Un Sant Jordi per Sant Joan?

Un desastre, es miri com es miri. Aquest és el diagnòstic fatal en què coincideixen editors i llibreters davant del que ja es veia venir i el Comú de la capital va confirmar ahir: aquest any no hi haurà Dia del llibre. Com a mínim, el 23 d’abril. Un desastre perquè la campanya de Sant Jordi, que arrenca quinze dies abans, representa entre el 15 i el 20% de la facturació anual del sector. I són unes vendes gairebé d’impuls: el que no es ven per Sant Jordi ja no es ven la resta de l’any.

Amb dues derivades encara més tètriques: la primera, coincideixen Anna Riberaygua (La Puça) i Antonio Molina (FNAC), que veníem de dues temporades relativament bones que havien servit per estabilitzar el sector després d’uns anys de depressió. La segona, i aquí són els editors Oliver Vergés (Anem) i Àngels Xandri (Editorial Andorra) els que tenen la paraula, és la ressaca d’aquesta sotragada històrica i totalment imprevista: “El problema no és només Sant Jordi, sinó que les conseqüències s’allargaran molt més enllà.” És possible, augura Riberaygua, que quan l’emergència se superi hi hagi moltes ganes de sortir, però caldrà veure com de tocada ha quedat la butxaca del ciutadà. Si hi ha retallades, és molt possible que els productes culturals siguin una de les primeres víctimes. Si tens menys pressupost, és evident que prescindiràs abans d’un llibre que d’aliment, remata Vergés.

És cert que ha pres volada l’ocurrència –de moment, és només això– de traslladar el Dia del llibre a una altra data, possiblement per Sant Joan. La llibretera Pamela Méndez (Idees) no l’acaba de veure clara perquè “seria com traslladar el Nadal al mes de març, però no és descartable, tot i que amb aquest panorama tan excepcional tampoc no tenim cap indici de com reaccionaria el client. El pitjor de tot és la incertesa”. Molina és encara més taxatiu, “només tindria sentit si s’arriba a un acord de tot el sector, i quan dic tot el sector em refereixo també a Catalunya i a Espanya.”

D’altra banda, especula, i si com ara mateix sembla que l’emergència s’allarga encara unes setmanes més, en el millor dels casos es podria donar el cas que les restriccions de la mobilitat s’aixequessin setmanes o dies abans de Sant Joan: “Caldria veure quina seria la confiança de la gent a sortir al carrer en una celebració massiva com ho és el Dia del llibre. Les reticències serien comprensibles.”

 

L’altre efecte col·lateral de la paràlisi de l’activitat té a veure amb el calendari. La major part de les comandes per Sant Jordi ja s’havien tramitat i estaven en camí. Les que s’han pogut aturar, s’han aturat, perquè com recorda Riberaygua “nosaltres hem de pagar a la duana quan entrem gènere i també quan retornem el que no s’ha venut”. Però no en tots els casos ha sigut possible efectuar la devolució i Méndez té la casa “plena de llibres que ja no vendrem”, diu. En el seu cas se n’ha ressentit també la branca del negoci que té a Espanya, cinc llibreries més que donen feina a 18 treballadors als quals ha hagut d’aplicar un ERTO “perquè és la manera que podrem mantenir tota la plantilla quan això passi”. L’opció de la venda on line se la van plantejar, “però naturalment calia mantenir personal a les botigues per preparar les comandes i comportava un risc per a la salut dels empleats que no vam voler córrer”.

Méndez, en fi, apel·la a la “normalitat”. Exactament com Xandri, que encara recorda els efectes a llarg termini de la crisi del 2008, i com Vergés: “Les vendes que no farem ja no les podrem recuperar, i francament dubto que per Sant Joan la situació s’hagi normalitzat del tot. El que en realitat em preocupa és l’endemà, més enllà de les ajudes concretes que tota empresa rebrà, ¿es mantindran les subvencions culturals, que justament ara estaven pendents de resolució? Comptarem amb el mateix suport que anys anteriors per assistir a fires internacionals?”

 

 

 

 

No és només el sector del llibre el que conté la respiració. Dies enrere parlàvem de l’efecte devastador que ha tingut per als músics que s’hi dediquen professionalment, i que han vist cancel·lats els bolos d’abril i maig. De moment, és clar. Però hi ha també els cicles i festivals estacionals. La Temporada de Música i Dansa va ser la primera a tancar la porta, amb la cancel·lació dels concerts de Lang Lang i de l’Academy of St. Martin in the Fields. Li va seguir el Sax Fest, que havia de tenir lloc entre el 3 i el 9 d’abril i que havia confirmat la participació d’un centenar i mig de músics. Però hi ha també la temporada de l’Auditori Nacional, de moment suspesa però no cancel·lada. L’última a desfilar-hi va ser Ute Lemper, el 7 de març, un minut abans del coronavirus. I el 4 d’abril hi estava programat El Kanka, Sembla que ja no arribarà a temps. Tampoc Jordi Botey (16 d’abril), i ja veurem si El Pot Petit (25 d’abril), Lila Downs (13 de maig) i Bebel Gilberto (23 de maig). Més opcions té Kiko Veneno, que havia de tancar la temporada el 18 de juny. Hi ha altres programacions pendents d’un fil: d’una banda, el Jambo Street, que havia de tenir lloc entre el 18 i el 21 de juny i que ja havia confirmat la presència de The Posies, Silent Down i Cobra Balm. Per no parlar del festival Ull-Nu, previst per al cap de setmana del 20 al 24 de maig, i de la Temporada d’òpera, que havia de concloure el 9 i el 10 de maig amb Le val d’Andorre. Tot això està ara mateix en l’aire.