restes de Cervantes apareguin precisament quan el ministeri de Cultura espanyol celebra el quart centenari de la seva mort. Patapam: quina santa casualitat.

Operacions com aquesta no són patrimoni del Govern espanyol.

És veritat. Ho fan tots els països. Tots. Fa uns anys van aparèixer les restes del rei Ricard III d’Anglaterra –el Ricard III de Shakespeare!– sota un aparcament de Leicester.

Per no parlar del panteó reial de Santes Creus, amb les de Pere el Gran i Blanca d’Anjou.

Home, aquí el que pretenien era confirmar de què havia mort el rei, i si la tomba havia estat o no profanada. I semblava que no. Però insisteixo: passa a tot arreu.

Si apareguessin les de Ramon Llull, què no faria la Generalitat!?

Imagina’t! Seria fantàstic.

Amb tot aquest material, què n’han fet: una novel·la exemplar? Un 'entremès'?

Sergi Pompermayer ens va escriure un text amb quatre personatges: dos gossos inspirats en Cipión i Berganza, les dues bestioles d’El coloquio de los perros a què Cervantes va donar la facultat de parlar.

I de què parlen, els gossets?

Berganza és l’encarregat de vigilar els ossos cervantins. Cipión, un dropo que només pensa a cruspir-se aquells ossos. Les suposades restes de Cervantes van a espetegar a un laboratori on dos investigadors es dedicaran a explotar el filó sense manies. Si els ossos són o no del pobre Cervantes no els amoïna gens.

Tot això, amb quin objectiu?

Riure’ns d’aquesta dèria tan nostra i tan actual que consisteix a etiquetar qualsevol cosa que trobem, posar-li immediatament nom i, si és possible, nacionalitat, per convertir-ho en parc temàtic o trending topic i extreure’n tot el benefici possible.

Quina és la seva situació judicial? Ho dic –ja sap– pels tuits que va dedicar a Carmen Lamela, magistrada de l’Audiència Nacional espanyola.

Quan s’acabi la instrucció veurem si la causa s’arxiva o no.

A quina pena s’arrisca, si resulta que no s’arxiva?

L’advocat està convençut que l’acusació no se sosté, que jurídicament és molt fràgil. En fi, que no sé a quina pena em podrien condemnar. Però et dic una cosa: de por, cap ni una.

S’ha penedit mai dels tuits, en la intimitat?

No, perquè no soc conscient d’haver injuriat ningú. Si els llegeixo no sé veure on posa el que diuen que hi posa. Ells sostenen que fa referència a la magistrada Carmen Lamela. Però és que això no ho diu enlloc.

El tuit en qüestió diu així: “Le gusta tanto la mierda a Carmen, que Carmen lame la mierda a gusto...”

Tot plegat és fruit d’una deficiència en la comprensió lectora. En un tuit parlo d’una Carmen i en un altre conjugo el verb lamer.

Podem riure’ns-en absolutament de tot, i això no ens ha de fer por?

Hem de poder riure’ns-en de tot. Sempre. Sense perdre de vista el sentit comú: mai no me’n riuré d’una persona que vagi en cadira de rodes, ni tampoc d’un vellet que no es pot defensar. Però sí de Pinochet, quan era un vellet que anava en cadira de rodes, per motius obvis.

Hi compta el qui i també el quan: Woody Allen deia allò que la comèdia és tragèdia més temps.

I l’on: recordo l’11-S. Als vuit minuts clavats dels atemptats ja vaig rebre acudits al mòbil: “Derribos Bin Laden, venimos volando”. Això era possible a 6.000 quilòmetres de distància de Nova York. Als EUA hauria sigut inimaginable. Com hauria sigut inimaginable a Barcelona un acudit sobre els atemptats de les Rambles.

S’imagina els tuits que vostè va fer sobre la magistrada Lamela, però dits sobre un dels protagonistes del procés per un humorista de l’altre 'costat'?

Diria exactament el mateix. Hem de poder riure’ns-en de tot. I és el que fem al Polònia. Tant de bo les persones que han sigut víctimes d’un gag meu em responguessin amb la mateixa moneda.

Andorra
Sant Julià
Claror
teatre
ossos
Toni Albà
Fermí Fernandes
Cervantes
Bilbeny
Sirvent
Lamela
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic