Diari digital d'Andorra Bondia
Maria Lluïsa de Riba, la Senyoreta, a l’era de Casa Rossell. Eren els anys 30, l’època daurada de la seva vida.
Maria Lluïsa de Riba, la Senyoreta, a l’era de Casa Rossell. Eren els anys 30, l’època daurada de la seva vida.
Núria Gras i Josefina Porras, coautores de ‘La senyoreta’, que presenten aquest vespre a l’Era de Casa Rossell.
Núria Gras i Josefina Porras, coautores de ‘La senyoreta’, que presenten aquest vespre a l’Era de Casa Rossell.

Una vida per a la Senyoreta


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Joaquim de Riba / Fons Casa Rossell / Arxiu Nacional // BonDia

Josefina Porras i Núria Gras reconstrueixen la peripècia vital de Maria Lluïsa de Riba, una dona avançada al seu temps, diuen, i l’última hereva de Casa Rossell.

Diu Josefina Porras que en certa ocasió van anar amb la família a visitar Maria Lluïsa de Riba a Casa Rossell i que, ja una padrina i envoltada de la cuirassa de dona tibada rere la qual es va ocultar els últims anys de la seva vida, no els va voler ni rebre: “Més endavant, quan ja estava ingressada a l’hospital, sí que ens va permetre que pugéssim a l’habitació, però quan hi vam entrar, estava mirant per la finestra i no es va ni girar per saludar-nos”. Són els records més personals que en té. Sap del que parla perquè ella mateixa ordinenca, Maria Lluïsa de Riba (1907-1993) forma part de la mitologia local, i els seus records coincideixen amb els de bona part dels veïns que van arribar a conèixer Maria Lluïsa. En certa ocasió, explica un d’ells, va cridar l’atenció a una dona que estava arreglant un test amb la seva filla “perquè els pobres no ho fan, això de plantar flors”. Aquest posat orc, altiu i distant es correspon amb l’apel·latiu com exigia que  se li dirigissin: la Senyoreta.

I La Senyoreta: la darrera hereva de Casa Rossell d’Ordino és precisament el títol de la biografia que li han escrit a quatre mans Porras (Els fills dels miners d’Adrall) i l’encampadana Núria Gras, que torna a l’aparador de novetats després d’endur-se fa un lustre el Fiter i Rossell amb Paradís d’ombres. El volum es presenta aquest vespre a l’Era de Casa Rossell, naturalment, i no ens equivoquem, fent l’analogia fàcil amb la Sumpta d’Últim estiu a Ordino, La Senyoreta és una biografia, no una novel·la. “No hi hem afegit ni un gram de ficció”. Una biografia que neix de la fascinació que totes dues van experimentar pel personatge arran d’Una mirada interior, la gran exposició consagrada als fons de Casa Rossell produïda per Patrimoni i que es va allargar del 2017 al 2021. La Senyoreta, la dona eixuta, solitària i de caràcter agre, ja la coneixien, diuen. El que van descobrir-hi són les capes que s’ocultaven sota aquella cuirassa. “Parles amb cinquanta persones, i cadascuna te n’explicarà una cosa diferent”. I sobretot, una dona avançada al seu temps, l’última hereva d’una nissaga il·lustríssima i centenària, documentada des del segle XVI i de la qual Maria Lluïsa, que va morir el 1993 soltera i sense fills, va ser l’última baula.

Mereixia una biografia, insisteixen les autores, perquè havia quedat a l’ombra del seu germà Joaquim, un any més gran que ella i que va exercir a tots els efectes de pater familias tot i compartir amb ella la condició d’hereva indivisa del patrimoni familiar, i també a l’ombra del personatge que va construir als últims anys de vida. Però és que no sempre va ser així. Porras i Gras han indagat en el monumental fons de la Casa Rossell dipositat a l’Arxiu Nacional per retratar la dona elegant, carismàtica, indubtablement atractiva que apareix als retrats que als anys 30 li va fer el seu germà Joaquim, d’altra banda conegut com el Marquesito: “Ho tenia tot: joventut, patrimoni i salut. Va ser la primera dona que va esquiar a Andorra, muntava a cavall, viatjava, tenia pretendents a dojo... Com és que es va quedar soltera i va acabar  sola i reclosa a casa? Això és el que hem intentat respondre a les pàgines del llibre, amb capítols que en repassen la vida de forma cronològica i que van intercalant fragments de cartes, velles fotografies extretes de l’àlbum familiar i testimonis de veïns que la van conèixer”.

I el que va passar, conclouen, és que la vida la va avançar per la dreta mentre ella estava ocupada fent altres coses: primer, la Guerra Civil espanyola, després, la mundial, i finalment, la malaltia de la mare, a qui es va consagrar en cos i ànima, i l’accident de trànsit que va acabar amb la vida del Marquesito, el 1983. Cal no oblidar tampoc, adverteixen, el context d’una Andorra eminentment patriarcal, que fins als primers anys 70 no va reconèixer els drets polítics a la dona: “Maria Lluïsa era tan hereva de Casa Rossell com el seu germà, però va ser ell qui va fer carrera política i qui es va dedicar a gestionar el patrimoni familiar. Ella es va anar apartant i transformant fins a convertir-se en el personatge altiu i desdenyós que molts veïns encara tenen al cap i que ha quedat en l’imaginari popular”.

Porras i Gras, en fi, li han volgut restituir la vida i la personalitat –o les moltes personalitats que va anar cultivant al llarg de la seva vida– en aquest estereotip que, diuen, no li feia en absolut justícia. Una dona moderna, quasi una flapper, una pionera amb un sol defecte: va ser una gran corresponsal, però només s’ha conservat còpia de les cartes que rebia, no de les que escrivia, i és a partir d’aquí que n’han anat reconstruint la trajectòria.

Andorra
Ordino
Cultura
dones
història
casa rossell
Maria Lluïsa de Riba
La Senyoreta
Porras
Gras

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte