Diari digital d'Andorra Bondia
El ‘lauburu’ es distingeix clarament al medalló del segon pis de casa Guillemó.
El ‘lauburu’ es distingeix clarament al medalló del segon pis de casa Guillemó.
Casamajor opina que es tracta d’un element estrictament decoratiu, per això es va pintar a la façana i no en una llinda.
Casamajor opina que es tracta d’un element estrictament decoratiu, per això es va pintar a la façana i no en una llinda.
Respirall en forma de creu gammada en una finestra reaprofitada a Organyà.
Respirall en forma de creu gammada en una finestra reaprofitada a Organyà.
Lluernes en forma de rosa sexifòlia (Tavascan) i esvàstica, a Espot i Durro ('Art popular decortaiu').
Lluernes en forma de rosa sexifòlia (Tavascan) i esvàstica, a Espot i Durro ('Art popular decortaiu').
Motius ornamentals en forma d'esvàstica i rosa sexifòlia localizats a cases pairals de Baesalú i Folgueroles ('Art popular decoratiu').
Motius ornamentals en forma d'esvàstica i rosa sexifòlia localizats a cases pairals de Baesalú i Folgueroles ('Art popular decoratiu').
Esvàstiques a Tavascan (1), Durro (2) i Espot (6), i rosa sexifòlia a Espot (5), d''Art popular decoratiu'.
Esvàstiques a Tavascan (1), Durro (2) i Espot (6), i rosa sexifòlia a Espot (5), d''Art popular decoratiu'.

Una esvàstica a Casa Guillemó


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Facundo Santana / R. Lizarte

Quin sentit té el ‘lauburu’ d’inspiració vascona aparegut a la façana del casalot de la capital acabada de restaurar?

Si no han desfilat encara per la nova plaça Benlloch, on la façana de la casa Guillemó llu des de divendres amb tota l’esplendor, ara tenen un motiu més per fer-ho. Si s’hi fixen bé, en un dels medallons del segon pis, fins ara pràcticament invisibles, la restauració que s’hi ha practicat els últims tres mesos hi ha fet reaparèixer un símbol absolutament inèdit entre nosaltres: ni més ni menys que una esvàstica.

Un descobriment com aquest no podia passar desapercebut per a l’ull entrenadíssim de Jordi Casamajor, que en té el cul pelat, de buscar símbols, gravats, petròglifs i incisions de tota mena en llindes, murs i pedres dels nostres pobles i muntanyes. Casamajor es confessava divendres estupefacte: “És el primer que veig a Andorra, i m’atreviria a dir que l’únic. De fet, tampoc és gens habitual a Catalunya, i és més propi del Pirineu aragonès, sobretot de Navarra i del País Basc, tot i que també es troba més cap a l’est peninsular, entre asturs, càntabres i gallecs”. 

La primera pregunta és òbvia: podem dir a dreta llei que el que hi ha pintat a la façana de casa Guillemó és una esvàstica amb tots els ets i uts? Ho és, sí, però res a veure òbviament amb la nazi, sinó directament emparentada, per no dir cosina germana de la variant vascona, que també era (i és) una esvàstica o creu gammada (perquè els pals de la creu recorden a la lletra grega gamma) amb les puntes clarament arrodonides i que respon al nom de lauburu (quatre caps). Avui, com sap tothom que hagi trepitjat el País Basc, és element habitual en la simbologia nacionalista, quintaessencia simbòlica –i com es veu mistificada– de la cosa basca, i presència habitual a les esteles funeràries, amb la funció de protegir el difunt en el viatge al Més Enllà.

Atenció, però, que ni l’esvàstica la van inventar els nazis ni el lauburu se’l va treure de la màniga Sabino Arana. Tots dos són símbols ancestrals d’origen probablement indoeuropeu, diu Casamajor, que es van estendre pel nord d’Europa i pels pobles celtes, i que tenen una clara vocació religiosa: l’esvàstica no deixa de ser el disc solar, el sol que dona voltes i que insufla vida. De fet, al Pirineu català, i també a l’andorrà, ja tenim un símbol equivalent i molt més utilitzat, la roseta sexifòlia o de sis pètals, que es gravava a portes i finestres, així com als collars del bestiar i als salers de pastor –només cal que recordin els de Sergi Mas– amb una intencionalitat molt clara: protegir contra els mals esperits l’espai domèstic i els ramats. A casa Guillemó no hauria sigut cap sorpresa trobar-hi una sexifòlia, però hi ha aparegut un lauburu. Per què?

A Organyà, també
Habitualment, diu Casamajor, el lauburu tenia un sentit eminentment profilàctic, protegir dels mals esperits, insisteix. A casa Guillemó trenca aquesta norma i apareix en un dels sis medallons que decoren la façana. Això li fa pensar que no es tracta pròpiament d’un símbol religiós o taumatúrgic, sinó d’un simple element decoratiu: “El més probable és que l’artesà que va decorar la façana hagués treballat en algun altre lloc del Pirineu on l’esvàstica o lauburu sí que era habitual, potser li va agradar i el va acabar incorporant al seu repertori de  sanefes. Per això el va posar en un lloc tan poc habitual com el mur de la façana: tenia una intenció estrictament decorativa, perquè tothom sap que les bruixes i els  mals esperits no entren, no travessen els murs, sinó que entren per portes i finestres”.

De la mateixa opinió són Climent Miró i Robert Lizarte, que no veuen cap vincle ni amb el culte al sol precristià ni amb la funció d’amulet amb què el lauburu va sobreviure a l’Edat Mitjana i a la moderna. A més, aporten testimonis que l’esvàstica va proliferar molt més cap aquí del que ens poguéssim imaginar: a Organyà, sense anar més lluny, tenen localitzada una finestra amb respiralls en forma de lauburu, i a l’obra mestra de Violant i Simorra, Art popular decoratiu a Catalunya, hi ha reproduïts els que ella encara va veure a casa Escola de Tavascan i a casa Fierro de Durro, i a Ca dels Frares d’Espot. Com qui diu aquí al costat. A l’artesà de casa Guillemó, que devia decorar-ne la façana en la reforma del 1809, no li calia haver anat ni a Navarra ni el País Basc. Molt menys a l’Alemanya nazi, que –conclou Casamajor– es va apropiar de l’esvàstica de la mateixa manera que el nacionalisme basc ho va fer amb el lauburu.

casa Guillemó
esvàstica
lauburu
Organyà

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte