Una empenteta més per al Fargo

Velles Cases ha recollit prop de 5.000 € i prepara una campanya per captar grans espònsors.

No és Claude Benet un home abonat al desànim. Si fos així, el Fargo encara s’estaria podrint al solar de Fontaneda on jeia des del 1978. Van ser la seva empenta, el seu coratge i el suport entusiasta de Velles Cases, l’entitat que presideix, els que van aconseguir el petit miracle de rescatar l’autobús més antic que s’ha conservat al nostre país. Del 1948, recordin: encara no hi havia ni clípols! Així que els 5.000 euros ingressats des que el 28 de gener es va engegar la campanya de micromecenatge per restaurar el vehicle poden semblar un pessic –si tenim en compte que el pressupost de l’operació s’enfilarà probablement fins als 60.000 euros, i més enllà– però en realitat constitueixen els necessaris i sòlids fonaments d’una aventura d’arqueologia industrial inèdita al nostre país.

De la mateixa manera, Benet és també conscient que a aquest pas costarà complir el calendari: Velles Cases s’ha proposat que a la tornada de l’estiu, com a molt tard, el Fargo entri a cal planxista, així que va engegar ahir una nova campanya de sensibilització ciutadana. Els pròxims dies veurem com floreixen pels carrers cartells com el d’aquí al costat: la imatge és del fotògraf Jean Luc Herbert, que ha sotmès el vehicle a una sessió “professional”, diu Benet, i el lema, Un autocar de ningú, el projecte de tots, pretén reflectir la vocació eminentment popular que ha distingit l’operació Fargo des dels inicis, ara fa un any.

Velles Cases es vantava fins ara i amb legítim orgull d’haver arribat fins aquí sense demanar ni un cèntim d’ajudes públiques. Va ser amb aquesta mateixa idea entre cella i cella que va engegar la campanya de micromecenatge que traduís en diners les expectatives que s’havien generat: “Volem que tothom se’l senti seu, i per això és benvinguda qualsevol aportació, per petita que sigui; però som conscients que necessitem una empenta per fer avançar el projecte: com quan es cala un cotxe i necessitem l’ajuda dels vianants perquè arrenqui”.

La buscarà entre l’empresa privada, que fins ara s’hi ha bolcat amb menys entusiasme del que probablement s’esperava, i també entre els comuns, perquè el Fargo, insisteix, “és un projecte de país” i amb una decidida faceta didàctica: a més del book d’Herbert, Albert Farré ja ha començat a enregistrar un documental sobre l’operació Fargo, que es completarà amb un opuscle que en recollirà la història. I Benet no ha ocultat mai que el destí ideal de l’autobús hauria de ser el futur Museu de l’Automòbil que el Govern projecta a Encamp.

Però això ja es veurà. Tots els mecenes, en fi, apareixeran amb nom i cognom en una placa que acompanyarà el Fargo quan l’operació arribi a bon port, que no serà abans del 2020 si es compleix el calendari, perquè la restauració s’allargarà ben bé un any. L’operació Fargo s’afegeix, en fi, a les altres iniciatives de difusió del patrimoni impulsades per Velles Cases des que Benet en va assumir la presidència, ara fa tres anys. Assenyaladament, l’excavació al cementiri de Soldeu, rere les restes del sergent Peacock, i el 80è aniversari de Radio Andorra, que se celebrarà el 7 d’agost, que aviat estrenarà pàgina web i que en quinze dies pot deparar prometedores novetats. Estiguin atents.