Tornen els novel·listes

Colom, Villaró, Gálvez i Morell, principals novetats d’un curs en què es publicarà per fi el poemari andorrà de Kirkup.

Promet emocions fortes, el curs editorial que està a punt de començar. Un any més, els que portaran la veu cantant seran els nostres novel·listes, amb lloc destacadíssim per a dues de les patums de les nostres lletres, Antoni Morell i Albert Villaró. El primer, que ho és també per veterania, per partida doble: per al Nadal està previst que Anem publiqui De la governança d’un país, en què l’autor de Borís I s’estrena en la faceta de comentarista: hi passarà pel seu particular sedàs un grapat de màximes del Manual Digest. I de cara a Sant Jordi, de nou Anem reeditarà, en butxaca i adaptada a les normes ortogràfiques vigents, les Set lletanies de mort, que el mateix Morell considera la seva obra definitiva.

Pel que fa a Villaró, el calendari no està tancat, però el que sembla clar és que l’any que ve tornarà a l’aparador de les novetats. Ho farà amb La companyia nòrdica, amb què l’autor abandona provisionalment tant el territori negre de La bíblia andorrana com la ucronia d’El sindicat de l’oblit i retorna al gènere històric, que ja havia tastat amb L’any dels francs i La primera pràctica. A La companyia nòrdica –títol provisional– recula fins al segle XIX i esprem literàriament el filó de les guerres carlines, que com Peruga sap perfectament van tenir un eco considerable entre nosaltres. Villaró posarà aquesta tardor el punt final al patracol i després, diu, “ja veurem què en faig”. Però s’hi poden jugar un peix que arribarà a temps per Sant Jordi.

La tercera gran novetat del curs serà el debut en la distància llarga de Teresa Colom. La bona rebuda dels relats de La senyora Keaton, amb què el 2015 es va estrenar en la ficció, la va animar a provar-ho amb Consciència, novel·la d’anticipació que imagina un futur relativament pròxim, posem que cap al 2070, en què després de sobreviure a una catàstrofe mediambiental la humanitat ha trobat la manera de transferir la ment a un superordinador i derrotar d’aquesta manera la mort. Tot això, amanit amb unes generoses dosis d’intriga, perquè el sistema sembla que ha fallat i la protagonista de la novel·la ha de lluitar contra el rellotge per descobrir qui i per què vol desconnectar-la i liquidar-la, ara sí, definitivament. La publicarà Empúries a l’octubre.

Un altre narrador que torna és David Gálvez, que reincidirà a Allò que som en la prosa poètica –o al revés– que ja va tastar l’any passat a Fragments de paisatge, i en la línia –si ho recorden– d’El somriure de la medusa, breviari de textos que va publicar a l’últim número de la revista Portella. Sortirà a Anem, el segell més actiu dels últims temps, i abans de fi d’any. I no s’oblidin del patracol inspirat en la torre dels russos de Santa Coloma que Gálvez té des de fa anys al calaix i en què inexplicablement cap editor sembla haver-se fixat: seria el retorn de l’autor amb tots els ets i uts a la novel·la, posella que no transita des de Res no és real (2015). I ja tocaria, la veritat.

També sentirem a parlar de Joan Peruga, i també per partida doble: Editorial Andorra traduirà El museu de l’elefant al francès i Alcanadre al castellà, idiomes en què l’any passat ja es va publicar Últim estiu a Ordino i que han permès Peruga trencar el sostre de vidre que les traduccions han suposat tradicionalment per als nostres autors. I no s’estranyin, finalment, si Ludmilla Lacueva reapareix amb un nou projecte del qual no en vol dir ni una paraula, ni tan sols si anirà a més en la línia de L’home de mirada clara o en la de Mort sota zero, ni si Iñaki Rubio dona per fi a la impremta el manuscrit que destil·la des de fa com a mínim tres cursos i que hauria de suposar el retorn a primera fila de l’autor de Trencadís i L’altre costat del mirall.

