Diari digital d'Andorra Bondia
Barceló, amb Font (trombó), Hinojosa (bateria) i, en primer terme, Aymí (clarinet); falta Loewe, al contrabaix, que no és el de la foto.
Barceló, amb Font (trombó), Hinojosa (bateria) i, en primer terme, Aymí (clarinet); falta Loewe, al contrabaix, que no és el de la foto.

Una banda de 20 plantes d’alçada


Escrit per: 
A. L.

Jordi Barceló lidera el quintet de swing que amenitzarà demà la presentació de la Torre Zenit d’Escaldes, de la qual pren el nom.

Jordi Barceló sempre se’n guarda una a la màniga. L’última és el quintet Zenit, que s’estrena demà al vespre en la presentació oficial de la Torre Zenit. Ja saben, la promoció que la immobiliària CISA impulsa a la zona del Clot d’Emprivat escaldenc, un complex amb zona comercial i vint pisos d’habitatges. Serà un concert obert a tothom amb què Barceló i companyia ens transportaran al Nova York dels anys 30. Musicalment, és clar, amb una selecció d’estàndars de swing, dizzie i jazz que s’allunya, diu, de tot el que li hem vist i sentit fins a la data, i que tindrà els moments àlgids amb melodies universals de monstres com Gerswhin (I Got Rythym), Duke Ellington (Don’t Get Alone Much Any More, In a Mellow Tone) i Louis Armstrong (Sweet Georgia Brown).

Un repertori “bàsic”, insisteix, “molt amè i molt fresc”, un caramelet per a cinc instrumentistes amb moltíssima mili al sarró, acostumats a barallar-se amb les derives més experimentals del swing, i que amb temes com aquests es poden “relaxar” i deixar anar la imaginació: “Comencem i acabem amb un tema donat, però el que passa entremig depèn del que a cadascun li passa en aquell moment pel cap. En fi, que és una aventura ben poc habitual i superdivertida, una estona per passar-nos-ho i fer-ho passar bé al públic, que reconeixerà de seguida les melodies”.

Una aventura en què ha enrolat quatre vells companys de fatigues, des del trombonista i clarinetista Òscar Font, habitual de La locomotora negra i que ha compartit escenari, atenció, amb Woddy Allen, fins al també clarinetista Juli Aymí, membre de la Barcelona Jazz Orchestra, passant pel bateria Xavier Hinojosa, a qui han escoltat, segur, si han seguit la trajectòria d’Andrea Motis, amb qui acostuma a treballar, i el contrabaixista Pere Loewe, que el mateix toca amb Chano Domínguez que amb la Simfònica del Vallès, i a qui hem pogut veure i sobretot escoltar amb l’Andorra Big Band, un dels molts projectes paral·lels de Barceló: “Quan em van encarregar que aixequés un espectacle que sonés al Nova York clàssic de seguida vaig pensar en ells, perquè són referències del jazz català, ens uneix una llarga amistat i amb professionals com aquests de seguida t’hi entens, és facilíssim de treballar-hi”.

Es tracta, ja ho veuen, d’un quintet de primeríssima fila però també, aix, d’ocasió, que no està clar que es torni a reunir en un escenari. Així que, per si de cas, farien bé de regalar-se una escapadeta al Clot d’Emprivat. De totes formes, ja saben que Barceló té el molt saludable vici de veure sempre el costat lluminós dels episodis que amaneixen la nostra existència, i no descarta que si la cosa rutlla –i rutllarà– el quintet Zenit pugui ressuscitar a la pròxima Setmana del Jazz d’Escaldes: “Fa molt que no hi participo i aquesta podria ser una bona oportunitat per tornar-hi”. Doncs la prova de foc és demà, i si alguna cosa hem après els que gem seguit la trajectòria de Barceló és que singladura en què s’embarca, singladura que arriba a bon port. I no sembla que aquesta llei física s’hagi de tórcer precisament demà.

El disc ‘La vida és com la mar’, al gener

S’havia de presentar el 25 d’octubre a les Fontetes, però els sempiterns problemes d’agenda ho han impedit: falta afegir-hi la veu als dos temes en què canta Susana Sheiman (Il·lusió i En el malecón), i que els artistes a qui ha encarregat que interpretin els temes instrumentals per al llibret –Rosa Mujal, Dolors Novellas i Ahmed Keshta– li entreguin el material. També, la trompeta de David Pastor a La Massana blues. La nova cita és al gener, i recordin que La vida és com la mar inclou també dos temes cantats per Jonaina Salvadó, inclós el que dona títol al disc.

Molly Puigcercós debutarà amb la Grossband

Els seguidors de La Voz Kids la van poder veure i escoltar al programa emès el 21 d’octubre per Antena 3: no va passar de ronda, però va causar sensació amb una personalíssima versió de Thank You for the Music. L’espai es va enregistrar ara fa un any, però el debut entre nosaltres de Molly Puigcercós –deu anyets acabats de fer– tindrà lloc en la gala anual de la Grossband, que s’avança al 29 de novembre i que tindrà com a excusa el triple homenatge a Nat King Cole, de qui aquest any es commemora el centenari; a Tina Turner, per celebrar-ne el 80è aniversari, i atenció, al compositor cubà Damián Pérez Pado, el rei del mambo, traspassat ara fa 30 anys. A la Grossband i a l’Andorra Big Band s’hi afegirà en aquesta ocasió l’Ensemble d’Andorra, formació de cordes dirigida per Jordi Albelda i que tindrà la difícil papereta de competir amb el record del multitudinari Cor Rock d’Encamp. Com a vocalistes, Ester Peralba i, atenció, Agustí Martínez, que deixa per una nit l’atenció al client a L’informal per pujar a l’escenari, la seva passió oculta: faran de Natalie i de Nat. La petita Molly se les haurà amb la gran Tina. I no pateixin que ho porta a la sang: la seva mare és l’eurovisiva Susane Georgi.
Andorra
escaldes
Jordi Barceló
CISA
torre Zenit
quintet Zenit
swing
Aymà
Loewe
Número de vots: 55
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic