Un SOS per Sant Pelegrí

L’historiador Quim Valera alerta de l’estat semiruïnós d’aquesta capella annexa a cal Call del Tarter i que data de finals del segle XVI.

És probable que no n’hagin sentit a parlar mai, de Sant Pelegrí del Tarter. Natural, perquè es tracta d’una capella quasi clandestina, que des de fora sembla poc més que una cort venerable i a punt d’esfondrar-se, i que difícilment identificaríem amb un antic lloc de culte si no fos pel discret rosetó que hi ha sobre la porta, avui tapiada amb uns rústics taulons de fusta. Forma part de les dependències de cal Call, una de les cases més antigues d’aquest nucli, avui deshabitada, i com a mínim als anys 70 ja estava desafectada i servia com a paller, segons es pot comprovar en una fotografia de l’Arxiu Gavín datada del 1980 i que, de fet, és una de les escasses referències existents sobre aquesta humil però curiosíssima esglesieta. Per no dir l’única.

Si surt ara a la llum és perquè Quim Valera, que forma part de l’entusiasta tropa d’historiadors que lluita per restituir el bisbe Simeó de Guinda al lloc d’honor que li correspon en la història moderna del nostre país, es va quedar dissabte de pedra quan es va arribar fins al Tarter en visita de camp, per comprovar precisament la referència de l’arxiu Gavín: “L’estat de la capella és lamentable, pitjor encara que el 1980, que com a mínim la feien servir de paller i devien fer-hi un cert manteniment. Ara està abandonada, no només la capella sinó també cal Call, que és un exemple magnífic d’arquitectura vernacular”.

El cert és que, comparant l’interior de Sant Pelegrí avui i l’aspecte que tenia al 1980 es comprova que tot i que les parets no semblen haver-se deteriorat gaire, la runa colga l’absis ben bé fins a la meitat de l’estructura, i una part del que devia ser el fals sòl ha cedit gairebé un metre. Una llàstima, insisteix Valera, “perquè es poden comptar amb els dits de les mans les cases pairals que tenien capella annexa, cal Call n’era una, i estem parlant d’una construcció del segle XVI. No m’explico com pot ser que no estigui inventariada. Però el que em sembla inexcusable és que les administracions s’haurien de mobilitzar per salvar-la abans que sigui massa tard”.

Un dels motius per què Sant Pelegrí ha passat fins ara desapercebuda és que es tracta com diu Valera d’una capella privada. Com hem vist, com a mínim fins al 1980 la casa encara funcionava. Avui no, i segons sembla, la deixadesa actual podria ser conseqüència dels litigis per la propietat entre els possibles hereus. D’altra banda, avui existeix un altre Sant Pelegrí al nucli del Forn. Segons la tradició oral, quan els hereus de cal Call s’hi van traslladar, hi van aixecar una capella amb la mateixa advocació, avui en perfecte estat de conservació. El cas és que l’actual poble del Tarter inclou dos nuclis, el Tarter pròpiament dit (amb cal Call i la primera capella de Sant Pelegrí) i Pra Redó o Prada Redó, al voltant de Sant Pere (1527). Així que podríem estar davant de la primera església del Tarter.

No ho deixarem sense consignar que hi havia hagut una tercera església sota l’advocació de sant Pelegrí, patró dels paraires: al Fener, i va desaparèixer, és clar, en la fatal esllavissada que el 1865 es va endur el veïnat. I per molt exòtic que pugui semblar, Sant Pelegrí figura també en un dels plafons del retaule de Sant Romà de Vila.