Tres plaques per a tres patums

La Universitat de Vic promou un homenatge a la petja de Martí i Pol, Amat-Piniella i Vicent Estellés Estellés.

No direm que de fora vingueren i de casa ens tragueren, però gairebé. De seguida ho veuran. És sabudíssim que per motius entre polítics i editorials algunes de les patums de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX van desfilar en un moment o altre per aquí, i en van deixar oportuna constància en la seva obra. Els últims a passar-ne llista han sigut Roser Porta (Rutes de novel·la) i Vicenç Villatoro (Escriure Andorra), però n’hi ha hagut uns quants més i sempre, sempre sobre el paper. Faltava fer-ho in situ.

Com? Per exemple, amb una placa que recordés la jornada andorrana de Joaquim Amat-Piniella, que el setembre del 1945, tot just egressat del camp de concentració de Mauthausen, es va instal·lar al segon pis del número 50 de l’avinguda Canòlic de Sant Julià, a casa del seu cunyat, el doctor Faustí Llaverias. No només per recuperar-s’hi de les seqüeles del camp, sinó també per redactar-hi la versió definitiva de K. L. Reich, la gran novel·la catalana sobre la deportació, i també a Les llunyanies, un poemari únic, que havia compost d’estranquis a Mauthausen i que a Sant Julià va completar amb quatre peces més. I diem que és un poemari únic perquè Les llunyanies, que no es va publicar fins al 1990, no té parangó en la literatura catalana ni en cap altra literatura europea: així ens ho va explicar fa uns anys a Portella l’editora Maria Bohigas, al mateix número on David Gálvez va redescobrir l’exacta adreça laurediena de l’autor.

Doncs bé: les Jornades d’Intecanvi Cultural que des del 2006 organitza la Universitat de Vic juntament amb la Càtedra Verdaguer i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i que tindran per primera vegada lloc a Andorra –entre l’11 i el 11 d’octubre, ja s’ho poden marcar en vermell al calendari–, promouen un oportuníssim homenatge a la petja andorrana d’Amat-Piniella. Amb una placa que, dèiem al començament, que en recordarà l’estada a la casa Ribas –aquest és el nom del número 50 de Canòlic– i la transcendència d’aquest episodi en la literatura catalana.

Així que han hagut de venir de fora, tot i que de no gaire lluny, per ensenyar-nos com hem de recordar els autors egregis que hem tingut la fortuna que escriguin a (o de) casa nostra. La bona, excel·lent notícia, és que el reconeixement a Amat-Piniella no serà l’únic: les Jornades, que dirigeix el professor i editor Llorenç Soldevila, col·locaran dues plaques més. Una, en honor de Miquel Martí i Pol, que als anys 80 es va prodigar entre nosaltres. Que no van ser unes excursions rutinàries ho demostra el fet que en van sortir dos reculls, Postals d’Andorra (1983) i Nou poemes d’Andorra (1988 i 1992). En aquest últim n’hi ha un de titulat Els Cortals d’Encamp, i és per això que la placa es col·locarà a la capella de Sant Jaume.

La tercera, en fi, serà possiblement la més necessària, perquè evocarà Prat de la Mola, els 33 tankes que Vicent Andrés Estellés va escriure el 1975 i que, de fet, no es van publicar mai com a llibre independent, sinó al volum V, Cant temporal, de l’Obra completa (1980). I dèiem que serà la més necessària perquè l’escapada andorrana del poeta valencià és sens dubte la menys transitada, i ens hi juguem un peix que molts dels lectors en senten avui a parlar per primera vegada. La placa anirà al Prat de la Mola, no sabem si a la Cortinada o a Escaldes.

Les Jornades inclouran també homenatges –aquests, sense placa– a Antoni Morell, amb una conferència, Andorra i la literatura catalana, a càrrec del mateix Soldevila i a la casa d’Areny-Plandolit; a mossèn Ramon de Canillo i a Pere Canturri, a l’església de Llorts (Verdaguer i Andorra, per Jordi Pasques), i inclourà la reglamentària peregrinació verdagueriana a Setúria.