Un pla per mimar els creadors

El PS impulsarà al Consell General un Estatut de l’artista per millorar-ne la situació laboral i fiscal i evitar-ne l’èxode.

Els creadors d’aquest país treballen sovint en unes concidions precàries que tenen sobretot –però no només– a veure amb el caràcter semiprofessional de l’activitat artística, que molt sovint es mou entre nosaltres en els llimbs de la al·legalitat: relacions contractuals inexistents, drets d’autor a la pràctica incobrables, desprotecció social en els períodes més o menys llargs que poden transcórrer entre una creació i la següent, entrebancs burocràtics sovint prohibitius a l’hora d’exportar l’obra, en el cas dels artistes plàstics i també dels editors...

Tot això podria tenir els dies comptats –millor dit, els mesos– si prospera l’Estatut de l’artista que el Partit Socialdemòcrata (PS) va entrar ahir a tramitació parlamentària en forma de proposta d’acord. Una iniciativa que s’inspira directament en una altra d’idèntic nom i amb idèntics objectius que el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar el setembre del 2018 i que l’executiu de Pedro Sánchez va regular al gener a través d’un Reial Decret.

Després en parlarem, per veure com es concreta una figura fins ara desconeguda entre nosaltres i que, en realitat, mai fins ara no s’havia ni tan sols plantejat. Es tracta, diu el conseller Roger Padreny, d’aplicar la recomanació relativa a la condició d’artista aprovada per la Unesco el 1980 i que insta els governs a “crear i mantenir no només un clima propici a la llibertat d’expressió artística, sinó també a les condicions materials que facilitin la manifestació d’aquest talent creador”.

L’objectiu, continua, és “acompanyar l’artista en la seva creació, que tingui accés als mitjans necessaris per tenir drets en matèria d’ocupació, de condicions de vida i de treball”. Que tant els artistes individuals com a través de les organitzacions professionals i sindicals “participin en l’elaboració de les polítiques culturals i laborals”, i que les institucions –assenyaladament, el Consell General– “es busquin solucions a cadascuna de les professions artístiques i culturals, així com una estratègia d’actuació que permeti millorar la legislació vigent que regula el sector”.

Com pretén el PS portar a la pràctica aquesta bateria de bones intencions? D’entrada, encomanant al Govern una “diagnosi” de la “situació de l’artista” que permeti modificar la legislació de manera que es garantexi la protecció social, la contractació, la formació, la tributació i la propietat intel·lectual de l’artista. El PS vol que en el pròxim període de sessions el Consell elabori i aprovi un Estatut de l’artista i del treball cultural al nostre país, i –conclou la consellera Susanna Vela– “que s’estableixi una agenda per modificar les lleis que afecten les professions culturals, especialment en matèria fiscal i laboral”.

Un sector als llimbs legals
Segons Vela, “no inventem res i el que ens hem limitat a fer és a  recollir i ordenar reivindicacions històriques del sector”. Per exemple? La “inseguretat jurídica” que es deriva d’un treball remunerat que sovint es presta al marge de les relacions contractuals ordinàries. Sense res que s’assembli a un contracte, vaja: “cal formalitzar les condicions laborals dels artistes perquè puguin treballar amb la tranquil·litat que tots necessitem”. També, diu, amb un paquet fiscal que inclogui deduccions i exempcions, i tot plegat al costat de mesures que o bé ja s’apliquen, com premis i subvencions, o que caldria incentivar, com ara el mecenatge i les fundacions culturals: “No ens podem permetre el luxe que els nostres creadors hagin de marxar del país perquè aquí tenen dificultats per exercir la seva activitat”.

Que els ho diguin als artistes plàstics, que han de fer malabarismes quan pretenen exposar a l’estranger i han de passar per la duana una vintena de teles, o als cineastes que han d’importar bona part del personal tècnic i artístic, que a efectes de la CASS computen com treballadors de qualsevol altre sector sense tenir-ne en compte les especificitats, com ara el caràcter essencialment temporal, molt temporal,  de la relació laboral: “El que més els preocupa no són, contra el que es pugui pensar, les qüestions econòmiques, sinó simplement que els facilitem la vida i la feina”. I l’Estatut de l’artista està cridat exactament a això.

IVA, jubilació i Seguretat Social: el cas espanyol

L’Estatut de l’artista aprovat el gener del 2019 pel govern espanyol estableix una reducció del 21 al 10% de l’IVA als serveis prestats per autors i creadors, la inclusió dels artistes a la Seguretat Social en els períodes d’inactivitat i la protecció de la “treballadora cultural” durant l’embaràs i el període de lactància. Però on l’estatut va tenir una incidència especial va ser en la compatibilitat entre la pensió de jubilació i els rendiments derivats de la propietat intel·lectual –drets d’autor, vaja. L’Estatut, en fi, equipara els drets d’autor a un bé patrimonial amb el matís que als 70 anys de la mort de l’autor tota obra passa a domini públic.