Una estrella per a Rodríguez Areny

Feia mesos que esperava la carta. La carta que va rebre divendres amb la confirmació de la subvenció de 10.000 euros que li ha concedit l’Sdadv i que ha desbloquejat, per fi, el rodatge del tercer curt d’Álvaro Rodríguez Areny. Val a dir que les subvencions s’haurien d’haver resolt al març, però, s’ho poden imaginar, l’emergència sanitària ho va trastocar tot i ha deixat creador com el director encampadà amb l’ai al cor durant tots aquests mesos.

Però ha sortit cara. I quina cara. Ni més ni menys que la de gallega Nerea Barros, Goya a l’actriu revelació del 2014 per La isla mínima, que ha desfilat per sèries com El Príncipe i Apaches, i que acaba d’estrenar La isla de las mentiras directament a Filmin, de nou, cortesia de la Covid. L’acompanyarà el també gallec Milo Taboada, amb menys ganxo mediàtic però de físic singularíssim i a qui potser recordaran com l’Ibáñez de Fariña.

L’un i l’altre seran el pare i la mare d’Edur, el protagonista absolut d’Under The Ice, que el director defineix com un drama familiar ocult sota una trama de terror diguem que clàssic, amb nen i fantasma a dintre. El gènere híbrid que Rodríguez Areny ha cultivat des del debut, només que a Wolves i Le Blizzard eren films formalment bèl·lics amb deriva fantàstica i aquí s’embarca directament en el terror més o menys claustrofòbic, perquè bona part de la trama transcorre a l’interior del pis familiar. Perquè se’n facin una idea, però hauran de ser no només cinèfils, sinó gairebé uns friquis, les referències podrien ser Hereditary, el primer llarg d’Ari Aster, “mes per la direcció de terror que no pel to”, diu, i The Wolf Hour, una d’aquestes estupendes rareses indies que acostuma a protagonitzar Naomi Watts.

Podria semblar que amb Barros i Taboada hagi acabat l’elenc, però res més lluny de la realitat. El repte serà trobar l’Edur, el protagonista absolut de la pel·lícula. Sortirà, augura el director, en el 95% dels plànols. Un xaval posem que d’uns nou anyets que surt un bon dia a caçar amb el pare per unes muntanyes que s’assemblen casualment a les nostres, que en perd la pista i que acaba espetegant en un llac gelat. I naturalment, té la nefasta ocurrència de provar si la capa de glaç resistirà el seu pes. S’aventura a caminar-hi uns metres, el gel cedeix i Edur és engolit per...

Doncs no sabem ben bé per què o per qui. Perquè es tracta d’un malson que el martiritza de forma recurrent i que agafarà una deriva terrorífica la vegada que, a banda de despertar-se com cada nit xop de suor, percep al pis que comparteix amb la mare –atenció, no amb el pare– una presència sobrenatural i pertorbadora.

El rodatge, en fi, s’allargarà quatre o cinc dies, tindrà lloc al gener, en dates encara per confirmar i naturalment si la pandèmia no juga cap altra mala jugada i a mitges entre els exteriors andorrans i els interiors del pis, que es construirà íntegrament en plató a Barcelona. El pressupost s’enfila a 38.000 euros, i repetirà part de l’equip tècnic de Le Blizzard, Olmo Sobrino a la direcció de fotografia, Chary Romero al disseny de producció i Paula Arévalo al vestuari. El cartell, de nou obra de Christopher Shy, un dels grans del gènere. Aquesta ocasió també s’hi ha enrolat Hèctor Mas, en la producció, i el mateix Rodríguez Areny torna a exercir d’home orquestra: com és costum parteix d’un guió propi que ha arrodonit, atenció, amb David Gálvez, aquí en funcions d’assessor.

Serà, augura, un rodatge més tècnic que els anteriors. Hi obligarà el protagonisme del plató, on transcorre el 75% del metratge (entre 12 i 15 minuts) i que permetrà jugar amb tràvelings i altres virgueries. Rodar les escenes subaquàtiques (quan Edur cau al llac, que caldrà recrear en una piscina) serà un altre dels reptes d’un projecte que d’entrada haurà de superar la prova sanitària que reclama un rodatge Covid-ready. Però Rodríguez Areny ho veu ara tot de color de rosa, és clar. La màquina es va posar en marxa ahir, amb la trucada reglamentària als pares d’Edur, i no s’aturarà fins a l’estrena, que el director no s’atrevia ahir a aventurar. No serà abans de la tardor que ve. I el repte, superior: estar a l’altura de Le Blizzard.