Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Meritxell, talla, santuari, 3Dtecnics, fresadora, Sergi Mas, mossèn Ramon
Andorra, Meritxell, talla, santuari, 3Dtecnics, fresadora, Sergi Mas, mossèn Ramon

Un ‘facsímil’ per a la Mare de Déu


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Diu mossèn Ramon que els ulls, la mirada, era el més idiosincràtic de la talla romànica de Meritxell. El que li donava un caràcter especial. I ho diu amb tota la raó, perquè només han de donar una ulladeta a la fotografia de la marededéu original –la tenen a la pàgina següent– i veuran que patia d’un evident estrabisme que les còpies posteriors rarament han conservat. No només això: també seia lleugerament de costat. Per no parlar del rostre més aviat escardalenc que li va tallar l’anònim artesà romànic. Així que la clau de volta per jutjar la nova talla que des d’ahir presideix el presbiteri de la basílica és la mirada. ¿I el convenç, a mossèn Ramon, la mirada mecànica, tallada amb fresadora, de la nova patrona? “És maca, sí; molt maca. Però encara haurà de passar un temps perquè acabi de veure-la.”

La veritat és que la imatge, que va arribar ahir amb puntualitat canònica –la cita era a dos quarts de dotze, i una hora després ja estava clavada al nou setial–, és el més semblant a la talla original que pot sortir de mà humana. Millor dit: de fresadora. Així ho sosté Francesc Montero, el gerent de 3Dtecnics, l’empresa gironina a què el bisbat va encarregar la còpia i que se n’ha sortit en un mes i mig: temps rècord, segons Montero. Les rèpliques d’obres d’art i imatges religioses –el Crist de Cabdella, la marededéu de Palera i la Majestat de Sant Joan les Fonts, per exemple– són la seva especialitat. Fins ara, però, havien treballat sempre a partir de la peça original: la còpia la tallaven a partir de l’escàner de la peça, que permet una precisió mil·limètrica.

Amb la Mare de Déu de Meritxell això era òbviament impossible, així que han hagut de treballar a partir del joc de fotografies de Claverol, Burgués Martisella i dels fons conservats a l’Arxiu Nacional que se’ls va facilitar. “I aquesta és la gran novetat, perquè no tenim constància que s’hagi fet res de semblant, en primer lloc perquè fins ara no hi havia la tecnologia que ho permetés: a partir de les fotografies i amb un programari especial vam aixecar un model virtual en 3D que reprodueix la volumetria original de la talla.” I aquest model virtual és el que s’introdueix en una fresadora de control numèric perquè vagi desbastant la fusta fins a aconseguir una marededéu que, diu, és clavada a la de les fotografies, un “facsímil”: “Pots mirar-la amb lupa, o amb microscopi, i és una còpia exacta.”

Atenció a aquest detall, que és decisiu: la nova Verge és una rèplica de la de les fotografies, no de la talla original, que –com és sabut– es va perdre en l’incendi de la nit del 8 al 9 de setembre del 1972: “Hem de comprendre que no disposàvem d’un estudi fotogràfic complet, sinó d’un conjunt heterogeni d’imatges fetes per fotògrafs diferents i amb objectius i angles també diferents i que, per tant, podien tenir alguna distorsió: és així que hem reconstruït el model virtual. Dit això, el resultat és molt, molt satisfactori, i en la nostra opinió, molt més fidel a l’original que la que podria haver sortir d’un escultor.”

Exacta, però sense reconditori

Al taller de 3Dtecnics, en fi, van fresar (!) la nova marededéu. Ho van fer a partir d’un tac de fusta de til·ler encolat, i en quatre parts –la Verge, el Nen i les dues mans–, que després es van ajuntar; la romànica original, per la seva banda, va ser tallada en una soca de pi negre: el setial i els esclops d’una banda; de l’altra, la Verge, muntada a sobre dels peus i clavada a la trona per sis claus de ferro forjat, igual que el Nen Jesús encaixava en la faldilla de la Mare; les mans, com és habitual, anaven a part. Així és com ho recorda Sergi Mas, l’autor de la rèplica amb què el Consell va obsequiar el bisbe Iglesias quan es va jubilar, el 1969, i que avui es conserva al col·legi Janer. També recorda Mas l’existència a la part posterior de la talla d’un reconditori que mai no es va obrir –llàstima: l’incendi es va endur els secrets que ocultava– i que la còpia gironina no ha reproduït: perquè el darrere del setial no apareixia en cap de les fotografies que els van facilitar, diu Montero.

El cas és que de 3Dtecnics en va sortir una talla pelada; la policromia l’hi van aplicar un equip format per les restauradores Mònica Guitart i Maria Maté, que ha reproduït la paleta que tenia la marededéu el 1972, quan (suposadament) es va cremar, respectant-ne fins i tot el to envellit: blavet, vermell i carmí. Uns colors que no són els originals romànics –diu Mas– sinó que devien ser-li aplicats en la restauració que a finals del XIX li va practicar –i això és una pura especulació, admet– Josep Oromí, l’autor també de les pintures de l’absis de la Mosquera.

Així que ja tenim la marededéu del nou mil·lenni: un facsímil de l’original romànica. ¿I de la tallada per Jaume Rossa, que la va cedir el 2005 per substituir la que un pertorbat havia arrencat –i cremat: aquella vegada, sí–, què se’n farà? Mossèn Ramon havia apuntat que aniria al casal de la gent gran de Canillo. Doncs no: ahir mateix a la tarda la van traslladar a la parroquial de Sant Serni, el seu destí definitiu. En endavant s’exposarà a l’entrada del temple, en el lloc exacte on fins ara es venerava la Mare de Déu del Roser i des d’on, quan s’obre la porta, es domina tot el poble de Canillo. ¿I la del Roser? A la sagristia, al costat de les talles de sant Roc i de sant Antoni. Raons de seguretat, diu.

Entre la peanya, la fornícula i el cambril

La nova talla de la patrona, que serà beneïda en la missa que se celebrarà demà amb motiu de la diada, ja vigila la basílica des de dalt de tot del cambril projectat per Antoni Pol. S’acaba així una mena d’estira-i-arronsa entre Patrimoni, que anys enrere va col·locar motu proprio i sobre una senzilla peanya la imatge tallada per Jaume Rossa el 2005, i el bisbat, que preferia la fornícula central de la part posterior del presbiteri, i que mai va veure de bon ull l’invent dels tècnics del ministeri: es veu que no li conferia el protagonisme que es mereix la patrona. Amb el nou cambril el tindrà assegurat.

Andorra
Meritxell
talla
santuari
3Dtecnics
fresadora
Sergi Mas
mossèn Ramon
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic