Diari digital d'Andorra Bondia
El poema inèdit de Fenoll: 'Color horizonte Janet Frame'.
El poema inèdit de Fenoll: 'Color horizonte Janet Frame'.

Un inèdit per a Janet Frame


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Ester Fenoll avança un poema dedicat a l’escriptora neozelandesa; apareixerà al pròxim llibre.

Feia unes quantes llunes, posem que unes setanta –des del desembre del 2011– que Ester Fenoll no s’enfilava en aquestes pàgines. L’Ester Fenoll poeta, s’entén, no l’exgerent de la Fundació Privada Tutelar ni l’actual secretària d’estat d’Afers Socials, habitual de les pàgines de més endavamt. Així que ja era hora. I ho fa a compte de Janet Frame.

Frame!? Sí, home, la novel·lista, poeta i memorialista neozelandesa a qui Jane Campion va portar a la pantalla gran –recordin: a An Angel At My Table– i a qui Elena Aranda, ens ho explicava aquí mateix setmanes enrere, va descobrir el periple andorrà del 1957. En va deixar constància als seus volums autobigràfics, i la cosa no és purament anecdòtica: Frame va estar a punt, molt a punt de casar-se amb un tal Vici, que sembla un nom ben pintoresc per a un exresistent i contrabandista, encara que sigui italià, i a qui havia conegut al pis d’Escaldes on tots dos estaven a dispesa. També va tenir temps durant els seus dies andorrans per perdre el fill que esperava, a causa d’un accident domèstic.

Com tants d’altres, en fi, Fenoll va anar a espetegar a Frame per culpa d’una biografia més aviat torturada, que inclou –recordin– un intent de suïcid, una esquizifrènia mal diagnosticada –tan malament, que no ho era– constants entrades i sortides del manicomi i una lobotomia de la qual es va salvar in extremis... i gràcies a la literatura: acabava de guanyar el major premi literari del país amb The Lagoon And Other Stories, i els doctors van posposar in extremis la intervenció. Això era el 1951.

Aquesta vida viscuda a un mil·límetre del precipici, aquesta experiència de la literatura com a teràpia literalment salvadora, és la que va enganxar Fenoll, que n’ignorava –admet– el periple andorrà. I d’aquí va sortir el poema que tenen aquí al costat, una coseta senzilla i a la vegada delicada, rigorosament inèdit, que formarà part del pròxim recull i que conclou com és de llei amb dos versos memorables: “Tienes color de horizonte/ Janet Frame”. Ens ho farà gruar perquè, tot i que té un plec de poemes al calaix no hi ha posat encara e lpunt final. Però ja veuen que serà en castellà i que seguirà la línia dels llibres anteriors. Especialment, perquè el tenim més fresc i probablement per una qüestió idiomàtica, Agradezco tu amor, pero tengo otros planes. N’hi ha que encara no han oblidat versos estratosfèrics que fan olor de Gloria Fuertes. Quins? “Absorta me admiro/ y pienso/ en lo bien que me aferro/ cuando no hay nada”.

Per cert, de quin color devia ser l’horitzó de Janet Frame?

Andorra
Janet Frame
Jane Campion
An angel at my table
Fenoll
Tienes color horizonte

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte