Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Centre de Congressos, Temporada de música i dansa, casino, Rufus Wainwright, Escribano
Andorra, Centre de Congressos, Temporada de música i dansa, casino, Rufus Wainwright, Escribano

Última nit al Centre de Congressos?


Escrit per: 
A. Luengo / Perspectiva de la platea del Centre de Congressos, amb les seves 914 butaques, des de la sala de control (Foto: Bon Dia)

Rufus Wainwright clausura demà el cartell amb la incògnita sobre el futur escenari de la Temporada sense resoldre.

“No puc garantir que el Centre de Congressos aculli l’any que ve la Temporada.” Això és el que deia al gener la cònsol de la capital, Conxita Marsol, en la presentació del cartell. Quatre mesos després, amb la visita imminent del cantautor nord-americà Rufus Wainwright, que clausura demà la programació, i amb el dret d’ús per ubicar-hi el casino adjudicat el mes passat a les empreses Entreteniment i Jocs d’Atzar 2015, Societat de Turisme i Lleure de les Valls i Lleure 3D, les coses continuen exactament al mateix punt: als llimbs, més o menys.

Com a mínim, això és el que es dedueix de les paraules del director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, que insisteix que ningú no li ha indicat una altra cosa i que per tant ja ha començat a treballar en la programació del curs que ve “com si” hagués de tenir lloc a l’escenari habitual. El cartell s’ha de perfilar amb mesos, de vegades amb anys d’antelació, diu, i per tant ja ha fet el que se’n diu les primeres reserves de dates. Sempre amb el Centre de Congressos com a espai del bolo, i amb el benentès que les reserves de data no comporten cap compromís definitiu: “Però s’han de fer perquè els artistes puguin anar confeccionant el calendari.”

La continuïtat o no del Centre de Congressos com a seu de la Temporada depèn en última instància d’una sèrie de factors que s’escapen al control d’Escribano, de la Temporada i fins i tot del Comú. El dret d’ús adjudicat a l’abril queda pendent del concurs per licitar l’explotació del casino que convoqui finalment el Govern –al juny, segons ha dit repetidament el ministre portaveu, Jordi Cinca– i de si el plec de bases estableix que les societats que hi optin hauran d’ubicar-lo en un emplaçament concret o no. Només en aquest segon cas perillaria la continuïtat de la Temporada al Centre de Congressos. I no necessàriament la ubicació del casino sota la plaça del Poble obligaria la Temporada a mudar-se de piset: el plec de bases del concurs ja preveu que l’adjudicatari final reservi un paquet de dates perquè el Comú hi programi activitats pròpies.

Una altra cosa és com quedaria la configuració de la sala d’actes, que actualment disposa d’un aforament de 914 butaques i que l’adjudicatari podria retallar –si vol– fins a 560. No és el mateix, fins i tot si –com indica Escribano– el miler de localitats actual és un aforament “sobredimensionat” per les proporcions del país. I per això costa tant, però tant d’omplir: aquest curs, per exemple, tan sols ha fregat el ple –sense acabar-lo de fer– la mezzo Cecilia Bartoli i l’espectacle El tango a Broadway. Tampoc està previst que el faci Rufus Wainwright: ahir s’havia col·locat la meitat de la platea; l’entrada serà bona, però lluny del ple.

Segons Escribano, tot plegat s’analitzarà amb detall en la reunió de fi de curs del comitè de seguiment de la Temporada, amb presència del patrocinador, MoraBanc, i del mateix Comú: “De moment, però, he de pensar que seguirem al Centre de Congressos.” Ho ha de pensar, diu, i a més ho vol pensar, perquè ell ho té molt clar: aquest és l’escenari “ideal”, diu, perquè al llarg dels anys s’hi han anat instal·lant els equipaments tècnics sense parangó al país de què disposa en l’actualitat, començant per l’acústica virtual, que permet projectar el so per tota la sala de manera que els espectadors de l’última fila tenen exactament la mateixa experiència sonora que els de la primera. Els camerinos i el backstage, continua, també són els òptims per acollir les formacions de vegades multitudinàries –companyies de ballet, orquestres simfòniques– que desfilen per la Temporada. Amb una sola i coneguda pega: la reduïda alçada del sostre, que obliga a filar molt prim amb els programes que les companyies de dansa porten a la capital perquè els ballarins corren literalment el perill de topar amb el sostre.

Finalment, es dona el cas que el Centre de Congressos és l’únic escenari que ha conegut la Temporada des de la primeríssima edició, el 1990 –llavors se’n deia sala d’actes de la plaça del Poble–, excepte els dos cursos que es va remodelar per donar-hi la configuració actual, i que es va traslladar al Park Hotel i en una vela instal·lada al parc Central.

Però, com el mateix Escribano insinua i mentre l’espai multifuncional continuï al calaix de les bones intencions, el cert és que ara mateix el Centre de Congressos no sembla tenir alternativa.

Wainwright: estrella fugaç

Serà un vist i no vist: Rufus Wainwright (Nova York, 1973) aterrarà demà a Barcelona, farà nit a la capital, assajarà divendres al matí al Centre de Congressos, tocarà i marxarà de pet de nou cap a Barcelona. El repertori de la vetllada, sota el molt genèric lema de La poesia i el cantautor, no el tancarà fins al mateix moment del concert. Escribano augura que hi haurà Hallelujah, un dels hits del seu repertori –l’ombra de l’ex i celebèrrim sogre és allargada–, i qui sap si Gay Messiah, algun dels sonets de Shakespeare que ha musicat, o àries d’òpera (de La Traviata, de Cavalleria rusticana...) i versions (Judy Garland, Jacques Brel, Joni Mitchell...). Ell tot sol, amb guitarra acústica i sobretot, sobretot, piano.

Andorra
Centre de Congressos
Temporada de Música i Dansa
casino
Rufus Wainwright
Escribano

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte