Diari digital d'Andorra Bondia
Entre la parafernàlia carlina que es conservava a casa Rossell hi ha pedrenyals.
Entre la parafernàlia carlina que es conservava a casa Rossell hi ha pedrenyals.
Baionetes.
Baionetes.
Hi ha també galons d’oficial, dagues, bales, cartutxos, metralla i dues boines.
Hi ha també galons d’oficial, dagues, bales, cartutxos, metralla i dues boines.
Els dipòsits climatitzats on es conserven els fons de casa Rossell al Rosaleda.
Els dipòsits climatitzats on es conserven els fons de casa Rossell al Rosaleda.
Dipòsit de pòlvora amb què es carregaven els pedrenyals.
Dipòsit de pòlvora amb què es carregaven els pedrenyals.
bales fabircades amb el motlle portàtil que duien els soldats carlins.
bales fabircades amb el motlle portàtil que duien els soldats carlins.

Un arsenal de Casa Rossell


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Màximus

El dipòsit del Rosaleda conserva desenes d’armes del XIX que partides carlines van deixar al casalot ordinenc, simpatitzant de la causa legitimista.

“...me apresuro a enviarle los dos adjuntos pliegos para el [...] Excelentísimo gefe del Estado Mayor General del Egercito participandole de la gloriosa accion de hayer en este punto contra 1.500 hombres mandados por el rebelde Sebastián, a quien quité de 500 a 600, entre muertos, ahogados, despeñados, heridos y prisioneros, toda su rigada, cavallos, municiones [...] y otros efectos que se perdieron en corriente del Segre y escarpados riscos y escabrosidades de su margen...”

Qui s’expressa així, amb tanta desimboltura com crueltat –“entre muertos, ahogados, despeñados y heridos...”– és Juan Antonio Guergué, general de l’exèrcit carlí, i el destinatari és Bonaventura Riba, marit de la pubilla de casa Rossell. Som al setembre del 1835, a l’equador de la primera carlinada, i Guergue comadandava una columna de 2.700 homes que havia sortit a principis d’agost de la localitat navarresa d’Estella amb la intenció d’unificar les forces carlines, especialment abundants a la Catalunya interior, però disperses i sense un líder clar. És el que es va conèixer com a Expedició Guergué, episodi singularment curiós d’un capítol tan fascinant com són les carlinades, la primera sobretot, com ens ha deixat clar Albert Villaró a La companyia nòrdica. I que ens toca d’altra banda de molt més a la vora del que sembla perquè, com ja s’ha vist, el general era sinó íntim, molt pròxim a Casa Rossell. 

El bon Bonaventura, fill de l’administrador de la farga Rossell, s’havia casat als 20 anys amb Magdalena Fiter, que en morir el seu germà es va veure convertida de la nit al dia en pubilla i necessitava, és clar, un home al seu costat. L’elegit va ser Bonaventura, a qui gairebé doblava en edat i que devia compartir les simpaties carlines de la família política perquè Guergué s’hi refereix com a “comissionat del rei” (l’aspirant Carles, s’entén), i és per això que li notifica i detalla la formidable victòria contra les forces liberals a principis de setembre i als voltants d’Organyà.

Doncs bé, la carta forma part dels més de 3.000 documents relacionats amb les guerres carlines –tres entre el 1833 i el 1876– que s’han conservat als fons de Casa Rossell avui dipositats a l’Arxiu, aporta una mica de llum als motius d’aquesta sorprenent abundància documental i explica la presència al dipòsit de Patrimoni de desenes d’armes –pistoles, pedrenyals, mosquets, fusells– així com altra parafernàlia militar que es conservava al casalot ordinenc. Un autèntic arsenal. Es veu que no eren tan sols els Rossell família de fortes conviccions tradicionalistes, perquè consta que malgrat la tradicional neutralitat local, el germà de Bonaventura –es deia Lluís– es va enrolar a l’exèrcit carlí i que, en fi, va acabar donant la vida per l’aspirant: va morir el 1837. 

Un altre detall interessant que es desprèn de la documentació és que la família Fiter havia llogat una casa de la seva propietat al carrer del Carme de la Seu a les forces de l’aspirant, i això –diu la restauradora Mireia Tarrés– obres noves vies d’investigació: “Fins ara sabíem que les armes i la resta de material l’havien deixat a Ordino una o més partides de soldats carlins que s’hi havien refugiat amb la victòria liberal. Però és possible que tot això procedís d’aquesta casa que els havien cedit a la Seu”. És evident que aquí hi ha una història sensacional esperant el seu Pau Chica que ens l’expliqui, perquè la documentació, adverteix Tarrés, s’ha tocat de forma molt superficial. Així que de moment no sabem ni a qui pertanyia tot aquest armament, ni quan va arribar a casa Rossell, tot que la biografia dels Riba augura que la primera guerra carlina –entre el 1833 i el 1837– té molts números. Per confirmar-ho caldria estudiar les peces del fons per intentar-ne establir una datació aproximada i veure si cronològicament casen les unes amb les altres o van arribar a Ordino en moments diferents. Pensin que les carlinades van esquitxar tot el segle XIX espanyol: la segona va tenir lloc entre el 1846 i el 1849, i la tercera, entre el 1872 i el 1876.

Per anar fent dentetes, aquí tenen aquests magnífics exemplars de pedrenyal (a dalt), una temible baioneta –imaginin el que devia ser fer front a un soldat que carrega a la baioneta calada– i els galons d’un oficial que conserven fins i tot el nom del fabricant (José Carreras Cordonero, amb botiga oberta al número 5 del carrer Escudellers de Barcelona). Hi ha també dagues, polaines, fundes de pistola, bales,  pantalons, portamantes, cartutxos, cinturons, metralla i fins i tot dues boines vermelles i inequívocament carlines a punt de desintegrar-se. Per no parlar de les armes llargues, que es conserven a Aixovall i que encara no han pogut pujar al Rosaleda. És una llàstima que aquest tresor que fa olor de pólvora, carlí i trabuc no hagi sortit mai del dipòsit.

Casa
Rossell
Arsenal

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte