Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Ull-Nu, Hèctor Mas, festival, cine, curtmetratges, joves creadors
Andorra, Ull-Nu, Hèctor Mas, festival, cine, curtmetratges, joves creadors

Ull-Nu troba la fórmula de l’èxit


Escrit per: 
Redacció / Foto: Ull-Nu

Diu Hèctor Mas, el director d’Ull-Nu, que el sentit d’una coseta rara i excèntrica com ho és el festival audiovisual de joves creadors dels Pirineus és exhibir no el que el públic vol veure –i que, per tant, molt probablement li arribarà pels canals habituals–, sinó allò que des d’un cert coneixement del mitjà l’organització considera que el públic ha de tenir l’oportunitat de veure: documentals, videoarts, videoclips i curtmetratges de ficció i animació que troben en Ull-Nu una de les escasses finestres per arribar al públic.

Vocació minoritària? No exactament. I menys si tenim en compte les xifres d’assistència: aquesta cinquena edició han desfilat per les diferents activitats del festival prop d’un miler i mig d’espectadors, la meitat més que l’any passat i la xifra més alta des que va arrencar el 2005, aleshores –segur que ho recorden– amb el format de mostra. Mas atribueix l’èxit d’aquesta convocatòria a la bateria d’activitats paral·leles amb què s’ha anat vestint l’esquelet del festival –que són les projeccions de la secció competitiva.

I la mesura de l’èxit, aclareix, no és el ple inèdit que van aconseguir dimecres al Comunal amb la projecció de La primera pell –i presència del productor de la pel·lícula, Oriol Maymó–, sinó el fet que el públic de cada activitat era essencialment diferent: “De vegades et trobes un grup de friquis que va a tot a arreu per no perdre’s res; i això està bé, ep, però hem comprovat que cada proposta ha trobat un públic específic: a Salvados hi vam veure periodistes i gent interessada en el món del reportatge televisiu; a la conferència dels creadors de Play Ground, professionals de les xarxes socials.” Un públic que, a més, va més enllà dels concursants, que involucra aficionats i professionals del país i que demostra, diu, “que hi ha gent interessada en aquestes propostes, i que si els ho portes a casa, responen”. I no és evident, insisteix, omplir el Comunal un dimecres –que els ho diguin als programadors del Cineclub– ni tampoc portar mig centenar de persones a La Llacuna un dijous al vespre; ni fer un altre ple a La Fada, amb l’aperitiu de dissabte a compte de la febre de les telesèries.

La bona resposta general es va confirmar amb la nova secció PRO, destinada als concursants, amb una quarantena de participants a la taula rodona Com aixecar el primer llargmetratge i els speed meetings amb què es va completar un invent que tindrà continuïtat l’edició que ve, augura Mas a l’hora de les conclusions: “Ja veurem si en aquest mateix format, però ens ha quedat clar que funciona, com de fet han funcionat totes les activitats paral·leles: no n’ha fallat cap. Ni una.” És clar que no tot van ser flors i violes. La cinquena edició d’Ull-Nu també ha tingut la seva dosi de mala fortuna: dos dels membres del jurat –la francesa Ane Lasa i Desirée Guirao– van ser baixa d’última hora per malaltia i van participar de forma virtual en les deliberacions del jurat que quedava, Dani de la Orden (Barcelona, nit d’estiu) i Anna Ginestà, que hi va accedir a través del Carnet Jove.

Pel que fa al palmarès, la triomfadora de la nit –de dissabte, que és quan va tenir lloc la cerimònia– va ser El andar del borracho, pel·lícula coral que retrata una col·lecció de perdedors vocacionals que es creuen en un paisatge desèrtic amb la qual el català Pol Armengol es va endur el premi a la millor ficció i, de rebot, el premi del públic. Guardó just, opina Mas, per a un curtmetratge que aconsegueix el petit miracle de deixar l’espectador amb ganes de saber més coses dels personatges que hi pul·lulen, diu.

La resta dels premis se’ls van repartir Quand j’étais petit, de la també catalana Elena Molina, que segueix el periple de Malone Kiza N’Sélé, titellaire congolès establert a Burkina Faso (documental); Roger, obra col·lectiva dels realitzadors catalans Arnau Gòdia, Sara Esteban, Íngrid Masarnau, Martí Montañola i Sonia Cendón (animació); Electrify, d’Alan Masferrer, que il·lustra un tema del duet electrònic Oliver (videoclip); El Divino, del basc Sendoa Cardoso, retrat d’Eduardo Larrea, àlies Karolo el Divino, pintoresc personatge del Puerto Viejo d’Algorta (premi Arxiu Nacional a l’obra amb voluntat de preservar la memòria mitjançant imatges d’arxiu), i Aliens, de la catalana Jiajie Yu Yan (videoart).

El Minicurt a França, de Víctor Sala, completa un palmarès en què, a diferència de l’any passat –llavors, amb Álvaro Rodríguez Areny (Wolves) i Pol Escalé (Not Himself Only)–, no va ensenyar la poteta cap autor de casa. Això sí, tant Susanna Ferran (Live ids Flow/The end) com Jessone Morillon (My Doll), totes dues en la categoria de videoart, van tenir la bona acollida reglamentària entre el públic. I, com diu Mas, que entre el mig miler de produccions que optaven a participar en la secció competitiva n’hi hagi dues del país que estan a l’altura té un gran mèrit si tenim en compte les proporcions d’Andorra.

Andorra
Ull-Nu
Hèctor Mas
festival
cine
curtmetratges
joves creadors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte