Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Josep Pozo, Gelabert, Acadèmia del cine, 73 minutos
Andorra, Josep Pozo, Gelabert, Acadèmia del cine, 73 minutos

Un cisma de pel·lícula


Escrit per: 
A. Luengo

Neix amb mal peu, l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques del Principat d’Andorra, also known as ACPA. O millor dit, el projecte d’acadèmia, perquè el que es presentarà el 10 de febrer al Centre de Congressos de la capital serà una cosa aproximada, però no ben bé l’Acadèmia: hi falta el vistiplau de Cultura, un tràmit administratiu es veu que necessari per obtenir el certificat definitiu del Registre de Societats i que el departament ha anat retardant –fins a cinquanta dies, diu el president de l’ACPA, Josep Pozo: ja fora de termini– i que en qualsevol cas ja no arribarà abans del 10 de febrer. Pozo fregava ahir la indignació davant del que considera gairebé una deslleialtat del ministeri, que –sosté– des que els promotors de l’Acadèmia els van comunicar a l’estiu la intenció de constituir una entitat que aglutinés els professionals del sector, “ens van donar tot el suport i ens van animar a tirar endavant”.

Va ser així exactament fins divendres passat, quan van rebre un comunicat oficial en què se’ls informava que el ministeri hi retirava el suport. Els motius? D’una banda, un grapat de pintorescos tecnicismes jurídics de l’estil que, segons el gabinet jurídic del Govern, una acadèmia pròpiament dita hauria de ser –i citem literalment el comunicat de Cultura– “una entitat similar a la societat de drets d’autor” i que, abans de donar-hi el vistiplau, caldria elaborar una legislació “especial”, amb intervenció “parlamentària” i posterior control del Govern.

A les reticències jurídiques s’hi ha d’afegir el rum-rum de fons que feia temps que se sentia al sector i que la marxa enrere del ministeri ha fet aflorar finalment en forma de cisma, per no dir-ne guerra oberta. Per dir-ho en els termes amb què Cultura ho va traslladar a l’ACPA, “els últims dies hem rebut una quantitat important de trucades, visites i missatges de persones relacionades amb els sectors audiovisual, cinematogràfic i escènic per traslladar-nos l’alarma que ha causat l’anunci de la creació de l’Acadèmia sense tenir-ne el coneixement suficient i desmarcant-se absolutament i radicalment del projecte”. L’argument que fonamenta l’oposició d’una part important –i coneguda– de la professió és que “abans de crear una acadèmia cal definir les necessitats del sector, constituir-se en una associació que vetlli pels interessos de tots els professionals, i finalment, quan la indústria realment existeixi, crear si cal una acadèmia”. En cas contrari, conclouen, “és com començar la casa per la teulada”. I aquesta, sosté el ministeri, és “l’opinió generalitzada del sector”.

Naturalment, Pozo va entrar ahir al drap. D’entrada, no entén per què la tramitació legal de l’entitat, amb els estatuts degudament aprovats, s’ha quedat encallada en alguna taula del ministeri. Pel que fa a la representativitat, sosté que l’Acadèmia arrencarà amb una quarantena de membres actius –entre numeraris, associats i júniors– i una vintena més que s’hi associaran “ben aviat”: “És que ni que fóssim tan sols dos, tindríem tot el dret d’associar-nos, però la realitat és que som una quarantena i que l’acadèmia catalana, per posar un exemple, es va engegar el 2008 amb 48 membres: 48! Que no som representatius!?”

Òbviament, tampoc comprèn per què el ministeri creu que cal una legislació ad hoc precisament per a l’acadèmia –es va fer res de semblant, es van posar tants pals a les rodes a l’acadèmia de gastronomia d’Andorra i els Pirineus?, es demana legítimament– i troba surrealista que des del ministeri es pretengui tutelar-la: “Això no passa amb cap acadèmia del món.” Pel que fa a les “trucades, vistes i missatges” de professionals “alarmats”, diu Pozo que l’acadèmia ho és de les arts i de les ciències cinematogràfiques –que no és el mateix que audiovisuals, i molt menys escèniques–; que els membres de l’entitat són precisament el sector més representatiu de la indústria, “els que rodem efectivament llargmetratges”, que tothom té naturalment dret a mantenir-se’n al marge –“Però llavors no vagis criticant pel darrere: deixa’ns fer”, demana– i que de totes formes ell personalment ha intentat reconduir la situació i calmar els ànims, “però hem topat amb la més absoluta indiferència, per no dir-ne rebuig”.

De fet, conclou, “hem rebaixat els requisits per obrir les portes al màxim nombre de professionals: es pot ser membre numerari amb dos, en algunes categories fins amb un de sol, llargmetratges al currículum. Però hi ha d’haver uns mínims, perquè pretenem que sigui una acadèmia de veritat, amb professionals de veritat”. I el que més li dol, acaba, és que en lloc de mirar d’asseure totes les parts a la mateixa taula per intentar arribar a un cert consens, el ministeri no hagi fet el mínim gest. Però no ho dona tot per perdut: “Tenim dret a constituir-nos com a associació, estem convençuts que ens acompanya la raó jurídica i també la raó moral, i anirem fins on faci falta per defensar els nostres interessos. Dit això, espero que el ministeri recapaciti perquè aquesta situació no és bona per a ningú, i amb el seu vet serà difícil avançar.” Mala peça al teler.

Pozo: una figura controvertida

La veritat és que entre els noms que més sonen en el panorama de l’audiovisual –en sentit ampli, si us plau– Josep Pozo genera certa urticària. Li retreuen des d’afany de protagonisme fins a malentesos laborals –diguem-ho així– amb alguns dels professionals que han participat en els seus projectes. També la deslleialtat de criticar les subvencions públiques als projectes dels altres quan la productora Imminent s’ha beneficiat també d’ajudes per promocionar els seus títols en festivals internacionals. Per no parlar, conclouen, d’haver utilitzat sense permís el nom d’alguns d’aquests professionals per anar a vendre l’Acadèmia. El cas és que Pozo es va instal·lar el 2012 en aquest racó de món i que, amb tots els peròs que s’hi vulguin i puguin posar, des d’Imminent s’ha erigit en aquest temps en el més prolífic dels nostres directors. Que no és gaire dir, això també. Però en sis anys ha dirigit un curt (Clodette) i dos llargs (Nick i 73’), amb un tercer en perspectiva (Danger). Aquests són els fets. També ho és, un fet, que cap de les produccions s’ha estrenat encara comercialment. Coincidint amb la presentació de l’Acadèmia, que continua programada per al 10 de febrer, es farà la preestrena de 73’, rodada l’any passat en paratges d’Anyós, amb Alain Hernández, Pep Munné i Elisabeth Terri als papers protagonistes.

Andorra
Josep Pozo
Gelabert
Acadèmia del cine
73 minutos
Comentaris: 9

Comentaris

Com és que sempre es vol utilitzar el país i les subvencions per gestes personals? El Ministeri de Cultura ha de salvaguardar els interessos públics després de l'escarment d'Ordino Studios. Felicitats per la decisió!!!
Ningú parla de subvencions. L'ACPA està totalment sufragat per finançament privat dels que han pres l'iniciativa. Ens informem primer, i despres parlem.
Ok,Ok.
Sempre surt plorant aquest home! De subvencions en té unes cuantes (Que crec que és del que parla l'article), es poden veure al BOPA, entre elles, d'algun projecte que no ha vist la llum. Sr. Josep deixi de queixar-se i dediquis a treballar. Ja n'hem tingut prou amb gent que nomes ven fum en aquest País.
Sense ànims de crear polèmica, aquest senyor no parla de subvencions en aquest article, basta amb llegir-ho amb un mínim d'atenció, sinó del dret d'un col·lectiu professional a associar-se lliurement sense la intervenció de govern. Això afecta molta gent i entre ells em trobo jo. Però en el suposat de què aquest fos el cas, lògicament que té dret, com qualsevol altre, a sol·licitar subvencions culturals. Si vostè revisa les subvencions concedides els darrers anys podrà observar que es tracta d'un problema generalitzat perquè els pocs diners dels quals disposa el ministeri s'han de repartir entre la multitud de projectes culturals; obres literàries, musicals, activitats d'associacions, exposicions i audiovisuals del país (i de fora). El que ha de fer el ministeri és lluitar perquè les dotacions per cultura augmentin per apropar-les a una proporció mínima de les necessitats. Aquest any sembla que per fi tenim un increment, que sembla molt, però no ho és. Si no apostem per la cultura d'un país, perquè més ho farem. Respecte a què aquest senyor ha rebut subvencions per projectes que no han vist la llum, crec que vostè té raó, que les ha rebut, però en una proporció ridícula al que ha fet pel cinema d'aquest país (quatre pel·lícules i anunciant la cinquena en poc menys de 4 anys) i també s'equivoca vostè de senyor i de projecte, i ho podrà comprovar objectivament si vostè consulta el llistat de subvencions dels darrers cinc anys.
Benvolgut! Aquí li deixo: https://www.bopa.ad/bopa/026028/Pagines/85F1E.aspx Si vosté ha vist mai aquest projecte, és un absolut privilegiat! A aixó em refería amb "vendre fum". 3.000€ públics. Ja pot donar les gràcies de que continuïn donantli subvencions. Pero nomès se queixa! Sobre el dret a associarse un col•lectiu, crec que no ho he discutit. 4 pel•lícules? Cada dia creix el nombre d'aquestes. Ningú recorda haverne vist més que 1...
imatge de andresluengo
Seria interessant mirar amb lupa totes i cadascuna de les subvencions de la llista. Potser un dia ens hi haurem de posar.
Estimats Per al·lusions, respecto la seva opinió, faltaría més, però aquí deixo el llistat dels projectes de nacionalitat andorrana (certificades pel mateix ministeri) produïdes o coproduïdes per la nostra companyia amb empresses espanyoles i d'altres països: VIATJE A SURTSEY (2012) Estrenada a Espanya el 2012. CLODETTE (2012) Curtmetratge de taller de cinema. 6 seleccions en festivals internacionals. GIFTING (2013) Curtmetratge dels tallers del cinema (5 tallers) fets per la nostra empresa a Andorra. NICK (2013) 6 setmanes a la cartellera a Andorra, drets venuts -de moment- a USA, CHINA, KOREA i països àrabs. 26 seleccions en festivals internacionals, nou premis internacionals. Distribució internacional per Montecristo International (USA). VOYEUR (2014) Estrenada a Espanya i actualment en circuit de festivals internacionals. 73 MINUTS (2016) Es presenta en passi privat el dia 10 a Andorra, una selecció al festival SOMCINEMA de Lleida (l'únic on s'ha presentat de moment). ------- SOLO (2017) En preproducció, amb rodatge en Canàries aquest estiu. A més hem desenvolupat completament els següents projectes (adquisició de drets, guió i teaser): DANGER, THE GIRL FORM MARS, LOOKING FOR WONDERS (serie TV). Projectes en desenvolupament: BROKEN VOICES, PARGO EL CORSARIO DE DIOS, J.A, ...i altres que no es poden anunciar, però que si ens deixen treballar, vindran i no pateixi, que no tenim la menor intenció de demanar ni un sol euro més a un ministeri que bloqueja el dret d'un col·lectiu associar-se en llibertat. Sumi vostè les subvencions rebudes, divideixi i tregui les seves pròpies conclusions.
Si senyor!. Periodisme d'investigació! Us encoratjo als professionals dels medis a realitzar aquesta tasca.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic