Diari digital d'Andorra Bondia
Izan, 18 anys, va ser el primer espontani de la vetlllada d’ahir a la Fada.
Izan, 18 anys, va ser el primer espontani de la vetlllada d’ahir a la Fada.

Una trentena d’espectadors assisteixen a la nova etapa de Veus a la Fada Ignorant


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Només que haguéssim sortit de la Fada amb un vers, amb un sol vers, ja hauria valgut la pena aquesta empresa heroica en què s’han embarcat Nacho Mayo i Richard Invernón que consisteix a ressuscitar el cicle Veus. I el cas és que vam marxar de la primera cita no amb un vers sinó amb un grapat de versos. Què més se li pot demanar, a un epilèptic dijous de tardor? Els dos padrins del cicle justificaven setmanes enrere tornar-s’hi a embarcar perquè hi ha poetes secrets que necessiten l’empenteta d’un local com la Fada, acollidor com el jersei aquell que ens va teixir la iaia, per sortir de la clandestinitat. I tenien tota la raó, perquè la sorpresa de la nit la va donar un tal Izan, un xaval de 18 anys que va tenir els pebrots de sortir a l’escenari, seure a la butaca de vellut, treure el mòbil de la butxaca i deixar anar unes quantes i memorables gregueries –“Me puse un zapato que se sentía solo porque no tenía lazos con nadie”, que no està malament– i dos monumentals versets metaliteraris: “Soy un bolígrafo sin tinta,/ o mejor, ese bolígrafo negro que soñaba con escribir en rojo”. Van ser, en fi, una trentena d’espectadors els que van assistir a la vetllada epifànica d’anit. Quasi res, si ho comparem amb els 1.300 que van desfilar pel Prat del Roure –haurien omplert 50 fades– però la xifra ideal per a una proposta amb vocació intimista com és Veus i perquè l’intent no es quedi aquí. D’acord: pot sonar una mica esnob, o directament marcià que a la pregunta “Què fas aquest vespre?” responguis que te’n vas a escoltar uns poemes de res a la Fada. Però si ho proven, veuran que amb una copeta de vi, fins i tot amb una cervesa, la cosa funciona. Fins i tot en poden sortir amb alguna llàgrima si, com va passar ahir, a Invernón li dona per recitar una Oda al pare –“Antes sin futuro, ahora sin presente, vive en un ayer eterno”–, o amb el somriure que els arrencarà Mayo: “Prefiero un monte de Venus a un monte de piedad”. Al desembre, més Veus, sisplis.

Andorra
Veus
Fada
Izan
Nacho
Mayo
Heterotermia
Richard
Invernon
Imbernon
recital
poesia
Número de vots: 92
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic