Tot el català, per a Cultura

“El català, cosa de tots”, deia un cèlebre eslògan dels inicis de la Transició espanyola. Doncs en endavant, i en aquest racó de món nostre, el català serà cosa exclusivament de Cultura. El departament d’Olga Gelabert assumirà des d’aquest mateix setembre els serveis relacionats amb la formació, la promoció i la difusió de la llengua catalana que fins ara depenien d’Ensenyament Superior. La mesura afecta els cursos de català de la Formació per a Adults –amb 1.200 usuaris anuals–, els cinc centres d’autoaprenentatge distribuïts per tot el país, el lectorat de català a la Universitat Carolina de Praga –amb un centenar d’alumnes per curs– i el Campus universitari de la llengua catalana, en què acostumen a participar una trentena d’estudiants.

Tots aquests serveis, que fins ara depenien del departament de Formació Professional i Formació d’Adults del ministeri d’Educació, s’integraran a l’àrea de Llengua, sota la direcció de Joan Ramon Marina, que penjarà del departament de Promoció Cultural i Política Lingüística del ministeri de Cultura, i ben bé al costat en l’organigrama de l’àrea de Política Lingüística, que continua sota la direcció de Joan Sans.

Segons el titular d’Educació, Èric Jover, es tracta d’una reorganització “orgànica i administrativa” que ha de redundar en una estructura “més eficient” i que “incideixi de forma positiva en la promoció del català”. En aquest mateix sentit es va pronunciar Gelabert. Per la titular de Cultura, la reestructuració potenciarà les sinergies “tant en recursos humans com econòmics”, entre els diversos serveis que intervenen en les polítiques lingüístiques de l’executiu, “tot i que no s’ha previst cap increment pressupostari”.

Els moviments de personal també seran de moment mínims: la vintena de treballadors dels centres d’autoaprenentatge continuaran al seu lloc de treball. Però entre les “sinergies” que podrien començar a donar fruits el 2018, fonts del ministeri apuntaven ahir la possibilitat que el fet de dependre orgànicament d’un mateix ministeri podria facilitar una certa mobilitat entre els professionals dels diferents serveis, així com alliberar recursos per obrir a la capital un sisè centre d’autoaprenentatge. El que no es tocarà, va insistir Gelabert, és el pressupost destinat al català, que aquest curs puja a 1.350.000 euros. Una xifra que aquest any, per exemple, només ha permès programar una campanya de Política Lingüística, que tindrà lloc de forma imminent i amb dos sectors clau de l’economia –la restauració i els grans magatzems– com a principals objectius: es tracta de fomentar l’ús de la llengua oficial en contextos menys formals, que és on els indicadors lingüístics són menys favorables al català.

Menys clar és el futur del Nomenclàtor, encallat en la doble adscripció que la Comissió de Toponímia proposa per a sis topònims de la Solana que es disputen Canillo i Encamp. Gelabert no tenia gens clar al maig que aquest espinós dossier tin­gués solució durant la legislatura. Ahir va sorprendre amb l’anunci d’una pròxima reunió... amb el Comú de Sant Julià per parlar dels topònims lauredians en litigi. Ja ho saben: Canòlic, Juverri i Aubinyà. Un front que semblava tancat –en fals, i contravenint la Comissió, però tancat– però que ara sembla que es reobrirà. La Guerra del Topònim no acabarà mai. Ho saben, ¿oi?