Ja al marge de la ficció, el mateix segell reeditarà aquest curs La casa andorrana tradicional, de David Mas, de qui –ja que en parlem– potser estaria bé exhumar un dia Les valls d’Andorra i el maquis antifranquista. En aquesta mateixa línia, Anem –hiperactiu, com ja s’ha dit– publicarà de forma immediata Eines andorranes d’un temps passat, en què el canillenc Albert Rossa combina les memòries i l’etnografia. I no ens oblidem de James Kirkup, de qui Cultura va celebrar l’any passat el centenari. Potser se n’han oblidat, i és natural perquè la cosa s’ha allargat com un dia sense pa, però el programa del centenari incloïa la traducció de An Island in the Sky, el poemari andorrà de l’assagista, memorialita, crític i –sobretot– poeta encampadà. Doncs Anem, una altra vegada, el publicarà a finals de novembre, amb introducció de Manel Gibert i traducció de Txema Díaz-Torrent. Es dirà Una illa al cel. Poemes per a Andorra.

I acabem amb l’alturgellenca Salòria, que té en cartera La lluita per la República a l’Alt Pirineu i a Andorra: la figura d’Enric Canturri (1931-1939), que promet ser l’estudi definitiu sobre la trajectòria de l’alcalde de la Seu durant els turbulents anys 30: es va exiliar a Mèxic i hi va morir el 1971. El firma Amadeu Gallart.

La Setmana més descafeïnada

Hi podíem haver comparegut amb Albert Salvadó (Vols viure?), amb Antoni Morell, de qui Anem ha reeditat Borís I, i fins i tot amb Albert Villaró, responsable de l’exquisida edició del Manual Digest que el Consell General va patrocinar amb motiu del 600 aniversari del Consell de la Terra. Una delegació ambiciosa que es podria haver completat amb Josep Enric Dallerès (El caminar d’una vida), Xus Lluelles (Les ràdios andorranes), Gerard Remolins (Les Valls d’Andorra durant el Neolític) i Xavier Planas (Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans) i que hauria estat a l’alçada de la que l’any passat va desembarcar a la Setmana del Llibre en Català.

Doncs no: l’edició que arrenca divendres a Barcelona tindrà naturalment un estand nostrat –en què als segells locals s’ha afegit un any més la lleidatana Pagès, que per algun motiu que se’ns escapa algú insisteix a considerar no ja una editorial pirinenca, sinó també andorrana!– però el programa d’activitats dissenyat (és un dir) pel ministeri de Cultura i l’Associació d’Editors es limita a una taula rodona que tindrà lloc el 8 de setembre sota l’original lema de Llibres d’Andorra i del Pirineu i amb presència de Jordi Surinyach (El vol del trencalòs: un tomb per la vall de Camprodon), Jordi Nicolau i Clara Pladevall (Guia dels ocells d’Andorra), Jordi Frabad (Les venjances de Talltendre), Robert Pastor (Ossos i cendres), Roser Porta i Tony Lara (Andorra literària) i Vicenç Villatoro (Escriure Andorra). Hi haurà també dos contacontes (Perdut al bosc i On t’amagues, picot?) i tan sols Jordi Frabad firmarà exemplars de la seva obra. Res a veure amb el desplegament de l’any passat, quan van desfilar per l’estand andorrà Manel Gibert, Joan Peruga, David Gálvez, Ludmila Lacueva, Albert Roig, Núria Gras i el mateix Dallerès.

El cert és que els editors atribueixen el deslluït cartell a les exigències de l’organització, que l’edició passada va limitar a cinc minuts el temps de presentació per a cada autor. Davant d’això, els segells han optat per portar-hi una representació estrictament testimonial i amb una selecció francament discutible: hi compareixeran vuit autors, dos dels quals de llibres infantils, dos de títols de temàtica científica, i dos més de diguem-ne metaliteratura. De ficció estricta, tan sols Pastor i Frabad.