Diari digital d'Andorra Bondia
Últimes notícies de l’esbirro Spaey
Últimes notícies de l’esbirro Spaey

Últimes notícies de l’esbirro Spaey


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Francesc Pantebre (Arxiu Nacional)

L’historiador Fernando Hernández Sánchez reconstrueix a ‘La frontera salvaje’ el periple andorrà de l’espia franquista.

No n’havíem sentit a parlar des de fa un lustre, quan en vam trobar el sinistre rastre en el suculent expedient sobre la vida i l’obra andorrana de Soulié, el no menys sospitós secretari de la vegueria francesa durant la II Guerra Mundial, que es conserva als arxius departamentals dels Pirineus Orientals. L’anònim redactor relaciona Soulié amb Marcos von Spaien, ciutadà espanyol d’origen holandès, o potser belga, “de qui ningú no ignora la nefasta obra que va fer a Andorra durant l’Ocupació”. L’acusaven, entre altres cosetes, d’haver suggerit a la Gestapo la detenció del director de Radio Andorra, Etienne Laffont, a qui havia extorquit sense gaire èxit.

El nostre Spaey –Spaien, segons els papers francesos– actuava sempre amb la col·laboració d’altres tres esbirros: un tal Vecchi, individu italià o potser croat, establert a Canillo i de qui es diu, atenció, que havia comprat una dona per 50.000 pessetes –el que llegeixen–; d’un altre tal Hallic, probablement estonià i de qui només en coneixem el nom, i del pèrfid Trouvé, xofer, secretari i home de confiança del veguer Lesmartres, de qui consta que l’abril del 1943 va vendre una partida de fugitius que entrava pel port de Siguer als agents de la Gestapo desplaçats a Andorra.

Doncs bé: l’historiador Fernando Hernández Sánchez, professor a l’Autònoma de Madrid, dedica al nostre Spaey un revelador capítol de La frontera salvaje: un frente sombrío del combate contra Franco, sensacional i monumental monografia que dissecciona el campi qui pugui, el territori sense llei –o amb una sola llei: la del més fort– en què es va convertir la frontera del Pirineu des de l’Alliberament i fins, posem-hi, el 1948. Tres anys en què contrabandistes, passadors, guerrillers, policies, gendarmes i individus sense escrúpols van fer i desfer, i generalment es van omplir la butxaca a compte dels fugitius de tots els bàndols que pujaven –els republicans– i baixaven –els alemanys–, i del mercat negre que va florir per aquí: “El Principat era un niu de contraban de tots els gèneres –des de cafè fins a Wolframi– integrat per natius, duaners francesos, policies espanyols i agents alemanys”, diu Hernández.

I entre tots ells, Spaey serà una figura prominent: “Des del quarter general del Mirador es dedicava, juntament amb un croat, un estonià i un francès [Vecchi, Hallic i Trouvé!] a recollir informació dels agents nazis i passar-la a la Gestapo a Acs i Foix”. Segons els contrabandistes andorrans, diu l’historiador, “la banda organitzava la detenció de fugitius arribats en terra andorrana i, segons la cotització dels arrestats els entregava a la Gestapo, a la policia de Vichy o a les autoritats franquistes; si no tenien cap valor, els espoliava i els pelava amb l’ajuda d’un metge conegut com el doctor Coco”. El mateix Coco que retraten Viadiu i tants altres testimonis d’aquella època.

Spaey von Engelen –així li diu Hernández– l’havien destacat a Andorra els serveis d’espionatge franquistes, en què s’havia enrolat durant la guerra civil espanyola. Per això no és estrany que fos el ministeri d’Exteriors de Franco qui en sol·licités i obtingués la repatriació després de ser capturat, el setembre del 1944, i entregat a les noves autoritats franceses. Aquesta és la versió oficial. En córrer una altra d’oficiosa, diu l’historiador, però igualment factible, segons la qual va ser detingut per refugiats espanyols establerts a Escaldes i que en coneixien la trajectòria, i que van cometre l’error d’entregar-lo al destacament francès del Pas de la Casa. Es veu que se les va arreglar per anar a espetegar a mans del fill del secretari Soulié, que s’havia canviat oportunament de camisa i militava ara a la Resistència. I que una bona quantitat de diners va obrar el miracle d’obtenir la llibertat.

Spaey, ja ho veuen, sempre queia de peu. Hernández li perd la pista a Barcelona, intentant vendre els seus serveis al consolat britànic. Es veu que li van dir que no.

Andorra
II Guerra Mundial
frontera
salvaje
passadors
Soulié
Spaey
Spaien
Número de vots: 60
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic