Un altre banquet a cal Thyssen

Warhol, Monet, Rodin i Casas, entre els vint-i-set artistes d’‘Influencers’, que obre diumenge les portes al Valira.

Corrin, corrin a l’antic hotel Valira, perquè la quarta exposició del museu Thyssen és un festival per als sentits i un banquet apte per a tots els paladars, des del més rústic fins al més sofisticat. La proposta d’Influencers, que s’inaugura oficialment demà –per estricta invitació– i que obrirà al públic diumenge, inclou un grapat de noms amb ganxo que satisfaran sens dubte les ànsies dels mitòmans: per aquí un Warhol prototípic –el retrat serigrafiat de Mick Jagger datat el 1975–, una mica més enllà una sensacional marina de Monet (Marea baixa a Varengeville, 1882) i un petit, exquisit bronze de Rodin (L’eterna primavera, 1886), i perquè no hi falti el toc català habitual en totes les mostres del Thyssen, un raríssim Casas, Retrat al mirall, a quatre mans amb Maurice Lobre (1882).

És una de les moltes i legítimes maneres de desfilar pel Valira. N’hi ha d’altres. Fins i tot per al caçador de celebrities: dissabte assistirà al vernissatge el valencià Antonio de Felipe, un dels noms obligats del pop art espanyol d’ara mateix i personatge amb un peu al món de l’art i l’altre al paper couché, que ha creat una obra específicament per a Influencers –California Dreams 2, estrena universal– i de qui són les tres Marilyns que fins al setembre del 2020 il·luminaran la plaça del museu: si els resulten vagament familiars, tenen tota la raó, perquè s’inspiren directament, per no dir obertament, en l’obra de Warhol, Lichtenstein i Mondrian.

I aquesta, la de les reminiscències d’autors, estils i moviments que es poden rastrejar en determinades obres i que generen afinitats més o menys electives, més o menys evidents, més o menys capritxoses, és en realitat el prometedor leitmotiv d’Influencers: de Van Goyen al pop art, que és el títol complet de la mostra. Sosté el comissari, Guillermo Cervera, que les “influències” han sigut una constant al llarg de la història de l’art. Una obvietat, sí, però que per una vegada veiem explicada no només amb paraules sinó també –i sobretot– amb obres d’autors de primera o primeríssima fila mundial.

Aquí rau probablement el principal atractiu i la novetat radical d’Influencers, que no es limita a reunir la reglamentària col·lecció d’obres mestres des del Barroc fins a l’art contemporani amb qualsevol coartada conceptual sinó que les relaciona de manera de vegades òbvia, d’altres subtil, i gairebé sempre sorprenent. Així és com la Primavera de Rodin conviu amb la Dama de Manuel Hugué –el Manolo de Pla!–, o com una escena bíblica de Francisco Antolínez, pintor de l’escola sevillana que va ser deixeble de Murillo, acaba lligant amb Canya, de l’expressionista Antonio Saura.

Cervera ens proposa onze periple d’aquest estil, des del paisatgisme de Van Goyen, Boudin i Monet fins al plein air de Theodore Rousseau (Vista de la plana de Montmartre), Daubigny (Sortida de la lluna al riu Oise, 1874) i Meifrén (Paisatge amb poble i riu, 1930), la relació mestre-deixeble que palpita en l’obra de Martí i Alsina (El torrent d’Argentona, 1870) i Joaquim Vayreda (Paisatge amb ramat d’ovelles, 1881), o el fauvisme que comparteixen Togores (Vall de l’Artuby, 1924) i Villà i Bassols (La Pobla de Segur, 1934). Warhol, s’ho deuen estar demanant, el posa de costat amb Mercedes Lasarte, amb Tita, Los Angeles 1980 –la recordaran potser de l’exposició de fa un parell d’anys al Mama Maria–, Arman (Acumulació de llaunes, 1990) i Vince Herrera (Marilyn, 2013).

Influencers també ha reservat un raconet per als amants de les filigranes. En aquesta ocasió, i a través de les pantalles tàctils que permeten explorar les obres, assistim en rigorosa primícia universal a la radiografia de Paisatge de dunes amb cabana, l’oli de Van Goyen que obre cronològicament l’exposició i que, en ser sotmès per primera vegada i amb motiu d’Influencers a una sessió de raigs infrarojos i ultraviolats, va revelar l’existència sota l’oli de l’esbós al carbó original que va triar l’artista: una delicatessen que deixarà més d’un amb la boca oberta. No s’ho perdin. I no hi ha excusa: tenen fins al 9 de setembre del 2020.

Audioguies noves de trinca i escultures per tocar

Els aficionats als gadgets també tenen una cita al Thyssen. D’entrada, perquè amb Influencers estrenen una audioguia, de fet una pantalla tàctil que multiplica les possibilitats de l’“experiència” –així en diu Cervera– que ven el museu: des de la visita exprés –en un minut!– fins a la consulta de textos d’experts sobre l’obra en qüestió. Però on fa un pas més enllà i es converteix en pionera universal és en la incorporació no només de textos en Braille –també a l’audioguia– sinó també de reproduccions de les escultures de Rodin i Hugué que es poden tocar amb les mans i de còpies en relleu de sis obres també perquè les persones amb “dificultats visuals” les puguin veure a través del tacte. Doncs toquin, toquin.