Unesco: estat de la qüestió

La candidatura de les festes de l’os serà la primera de les tres en curs que es decidirà: serà a finals del 2022.

Tres candidatures amb participació andorrana, tres, es troben ara mateix en diferents fases de tramitació per ser admeses un dia al selecte club del patrimoni de la humanitat. La que s’hi podria colar abans és Les festes de l’os dels Pirineus. Precisament ahir va tenir lloc a Ordino L’ultima Ossa, que integra la candidatura junt amb El Ball de l’Ossa d’Encamp. Després comentem les suculentes novetats d’aquesta edició, però comencem pel final feliç d’aquesta història, que hauria de tenir lloc entre el novembre i el desembre del 2022. És aleshores quan està previst que es reuneixi el Comitè del patrimoni mundial per decidir si inclou les Festes de l’os a la llista representativa del patrimoni mundial immaterial.

De moment, tot rutlla pel bon camí. Sobretot, si es té en compte que es tracta d’una candidatura quasi exprés, que va arrencar el febrer del 2020 i que es completa amb manifestacions similars que tenen el plantígrad com a protagonista i que s’han conservat des de temps “immemorials”, diu Patrimoni, a les localitats franceses d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. Entre nosaltres no tenen una història tan reculada: a Encamp hi està documentat des del 1906, s’hi representava per Carnaval i per Carnestoltes, però va caure en desús i no va ressuscitar fins als anys 50, gràcies a la tenacitat de Rossend Marsol, Sícoris. Des d’aleshores es representa el dilluns de Carnaval. A Ordino es va representar per Sant Esteve entre el 1985 i el 1992, i després d’uns anys en stand by es va recuperar el 2017, ara el primer cap de setmana de desembre, excepte aquest any, per culpa de la meteorologia.

La candidatura, en fi, es troba en fase d’avaluació, després que l’expedient fos reglamentàriament dipositat a la secretaria de la Unesco i es resolgués el complement d’informació requerit. El maig de l’any que ve es reunirà l’òrgan d’avaluació, i la decisió final la prendrà el Comitè de patrimoni cultural al novembre.

L’edició d’aquest any de L’última Ossa venia amb sorpresa: no només per l’estrena de la secció infantil que n’ha de garantir el relleu generacional sinó també per l’homenatge a Josep Martínez, Crispi, que ha encarnat els últims trenta anys l’ossa i que ahir es retirava.

Pel que fa a les altres candidatures a la Unesco, la següent a concretar-se hauria de ser Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus, també transnacional, perquè involucra França (el castell de Foix) i Espanya (la catedral de Santa Maria de la Seu). El dossier es troba en fase d’elaboració, tan sols tres dels deu monuments andosins que en formen part disposen del reglamentari entorn de protecció, i la resolució de l’expedient no s’espera abans del 2024. De fet, segons la ministra Riva es podria dilatar fins al 2025. L’explicació és que es tracta d’una candidatura especialment complexa. Però també és cert que es va començar a gestar el 2015.

I acabem amb la transhumància, impulsat per Àustria, Grècia i Itàlia, que forma part del patrimoni de la humanitat des del 2019 i al qual Andorra ha sol·licitat l’adhesió juntament amb Albània, Croàcia, Luxemburg, Romania, Espanya i França: La transhumància: el desplaçament estacional dels ramats per rutes migratòries, es presentarà oficialment al gener. Una quarta candidatura, la de la pedra seca, sembla haver desaparegut de les prioritats del ministeri.