Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, història, II Guerra Mundial, Guerra Civil, Xus Lluelles, passadors, brigadistes, Viadiu, Benet, Calvet, Porta, Rubió
Andorra, història, II Guerra Mundial, Guerra Civil, Xus Lluelles, passadors, brigadistes, Viadiu, Benet, Calvet, Porta, Rubió

Un país, dues guerres, 20.000 refugiats


Escrit per: 
A. Luengo / Abril del 1938: brigadistes polonesos descansen a Casa de la Vall, vigilats per un gendarme (assegut a la barana) (Foto: France Press / Arxiu Nacional).

Lluelles quantifica per primera vegada el nombre de fugitius que van passar per Andorra entre el 1936 i el 1947.

Sabem per Francesc Viadiu i Norbert Orobitg, per Claude Benet i Josep Calvet, per Roser Porta i Jorge Cebrián que el nostre racó de món va ser durant els deu anys decisius que van entre el 1936 i el 1945 punt de trànsit privilegiat per a refugiats de tots els colors: en els primers temps de la Guerra Civil Espanyola i en sentit nord, religiosos, militars, polítics, empresaris, comerciants, professionals o simples pròfugs que fugien de la zona controlada –és un dir– per la República; el febrer del 1939, el monumental èxode que va seguir la derrota de la República, i ja en la II Guerra Mundial, i en sentit invers, jueus, aviadors aliats i ciutadans francesos refractaris al servei de treball obligatori que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. I no ens descuidéssim, al final de la conflagració, els mateixos soldats alemanys que havien quedat aïllats al sud de França i que buscaran refugi a l’Espanya franquista.

Tot això ens ho han explicat ja unes quantes vegades i no hi tornarem. Però de quanta gent estem parlant, exactament? Quants refugiats van desfilar per aquí al llarg d’aquest transcendental decenni? Com els vam rebre? Quants s’hi van quedar? I quin va ser el seu paper en l’evolució d’una Andorra que entrava amb fòrceps a la modernitat? Fins ara les respostes havien sigut tan sols parcials i aproximades, i sempre subsumides en el context pirinenc: l’historiador barceloní Ferran Sánchez Agustí aventurava anys enrere la xifra de 30.000 refugiats per a tota la carena, i just fins al moment abans de l’èxode republicà del 1939; el gironí Jordi Rubió proposava una forquilla que oscil·la entre 15.000 i 50.000 evadits, de nou només per al període de la Guerra Civil. Però, quants d’aquests havien passat per Andorra?

Doncs aquesta és la incògnita que la historiadora Xus Lluelles ha intentat resoldre a Impacte dels refugiats de la Guerra Civil a Andorra, la segona conferència del cicle Andorra en temps de conflictes que organitza l’ICOM i que tindrà lloc demà a la Farga Rossell. A Lluelles li preocupaven especialment dos aspectes: les conseqüències demogràfiques i també les econòmiques que aquest llarg període bèl·lic va tenir per a un país que el 1936 tenia, atenció, una població de 4.321 habitants i unes infraestructures sanitàries simplement inexistents. Aquest és el racó de món que des de juliol del 1936 acollirà milers i milers de refugiats. Entre 15.000 i 25.000, calcula Lluelles. És a dir, entre quatre i sis vegades la població nativa. Amb pics a l’agost del 1936, quan es compta prop de 2.000 refugiats, o l’abril del 1938, quan hi ha 1.200 homes en edat militar.

Els gendarmes, en missió humanitària

La dada més sorprenent és que Andorra va sortir d’aquest marasme relativament indemne: el cens del 1947 diu que al país hi resideixen 5.385 persones. Legalment, és clar. Així que en deu anys de trànsit continu i multitudinari la població tan sols va créixer en un miler d’habitants. Més d’un 25%! La meitat l’atribueix al creixement vegetatiu; l’altra meitat, als refugiats, sobretot catalans, que es van establir al país. El 1940, per concretar, consta que residien permanentment al país 463 ciutadans espanyols.

Pel que fa al període 1936-1939, la historiadora s’ha fixat especialment en el paper dels gendarmes de Baulard: els 140 gardes mobiles enviats el setembre del 1936 pel copríncep francès oficialment per garantir la neutralitat i la inviolabilitat d’Andorra. Paral·lelament, diu, van dur a terme una “missió humanitària” amb tots els ets i uts. Interessada, si es vol, perquè es tractava de garantir que els refugiats que entressin a França ho fessin amb el preceptiu carnet sanitari: degudament vacunats –hi havia pànic a la verola– i nets. Literalment: una trentena de brigadistes polonesos arribats l’abril del 1938 van ser desarmats i allotjats a la Casa de la Vall, i no es van deslliurar del reglamentari bany en aigües sulfuroses: per desinfectar-los.

El destacament de Baulard comptava amb un hospital que es va instal·lar davant de Pyrénées i amb un tinent mèdic –M. Bertrezene– al capdavant, així com dues infermeries –una a Sant Julià i una altra a Escaldes–, punts de triatge al llarg de la ruta entre Sant Julià i Soldeu i fins i tot una chenille, ambulància tot terreny equipada amb erugues. Als refugiats se’ls proveïa d’aliment, se’ls vacunava i se’ls empaquetava de seguida cap a França amb un dilema: continuar camí cap a l’Espanya nacional –via Hendaia– o... internament al camp de concentració. Prop del 90%, diu Rubió, triava la primera opció.

El cas, diu Lluelles, és que Baulard va gestionar tot aquell trànsit amb tanta habilitat que el gener del 1939 només queden 350 refugiats. No per casualitat: la derrota republicana era qüestió de dies i es va preocupar de fer net i deixar espai a la previsible allau que se’ls venia a sobre. I així va ser: al febrer aquella xifra s’havia multiplicat per deu i pujava a 3.500. Quasi tants com tota la població del país. I calia alimentar-los tots: població i refugiats. Com s’ho va fer, el Consell General, per garantir l’abastiment? Amb les cartilles de racionament i l’emissió de bitllets –dues: el 1937, per valor de 50.000 pessetes, i el 1938, per valor de 75.000– per assegurar la circulació de moneda fraccionària. També ho explicarà demà. I amb el degut detall. No s’ho perdin.

Andorra
història
II Guerra Mundial
Guerra Civil
Xus Lluelles
passadors
brigadistes
Viadiu
Benet
Calvet
Porta
Rubio
Número de vots: 124
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic