Una mica d’òpera millor que res

Es veia venir, perquè a aquestes altures del calendari una temporada normal ja hauria anunciat com a mínim el primer muntatge. L’any passat ja no va ser així, però aleshores, en ple postconfinament, hi havia un motiu clar. Doncs aquest, tampoc. La Temporada d’òpera es queda sense la funció de tardor i arrencarà definitivament amb el recital de Nadal a Les Fontetes. Al Claror hauran d’esperar fins al febrer per veure-hi desfilar la troupe d’Andorra Lírica, i la programació es tancarà al maig i com sempre a Sant Julià. Les propostes de mitjà format passen de tres a dues. Poca òpera és millor que cap òpera.

Es veia venir, cert, però també hi havia l’esperança que el conveni tancat al juny amb el ministeri animés el patrocini privat i permetés completar el pressupost que per als tres muntatges que ara semblen una utopia s’enfilava als 150.000 euros. No ha sigut així, admetia ahir la directora artística de la temporada i ànima d’Andorra Lírica, Jonaina Salvador: “De moment hem decidit reduir el cartell, perquè el que de cap manera estàvem disposats a fer era retallar qualitat. Si de cara a l’any que ve captem més patrocinadors, ens plantejarem recuperar el tercer muntatge al Claror. Però en les condicions actuals no podia ser. El que està clar és que el que oferirem estarà a l’altura dels anys anteriors”.

No és poca cosa: recordin que l’última temporada, sense anar més lluny, va ser la de Cançó d’amor i de guerra i Cecilia Valdés! Aquesta encara no hi ha títols decidits, assegura, perquè la intenció és perseverar en les col·laboracions internacionals que van arrencar el 2017 amb Villa in Canto de Recanati (va ser l’any de la Traviata) i que va tenir el curs passat continuïtat amb el Liceu i el Teatro Lírico Nacional de l’Havana, tots dos enrolats en l’aventura de Cecilia Valdés. El que sembla descartat és que aquest any pugui ser el torn de Le val d’Andorre, d’Halévy, vella aspiració de Salvador  i d’Andorra Lírica que al juny semblava encara possible però que haurà probablement d’esperar a conjuntures més favorables: “Es tracta d’una producció amb una desena de solistes i encara més personatges que Cecilia Valdés, que requereix un cor i que a més cal començar de zero perquè com que és una òpera molt poc interpretada, cap cantant no té al repertori. La situació sanitària tampoc és encara la ideal, i no ens podem permetre el risc de tenir tanta gent a l’escenari.” Així que no comptin a sentir aquest any Le Val d’Andorre. De fet, no vindrà d’un any perquè no s’ha cantat mai sencera entre nosaltres, i això que es va estrenar el 1848. Com a molt, els Petits Cantors en van cantar una selecció d’àries al Nadal del 2001. 

Segueix endavant en qualsevol cas el bolo cubà de la Traviata, que es programarà el 2022 a la temporada del Teatro Lírico de l’Havana, i a les dues escapades de Cançó d’amor i de guerra (l’estiu del 2020 a Manresa i aquest agost a Santa Coloma de Queralt) se n’hi podrien afegir pròximament dues o tres més, vaticina Salvador.

I fins aquí, les qüestions estrictament artístiques de la Temporada d’òpera. Havia quedat pendent l’expedient que el ministeri de Salut va obrir a Andorra Lírica pel brot de Covid que es va registrar a les funcions de Cecilia Valdés, el 8 i el 9 de maig al Claror, i que van acabar amb una trentena de contagis i el confinament de tot l’elenc. Com era previsible, l’expedient es va resoldre en una primera sanció de 1.500 euros que, després de les al·legacions reglamentàries, va quedar en 1.000.