‘Urban art’ per al Shopping Festival

Serà una instal·lació de “gran format” que pretén “no deixar indiferent ningú”, segons l’organització, i que pel poc que n’ha transcendit sembla que consistirà a embolicar el pont de París de la capital amb una mena de vestidet a mida confeccionat amb texits “d’estètica africana i pells animals”. Ja veurem en què queda tot, perquè això d’utilitzar pelleringues de veritat portarà cua des de molt abans de començar, però la cosa promet convertir-se en el més semblant a Christo -ja saben, el búlgar que ho embolica tot: ponts, camins, montanyes i reichtags, el que sigui- mai vist per aquí dalt. Si volen fer-se’n una (remota) idea, passin pel Centre cultural lauredià, on fins al 10 d’octubre la mateixa Mangot hi té Teixint cultura, la instal·lació amb què participa a l’Andorra Land Art: uns llençols de roba de diferents colors que lliguen la façana de l’edifici amb les mans de Calvente.

Doncs Curtains, que així és com es dirà l’artefacte de Mangot al pont de París, hi penjaran entre el 9 d’octubre i l’1 de novembre, i serà una de les atraccions del programa artístic de l’Andorra Shopping Festival. Com es veu, molt oportú perquè prendrà el relleu del Land Art. Mangot és una dels sis artistes que hi prenen aquest any part; els altres són Fiona Morrison, Helena Guàrdia i tres repetidors: Samantha Bosque, Ahmed Keshta i Óscar Fernández. Tots, com és reglamentari, amb obra inspirada en el shopping i expressament concebuda per avenir-se amb el look del sector comercial que els ha tocat. Pel que fa als repetidors, Bosque -recordin aquell monuemntal Hashtag fet amb etiquetes de post-it que l’any passat va penjar a la rotonda- treballarà en aquesta ocasió a la façana del comú de la capital, que “reinterpretarà” jugant amb les sabates i el concepte de moviment; Keshta, que en l’edició anterior va sorprendre amb una sèrie de figures construïdes amb humils penjadors de roba, s’ha passat ara a les cames de maniquí, amb què aixecarà a Coprínceps un “panell escultòric”; i Fernández, de la seva banda, repartirà mig miler de barrets -barrets chic, ètnics, modernets, neoromàntics, mod i rústics: de tot- pel centre històric, Meritxell, Riberagya & Travesseres i Vivand. S’estrenen, com ja s’ha dit, Morrison i Guàrdia: la primera canvia temporalment la càmera per la instal·lació amb Pegs & Pegs, una cortina gegant feta amb pinces d’estendre la roba que penjarà davant de Som; i atenció a Guàrdia, que utilitzarà bobines gegants per recrear un altre objecte humil i senzill com pocs: el cabdell de fil. De nou, en grandíssim format, i davant d’Illa Carlemany. Li ha posat el nom d’Haberdasher’s.

En fi, que si d’allò li han dit land art, i tots tan contents, d’això en podem dir urban art, i el mateix. ¿O no?