Un videojoc per al Thyssen

Un conveni amb CISA permetrà desenvolupar una app lúdico-educativa dirigida al públic jove.

Sembla mentida, però no existeix al mercat un videojoc inspirat en la col·lecció d’un museu o pinacoteca. Hi ha aplicacions més o menys convencionals, com la de la National Gallery de Londres, que proposa una mena de mapa de les instal·lacions per preparar virtualment una futura visita física. O la del Van Gogh Museum d’Amsterdam, que juga amb l’estada del pintor al sanatori d’Arles i combina l’obra de Van Gogh amb imatges actuals i d’època del mateix sanatori. Però no existeix un videojoc que parteixi de les obres d’art que s’hi exposen.

Ho explicava ahir el conservador del Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, i se li il·luminaven els ulls perquè ha vist en aquest buit flagrant un nínxol, una oportunitat. De fet, fa anys que ho té entre cella i cella, des del dia que el Camen Thyssen Andorra va obrir les portes al Valira. Però no ha sigut fins ara que ha pogut posar fil a l’agulla. I ho ha fet gràcies a la complicitat del grup CISA, que ahir va firmar un conveni que el vincularà durant els pròxims sis anys a la Fundació Museand i que tindrà com a primer fruit el videojoc que Cervera somiava. Encara trigarem uns mesos a poder-lo descarregar al mòbil, la tauleta o l’iPad. Ell confia que sigui el setembre que ve, coincidint amb la inauguració de l’exposició que seguirà a Influencers. Com a molt tard, el Nadal del 2020.

El joc, diu Cervera, plantejarà una sèrie de reptes a partir de les obres de la col·lecció Carmen Thyssen –atenció, no de les que s’exposen al Valira– que hauran de ser superats per accedir a la pantalla següent. Cada repte es referirà a una obra, i de repte en repte se’n repassaran una vintena. Quina mena de repte? Cervera no va ser ahir gaire explícit perquè el joc encara està en desenvolupament –de fet, no té ni nom– però va posar com a exemple En el parc, oli de Merritt Chase que va formar part d’Allées et venues: una vista de Central Park a finals del XIX que és una obra mestra del punt de fuga, la tridimensionalitat i la profunditat: “Una prova podria consistir a demanar-li a l’usuari que construeix una composició amb un joc de punts de fuga similar”. Però és una pura hipòtesi, insisteix, perquè tampoc no estan decidides les obres que formaran part del primer paquet. 

I tot això, amb quin objectiu? És un fet, diu Cervera, que als joves els costa entrar a un museu. “Així que l’única solució és anar-los a buscar i parlar-los en el llenguatge que més coneixen, que és el dels videojocs. Que connectin amb l’art d’una forma diferent, i si pot ser fer-los venir ganes de veure l’original”.  Ja es veurà si tan altes pretensions són molt o poc optimistes. Cervera està convençut que és viable, que s’avé amb la vocació del Thyssen de difondre la cultura i arribar a nous públics i que CISA és el partner ideal en aquesta aventura.

Per a CISA, en fi, es tracta d’una nova baula en el compromís amb l’art i la cultura que l’empresa ha cultivat  històricament, donant suport a concerts, projectes cinematogràfics i, ara, al Thyssen.