Una setmana d’‘ole, ole i ole’

Tot comença amb Lola Vallespí, andorrana i gestora cultural trasplantada a Jerez fa sis anys. La pandèmia la va fer tornar al Principat per cuidar de la família i mentre era per aquí va “tenir la necessitat vital de lligar les meves dues terres”. Així va arrencar el festival de flamenc Verde que te quiero verde, que aquesta setmana acull Sant Julià de Lòria però que simbòlicament va arrencar amb la inauguració de l’exposició consagrada a Paco de Lucía al saló d’actes de l’ambaixada d’Espanya. “En un festival dedicat al flamenc de Jerez i Cadis no hi podia faltar”, argumentava Vallespí. 
A falta de cava o fino per remullar una mica l’aridesa d’un acte inaugural –va venir a dir l’ambaixador, Àngel Ros– hi va haver un breu tast musical: amb Pedro, el Chanquita de Jerez, i Rubén. Tots dos formen part del col·lectiu que actuarà diumenge a la plaça de la Germandat: La Compañía B és un projecte social que aixopluga quaranta joves talents que necessiten una empenta per desenvolupar-se. “Fer-los pujar aquí perquè actuïn és una manera d’ajudar-los a tirar endavant”, recordava Vallespí. El concert forma part de les activitats que es poden gaudir de manera gratuïta, amb exhibicions al carrer, cursets d’introducció i conferències: avui a les set, Dels orígens del flamenc a Rosalía, i dijous, Cante flamenc, totes dues a les set i totes dues al Centre Cultural i de Congressos. Tot plegat són propostes paral·leles als concerts nocturns: els van inaugurar Herencia flamenca, és a dir Pedro Niño de la Fragua (cante) i Manuel Valencia a la guitarra. Fi de festa per bulerías; demà, Al compás de Jerez; dijous, recital de guitarra, amb un record a grans mestres com De Lucía, i dissabte tancarà el cicle Naike Ponce, que presentarà Vivir, treball discogràfic que va ser nominat als Latin Grammy.
El festival, punt fort després d’unes pinzellades al març i l’abril, té intenció de consolidar-se. Bé, la seva artífex ho vol: “tot i que hem de tenir present que això no serà en un any, en dos ni en tres”, però de perspectives li’n veu.  
I l’exposició? Organitzada per l’Instituto Andaluz de Flamenco, amb textos del biògraf oficial del guitarrista, José Luis Téllez, recorda moments decisius com quan el pare li va dir “Ya no te puedo seguir pagando la escuela, quédate en casa, tendrás todo el día para tocar la guitarra y podrás llegar a ser alguien”. Ens permeten una puntualització? No hauria estat malament afegir un apèndix sobre les vegades  (tres, com a mínim) que l’artista va actuar a Andorra.