‘Under the Ice’, contra el rellotge

L’objectiu continua sent Sitges. Però la resposta no la tindrem fins a la segona setmana de setembre, quan el pare de tots els festivals de cine fantàstic que es fan i es desfan a l’univers sencer farà pública la llista dels elegits. Si Under the Ice hi figura, ja li podem posar catifa vermella o del color que vulgui a Álvaro Rodríguez Areny: seria la tercera vegada que competeix a la secció oficial de Sitges. Tres curts, tres seleccions. A veure qui ho supera.

El director encampadà treballa ara contra el rellotge per arriba a temps. Ho ha de tenir tot llest per si sona la campana. I al calendari s’ha marcat en vermell la primera setmana d’octubre: és llavors, just abans del festival, quan vol estrenar la pel·lícula a casa. De fet, el curt ja està muntat, durarà 15 minuts, un pelet més llarguet que Wolves i que Le Blizzard, i Rodríguez Areny no ha escatimat mitjans. Del muntatge se n’ha encarregat José Luis Romeu (Grand Piano, Los cronocrímenes, El fotógrafo de Mauthausen), que ja ha acabat la feina. Ara estan polint la música (recordin que la banda sonora la firmen Miguel Espinosa i Carlos Lozano, de Persefone) i el so, de seguida seguiran els efectes especials, bàsicament, afegir digitalment gel a la superfície del llac d’Engolasters i al tanc on es van rodar les escenes subaquàtiques, per acabar a mitjans setembre amb el color. Tot tan mil·limetrat que només que una peça vacil·li la pel·lícula pot acabar fent tard.

Però aquesta és una possibilitat que no entra en els plans del director, entusiasmat amb el seu tercer curt, el primer exclusivament de gènere, terror pur, amb nen i fantasma a dintre. Diguem-ne millor aparicions. O presències. El rodatge, recordin, va arrencar al gener als estudis Banzai de Badalona, on es va construir íntegrament el pis on viuen Edur (Gio García) i la seva mare, que encarna l’actriu Nerea Barros. Un pis on passen coses com ara que el pobre Edur, un xaval de 7 anys, es desperta cada nit amarat de suor i víctima d’un somni anguniós: ha sortit a caçar amb el seu pare (l’actor gallec Milo Taboada), es despista, va a espetegar en un llac glaçat, i quan s’aventura a caminar per la superfície, sent que el gel es trenca, que cau a l’aigua i... I va i es desperta. En una segona tanda, a finals de febrer, es va rodar a Engolasters, i les escenes submarines –ja es poden imaginar per què– a finals d’abril en una jornada maratoniana al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.

Com ja s’ha dit, Rodríguez Areny abandona per primera vegada la fantasia bèl·lica per endinsar-se en el terror pur, amb una història claustrofòbica que com sempre té un nen com a eix vertebrador (aquí, protagonista absolut: Edur surt al 90% del metratge) i que ha comptat amb més talent local: Hèctor Romance, com a ajudant de direcció, Inés del Busto, al maquillatge, i la il·lustradora Carol Garrido (story board).