Quan al setembre va obrir el termini per a la cinquena edició, l’organització d’Ull-Nu pretenia arribar a la fita dels tres centenars de curts. Doncs bé: el termini es va acabar diumenge i a la bústia hi havien arribat exactament 441 propostes en les cinc categories a concurs: ficció, animació, documental, videoclip i videoart. És a dir, 180 curtmetratges més que en l’edició passada, quan se’n van presentar només 262. Un èxit quantitatiu incontestable que ara tan sols cal que es vegi refrendat per un increment proporcional en la qualitat dels participants. Això ho començarem a intuir a mitjans de gener, després que el jurat s’hagi cruspit les 441 candidates i faci la primera selecció: en sobreviuran només sis de cada categoria, així que durant el festival, que tindrà lloc entre el 14 i el 18 de febrer, es projectaran una trentena de curts en la secció competitiva. Per categories, la més concorreguda ha estat com és habitual la ficció, seguida del videoclip. Pel que fa a la procedència, prop de la meitat dels curts són de nacionalitat espanyola –hi poden concórrer cineastes menors de 35 anys i originaris de Catalunya, Aragó, Navarra i el País Basc– i 74 més, de nacionalitat francesa (Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània). El cine nacional estarà representat per dinou pel·lícules, i els guanyadors de cada modalitat s’enduran un premi en metàl·lic de 800 euros, amb dos guardons especials: el del públic i el de l’Arxiu Nacional a la millor obra amb la voluntat de preservar la memòria amb imatges d’arxiu.
