Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Josep Lluís Andavert, Pere Roquet, Bíblies del món, conferència
Andorra, Josep Lluís Andavert, Pere Roquet, Bíblies del món, conferència

“Una Bíblia turkana t’emociona més que la versió anglesa més exquisida”


Escrit per: 
A .L.

¿Què hi tenim, a la sala de la llar de foc de Meritxell?

Una col·lecció única per dos motius: el primer, que és iniciativa d’un particular, fruit del seu amor a la paraula de Déu i que ha recorregut mig món per reunir-la. Només això ja li confereix un valor especial, a banda que 1.300 bíblies en un miler de llengües no es troben tan fàcilment.

¿El segon motiu?

Que les ha posat a disposició de tothom en un lloc obert al públic. Possiblement no hi ha en tot Europa una exposició com aquesta.

¿És veritat, o un mite, que la Bíblia és el llibre més traduït de la història?

Rigorosament cert. El 2015 teníem catalogades al món 6.887 llengües, de les quals 2.935 disposen de traducció, bé de la Bíblia sencera (563) bé d’una part. Això vol dir que prop de 6.000 dels 7.000 milions de persones que hi ha al món poden accedir a la Bíblia en la seva llengua. Això també vol dir que hi ha 437 milions més que no la poden llegir. Queda feina per fer.

El bisbe Joan-Enric Vives ens va sorprendre amb la nova traducció a l’aranès, editada pel bisbat d’Urgell i que fins ara no existia. ¿Com podia ser, això?

Era l’última llengua minoritària –si es pot dir així– de la Península a què no s’havia traduït. El que s’ha fet és una versió del Nou Testament a partir de la Bíblia catalana interconfessional.

Deixi’m que el posi a prova: ¿existeix la traducció al bable?

Tenim el Nou Testament i els Salms, en el que en diem bable normalitzat, i estem treballant en la Bíblia sencera: sortirà el 2017. Tingues en compte que no és una llengua oficial, sinó protegida.

¿I en aragonès?

El Nou Testament en l’aragonès que es parla a la zona de Sabiñánigo. I l’any passat el vam publicar en la fala extremenya, que es parla en tres localitats de Càceres: no deuen ser més de 10.000 parlants.

Segur que aportarà algun nou exemplar, a la col·lecció. ¿Quins?

Mitja dotzena de bíblies en llengües de Taiwan i de l’Índia, i un Nou Testament bilingüe en castellà i bubi, una de les llengües de Guinea Equatorial.

¿És la de Meritxell una col·lecció destinada a investigadors, religiosos i, com a molt, lingüistes, i para de comptar?

En absolut. El santuari de Meritxell no es visita només per motius de fe; hi ha qui hi va per interès patrimonial. L’objectiu és que tothom s’adoni de la importància transcultural que té un llibre com la Bíblia, que porta un missatge que ha sigut rebut per persones de cultures i tradicions ben diverses, i que encara és ben rebut perquè dignifica la cultura i dignifica la persona.

¿Algun exemplar que li faci especial gràcia?

Els que són en llengües tan minoritàries que ha calgut tenir una família treballant durant anys amb una tribu indígena per recollir-ne l’ortografia i uns rudiments de gramàtica per poder-ne fer la traducció. Feinada titànica que normalment comporta l’alfabetització d’aquesta gent. Una Bíblia en qualsevol d’aquests idiomes t’emociona més que la versió anglesa més exquisida.

Vostè veu una Bíblia en llengua turkana, la primera que va adquirir Pere Roquet, o en kazak, o en malgaix, ¿i què sent? Perquè entendre-la, no l’entendrà.

En un primer moment et criden l’atenció els aspectes més purament formals, l’alfabet, o que s’escrigui de dreta a esquerra. Més enllà d’això, un es queda perplex davant l’enorme diversitat cultural que hi ha al món, i que totes les cultures puguem entendre el mateix missatge bíblic. Fa pensar, això.

La nostra aportació a aquesta història és la Bíblia de Montserrat de Casal i Vall. ¿Quin lloc li correspon?

Va tenir un paper decisiu en la recuperació de la llengua catalana, però evidentment no està escrita en un llenguatge proper a l’home d’avui, no parla el català del carrer. I un dels aspectes importants és traduir la Bíblia a un llenguatge accessible. Això és exactament el que va fer Luter fa 500 anys. Volem que la paraula de Déu sigui un text viu. La Bíblia de Montserrat és un text preciós, tècnicament impecable, però ha quedat en aquest sentit fora de context.

Posem que no sóc creient: doni’m un motiu per acostar-me a la Bíblia, que per mi no és un text sagrat ni tampoc paraula de Déu.

La Bíblia és una de les claus de volta de la cultura occidental. Sense nocions bíbliques no acabarem d’entendre determinades expressions artístiques –la Sagrada Família, per exemple, o una saeta!–, fins i tot lingüístiques: ser un fariseu, o un Judes, o més alt que un Sant Pau són expressions que només tenen sentit en un context bíblic. No és només que la nostra ètica està totalment penetrada per la Bíblia: coneixent la Bíblia entendrem molt millor la literatura, l’art, l’arquitectura i, en fi, la cultura occidental, que és la nostra.

L’última: ¿quants exemplars de la Bíblia té, a la seva biblioteca?

Possiblement cap a mig centenar. Res a veure amb la col·lecció de Pere Roquet.

Andorra
Josep Lluís Andavert
Pere Roquet
Bíblies del món
conferència
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic