Una obra mestra per a Sant Julià

La parroquial laurediana estrena un mosaic gegant obra del jesuita Marko Rupnik.

Si fa dies que no trepitgen la parroquial de Sant Julià, la pròxima vegada que hi vagin s’enduran una sorpresa de les grosses. La remodelació que s’hi ha dut a terme les últimes setmanes conclou oficialment avui amb la inauguració del que a molts els semblarà probablement un nou temple, per no dir un altre temple: la novetat més aparent és el mosaic amb què s’han revestit murs i columnes, i sobretot, sobretot, el presbiteri, presidit en endavant per un enorme pantocràtor que cobreix tot el pany de paret: un Jesús en majestat envoltat com mana el cànon pels evangelistes, la Mare de Déu i els titulars del temple.

L’autor d’aquesta meravella, sens dubte i amb el permís de Sergi Mas el mosaic més gran del país, és el jesuïta eslovè Marko Rupnik, teòleg a més d’artista, director del Taller del Centre Aletti –la meca mundial del mosaic, amb perdó–, professor de la Universitta Gregoriana i autor prolífic que ha deixat petja a la capella Redemptoris Mater del Palau apostòlic del Vaticà, a la basílica del Rosari de Lourdes, al nou santuari de la Santíssima Trinitat de Fàtima, i a la madrilenya catedral de la Almudena. En aquesta llista monumental s’hi afegeix ara Sant Julià. I si tenim en compte que l’enorme prestigi que Rupnik ha anat sembrant al llarg de la seva carrera li ha valgut el sobrenom de Miquel Àngel del mosaic contemporani, no és exagerat dir que catapultarà la parroquial laurediana a la Champions de les pedretes. Perquè es facin una idea de les proporcions de l’obra, segons mossèn Pepe Chisvert aquesta última setmana el mateix Rupnik ha enllestit l’obra acompanyat d’un equip de vint operaris.

A banda del mosaic del presbiteri, s’han remodelat també l’altar i l’ambó –la tribuna des d’on es llegeixen els Evangelis–, i s’ha creat una nova capella de la Mare de Déu de Canòlich. La intervenció s’afegeix a la connexió Wi-Fi del temple i els codis QR que es van instal·lar a totes les obres d’art que s’hi custodien perquè feligresos i visitants puguin accedir a una breu ressenya informativa, estrenada fa tres anys, i només genera un dubte: què ha passat amb les dues obres de Viladomat –el Sant Roc i el Sant Nicolau– que fins ara penjaven a banda i banda del presbiteri?