Trobades unes probables restes de l’església originària de Sant Serni

Unes obres que feia el Comú de Canillo als voltants de l’església de Sant Serni han posat al descobert unes restes arqueològiques que sembla que podrien ser de l’edifici originari.

D’aquesta manera, i després de fer aquesta constatació, l’àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic del departament de Patrimoni Cultural, amb el suport de la corporació, ha organitzat una intervenció arqueològica d’urgència.
Les troballes arqueològiques i antropològiques obliguen els tècnics del departament de Patrimoni Cultural a actuar amb caràcter d’urgència. És per això que des del Govern van emetre ahir una nota en què demanen la comprensió dels ciutadans, ja que durant un temps no podran accedir a l’església parroquial.  Malgrat això, des del Comú de Canillo ja es va avançar que es farà tots els possibles perquè les misses de Nadal es puguin celebrar en aquest recinte amb normalitat.

Des de l’àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic van manifestar ahir que la primera referència documental a Sant Serni apareix en l’acta de consagració de la catedral de la Seu, document que com a molt aviat es pot datar de finals del segle IX. Al segle XI la parròquia de Canillo figura entre les esglésies del bisbat d’Urgell que havien de satisfer un cens anual a Santa Maria de la Seu.
Tot i que no hi ha evidències arqueològiques prou clares, sembla que hi va haver un primer edifici d’estil romànic. Alguns autors han apuntat que encara es conserven restes d’aquesta antiga construcció a l’exterior del mur de llevant. Al llarg dels segles XIII i XVII es van dur a terme algunes obres encaminades a millorar les condicions d’ús i el confort de l’edifici.
La transformació més important, però, es va iniciar el 1758, quan els cònsols de Canillo van signar un conveni davant el notari Tomàs Palmitjavila amb els mestres de casa Pere Moles i Francesc Porta de la Seu d’Urgell, per reedificar i engrandir l’església parroquial i construir una capella a cada costat de la nau. La data que figura al centre de l’arc de la porta d’entrada, 1768, ha estat interpretada com la de l’acabament de les obres i l’assoliment de la fesomia actual.

Són moltes, però, tal com assenyalen des de Patrimoni, les incògnites obertes sobre el temple originari, la ubicació, la disposició i la grandària. Fins al dia d’avui no s’havia programat una intervenció arqueològica perquè és una església parroquial amb una activitat significativa. Han estat les obres fetes pel Comú de Canillo, destinades a canviar el soler de fusta i afavorir-ne la confortabilitat, les que han deixat al descobert estructures, restes antropològiques i materials arqueològics que cal documentar i protegir.
L’església de Sant Serni i el seu entorn estan protegits per la Llei 9/2003 del patrimoni cultural com a bé d’interès cultural. La setmana que ve s’establirà el calendari d’actuacions. La cònsol menor, Mònica Bonell, va indicar que cal esperar les valoracions dels tècnics sobre el destí de les troballes, però va assegurar que a la corporació li agradaria “que tothom que visiti l’església ho pugui contemplar, amb un terra de vidre transparent”.