Ull Nu frega els 5.000 visitants i augura plat especial pels 10 anys

Feia dues edicions i tres anys, des del 2019, que Ull Nu havia de driblar la pandèmia i anar fent. Aquesta vegada, per fi, s’ha deixat anar i el públic ha respost com abans: quasi 5.000 espectadors han desfilat per la trentena d’activitats que, cine de banda, es programaven aquesta 9a edició, que va tenir lloc entre el 25 i el 29 de maig i que va concloure dissabte al vespre amb  l’entrega de premis: projeccions, instal·lacions, tallers, directes audiovisuals i concerts, amb el clar objectiu d’apropar a tots els públics els nous llenguatges audiovisuals. Com era d’esperar, les cites més concorregudes van ser els concerts a la plaça del Poble, amb A Taste of Nature, Habla de mí en presente, Rigo Pex, Meneo i Anna Andreu: van congregar en conjunt prop de 2.500 espectadors. Però potser tingui més mèrit el mig miler de persones que van desfilar per les instal·lacions Faune, al carrer; NFT’¡s What the F*ck?, la galeria Riberyagua, i Abyss, a La Trenca. Les que es van plantar a la Rambla Molines –Bosc de llum, Demiürg, Lazer Pupil i l’estudi Framenov ho tenien més fàcil i van congregar un miler de visitants, mentre que les projeccions de llargs (3) i curts (21), prop de 600. Aquest és el molt satisfactori balanç de la 9a edició d’Ull Nu. L’organització, de nou amb Hèctor Mas al capdavant, ja ha començat a treballar en la 10a. De moment no se li escapa ni mu. Però hi haurà, assegura, programació “especial”. 

‘Under the Ice’, millor direcció, i ‘Chavalas’, millor llargmetratge
Tercer curt, tercera participació a UIl Nu, i tercer premi. El 2016 va ser el del públic per Wolves; el 2019, Millor curt Carnet jove per Le Blizzard, i aquesta edició, millor direcció per Under the Ice. Aquest és el balanç d’Álvaro Rodríguez Areny a l’Ull Nu. Es veia venir que el director encampadà tornaria a sucar, perquè el festival se li dona bé i, que caram!, juga a casa. Però no era l’únic i els pronòstics s’han de confirmar. I si no, que li ho diguin al Liverpool. No va ser l’únic premi al sac de Under the Ice, que també es va endur la millor fotografia. En canvi, el premi al millor curt, ves a saber en què es distingeix de la millor direcció, va ser per a Los días que nunca fueron, de Kevin Iglesias i Pedro Rivero. L’altre premi gros, el millor llarg (òpera primera) se’l va embutxacar Carol Rodríguez amb Chavalas, que va completar la collita amb el millor llarg del Carnet jove i amb el premi del Públic. Més premis: Hermanas entre eclipses, de Tess Manero, premi Arxiu Nacional a la preservació de la memòria històrica; La perrera, d’Emilio López, millor curt Carnet jove, i premi del públic al millor curt per a Crisàlides, de Marc Camardons.