Una Temporada per riure

Joan Pera torna al Claror i posa la cireteta d’una programació que s’ho juga (quasi) tot a la comèdia i el monòleg.

Torna Joan Pera. Al Claror, naturalment. I per una vegada no ho criticarem: feia cinc anys llargs que no trepitjava terra andosina. L’última vegada va ser el 2015 amb Fer riure és un art. Ara ho farà amb Alguns neixen estrellats (29 d’abril), a quatre mans amb David Olivares i una aposta guanyadora perquè donen veu i vida a un pobre diable inspirat en monstres de la comèdia universal, des de Charlot i Mister Bean fins a Woody Allen i Frank Spenser. L’actor mataroní marcarà el to de la 58a Temporada de teatre, concebuda, com deia ahir el conseller de Cultura de la capital, Miquel Canturri, amb l’objectiu declarat que el públic “s’ho passi bé”. Això es traduirà en una programació consagrada a l’humor i el monòleg, on destaquen noms televisius com Carles Sans, que repassa a Per fi sol! les millors anècdotes dels quatre decennis en què va formar part del Tricicle (Centre de Congressos, 4 de març); Bruno Oro i Clara Segura, amb Cobertura (Centre de Congressos, 15 d’abril), i Pol López, aquí en la pell d’un pare acabat de separar que ha de lidiar amb l’ex, el nen i el profe del nen (Classe, Claror, 25 de març).

Així que riure, riurem. És el mínim –diu Canturri, i corrobora la consellera de Cultura laurediana, Mireia Codina– en els nostres temps pandèmics. Curiosament, el risc escènic el posaran aquesta temporada les dues propostes locals que els programadors han tingut el detall de colar-hi, cal pensar que per donar una oportunitat als nostres artistes, abans que per estalviar. Torna La Cia. És Grata amb direcció de Juanma Casero i L’avantsala (20, 21 i 22 de maig), i la Jove Companyia Nacional s’estrena a la Temporada amb La tercera onada (Teatre Comunal, 16 de maig).

Atenció als aforaments, reduïdíssims (134 butaques al Claror, 222 al Centre de Congressos, 62 al Comunal), i als horaris europeus de Sant Julià (21.30 hores).

Tot plegat s’ha aixecat amb un pressupost de 46.000 euros. Per cert, les pallasses de Pepa Plana, a la tardor.