‘Truca’m’ i fem una sèrie en família

El saxofonista Efrem Roca i família, coprotagonistes d’una sèrie en clau de comèdia. Amb la segona temporada ja a la vista.

No pensa pas deixar el saxo per l’actuació, “m’ho vaig passar molt bé, però tocant m’ho passo millor”, matisa. El cas és que ell, la dona i els dos fills van passar el confinament fent d’actors per a la sèrie Truca’m, que dirigia el seu cunyat, Jordi Llorens (coorganitza amb Roca el Sax Fest), des de Valls, a Tarragona. Els protagonistes, la vasta família Roca: sis germans, amb cònjuges i tota la progènie, amb la mare, la Magda Gayete, encapçalant l’elenc com a la Iaia 2.0. El cas és que van tenir tant seguiment i ells s’ho van passar tan de fàbula, asseguren, que ja s’està gestant la segona temporada.

    Entre els improvisats intèrprets, Jordi Bosch, un altre dels elements vinculats al Sax Fest. A la sèrie va fer tàndem amb el saxofonista: un alumne i un professor fent classes des de diferents continents, amb el consabut decalatge horari que obliga a estar desperts en hores intempestives, provocant situacions a les que van intentar esprémer tota la comicitat. “Tota la família és sempre molt divertida, tothom té un punt teatrero i sempre havíem tingut al cap de fer alguna coseta”, explica Llorens, que professionalment es dedica al món audiovisual (al currículum hi ha des de treballs publicitaris a videoclips musicals per a gent com El Niño de la Hipoteca).

    El moment va arribar amb el confinament domiciliari obligatori. Valls, Vallmoll, Riudoms, el Pla de Santa Maria i Andorra es van convertir en escenaris dels episodis (a la sèrie, que va anar presentant capítols cada dissabte, es pot encara accedir a YouTube). Skype va substituir per a Llorens la cadira de director i tot l’equip es connectava diàriament a les tres de la tarda per conèixer el pla de rodatge. Que s’havia de compaginar naturalment amb les ocupacions quotidianes. Per a la part andorrana de la producció, per cert, l’experiència va ser lleugerament més complicada: els tarragonins tenen la sort de viure en cases on la sensació d’ofec era molt menor que en un pis. També van ser alliberats abans. Un discórrer dels temps de confinament que va quedar reflectit en un altre dels productes audiovisuals que, des de casa, exploraven recursos narratius poc habituals –començant pel Zoom– en uns temps en què tot el sector va quedar congelat. “Fins i tot Hollywood, cosa que no s’havia vist mai”. Així que Llorens va dir “us truco i fem una sèrie”.