Diari digital d'Andorra Bondia
El col·leccionista Pep Benavent ha reunit prop de 50.000 peces entre cartells, programes de mà, còmics, llibres i pel·lícules: al Museu del Tabac n’exposa fins al 21 d’abril prop de tres centenars amb els personatges de la Marvel com a fil conductor.
El col·leccionista Pep Benavent ha reunit prop de 50.000 peces entre cartells, programes de mà, còmics, llibres i pel·lícules: al Museu del Tabac n’exposa fins al 21 d’abril prop de tres centenars amb els personatges de la Marvel com a fil conductor.
El col·leccionista Pep Benavent ha reunit prop de 50.000 peces entre cartells, programes de mà, còmics, llibres i pel·lícules: al Museu del Tabac n’exposa fins al 21 d’abril prop de tres centenars amb els personatges de la Marvel com a fil conductor.
El col·leccionista Pep Benavent ha reunit prop de 50.000 peces entre cartells, programes de mà, còmics, llibres i pel·lícules: al Museu del Tabac n’exposa fins al 21 d’abril prop de tres centenars amb els personatges de la Marvel com a fil conductor.

Tots són súpers


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El Museu del Tabac repassa a ‘Herois i superherois’ mig segle de còmics i pel·lícules inspirades en l’univers Marvel.

A Joan Pieras i al Saló del Còmic els ha sortit competència. Més ben dit: supercompetència. Mirin, si no: Batman, Captain America, Conan, Spiderman, Sheena, Dick Tracy, Don Winslow, Prince Valiant, Congo Bill, Red Sonja, Supergirl i, naturalment, Flash Gordon. En total, una trentena llarga d’herois i superherois de l’edat d’or del còmic ianqui, cronològicament ubicats entre el més veterà, Joe Palooka –el boxejador amb ànima de detectiu creat el 1930 per Ham Fisher–, fins a Tank Girl, nascuda el 1988 per obra i gràcia de l’il·lustrador Jemie Hewlett. I tots ells, a través de tres centenars de cartells, programes de mà, fotogrames i tebeos procedents de l’oceànica col·lecció que l’alturgellenc Pep Benavent (la Seu, 1950) ha reunit al llarg de mitja vida.

No és la primera vegada que en parlem, ni serà l’última, perquè fa un parell de cursos en vam veure un tastet a ArtalRoc, aleshores amb robots i ciència-ficció com a fil conductor i per gentilesa d’Ull Nu. I no es descuidin de Quan anàvem al cinema, monografia sensacional que passa revista a la història del cine a la Seu i comarca, inclosa Andorra. Com diu el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez, la col·lecció completa de Benavent –40.000 peces, 8.000 pel·lícules i 1.500 llibres– donaria per omplir uns quants Museus del Tabac. I d’entre els molts relats que es poden articular al voltant d’aquesta mina, a Sant Julià hi recala fins a 21 d’abril aquesta mena de genealogia dels superpoders sota el lema Herois i superherois.

Es tracta, d’una banda, de reivindicar el cine i el còmic com a productes culturals vocacionalment populars i intergeneracionals, que –diu Quílez– “entren directament en l’espectador o lector sense necessitat d’una interpretació intel·lectual”. De l’altra, de repassar de forma exhaustiva mig segle –probablement, el més fecund– d’aquest art rigorosamen contemporani. Atenció a la taxonomia: com augura el títol de l’exposició, al Museu del Tabac hi trobaran herois, superherois, antiherois i, naturalment, també superheroïnes. No és ben bé el mateix: entre els primers hi ha El príncep Valent, Joe Palooka i la rècula d’aventurers sorgits a l’estela de l’èxit estratosfèric de Tarzan, des de Jungle Jim –i la seva rèplica femenina, Nyoka– fins a Brenda Starr i la gran, grandíssima Sheena, la reina de la selva. Tots ells, i totes elles, individu(e)s més o menys normals que se les arreglen amb l’equipament que tots portem de sèrie. Per saltar a la categoria súper calia incorporar algun poder especial. El primer de tots va ser el Capità Amèrica, creat el 1941 per Jack Kirby i Joe Simon, i el prikmer superheroi manufacturat a can Marvel: era fill de la seva època, com tots els personatges de còmic, i fruit d’un experiment militar: un sèrum que convertia un soldat normalet en un supermarine. Ideal per animar les tropes que llluitaven a la II Guerra Mundial.

Sheena i la censura

Cada superheoi, explica Benavent, obtindrà els seus superpoders d’una forma ben particular, per no dir pintoresca o directament kitsch: Superman (Shuster i Siegel, 1938) ho tenia fàcil perquè venia de Krypton; Spiderman (Stan Lee, 1962) el pica una aranya radioactiva, perquè som en plena Guerra Freda; i els 4 Fantàstics (Jack Kirby i Stan Lee, de nou 1961) resulten convenientment irradiats durant una missió espacial. El més entranyable de tots potser era, però, Congo Bill (Whitney Ellsworth, 1940), que quan les coses se li giraven fregava l’anell que li havia regalat el reglemantari xamam i es convertia directament en un gran simi. Poc versemblant, d’acord, però ideal per enfrontar-te a qualsevol enemic que et puguis trobar si passeges per una selva africana.

De tots els personatges en trobaran –aquí la gràcia de l’exposició– els còmics originals així com el cartell i els fotogrames promocionals de les adaptacions cinematogràfiques –perquè l’ordre era sempre aquest, excepte en el cas de Jungfe Jim, Nyoka i Sheena, que van ser primer pel·lícula i després còmic. Produeix un cert efecte topar-te amb un Arnold Schwarzenegger mida XXL i tunejat com a Conan el Bàrbar, i en el capítol de curiositats no es perdin El Príncep Valent, que no té gaire a veure amb la Marvel però és el megaclàssic del còmic americà, i la peripècia de Sheena, oh, Sheena, amb la censura: Will Eisner la va dibuixar amb un triquini pioner, que tampoc no era el vestuari ideal per enfrontar-te a un lleó en combat singular, però que a ella ja li estava bé. Doncs bé, els anys 50 –recordin que imperava el codi Hays i que a la pantalla gran els matrimonis dormien castament en llits separats (i amb tauleta al mig)– el censor va obligar a tapar-la i el triquini original es va convertir en banyador d’una peça. Per sort, Tanya Roberts –la nostra Sheena– va recuperar el 1984 el dos peces original.

El Museu del Tabac, en fi, ha programat projeccions sabatines de les pel·lícules que s’hi repassen –la primera, demà: Tank Girl (16.30 hores, cal reserva prèvia)– i visites guiades a Herois i superherois: la primera, el 16 de febrer amb Benavent com a amfitrió. No se la perdin, de veritat, perquè aquest home és el col·leccionista total: una enciclopèdia ambulant que brilla sobretot quan comparteix la seva dèria.

Andorra
Sant Julià
Museu del Tabac
herois i superherois
Pep Benavent
Quílez
còmic
tebeo
cine
cartell
Sheena

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte