‘Urgèllia’, del català més antic a la mort de Sant Ot

Cultes, eren gent molt culta, aquells homes, aquells clergues, d’entre els quals va sortir el que signaria el primer document escrit en català, explicava  Jesús Alturo, doctor en paleografia i home que, juntament  amb Tània Alaix, van descavalcar les Homilies d’Organyà com a primer text escrit en català. Ho deia ahir al vespre, en el marc de la presentació del número vint de la revista Urgèllia, al Seminari Diocesà. El sotsdiaca Ramon de Cabó, que va actuar com a secretari dels senyors de Caboet però també estava molt vinculat amb la canònica d’Organyà (en l’etapa medieval Cabó i Organyà no es poden separar, recordava) va escriure el 1105 el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, molt abans que el fins ara considerat document pioner en català. És, hi afegia, “autor de tretze documents en llatí, realitzats amb gran qualitat cal·ligràfica, gran correcció gramatical, amb elements estilístics que denoten un nivell cultural molt elevat”. Així que “un personatge com aquest ens assenyala que per escriure en català aquells canonges del Bisbat d’Urgell havien de ser molt cultes”. 

El català primigeni ha protagonitzat la conferència, però també treu el nas discretament en alguns dels articles que desfilen pel molt voluminós número de la revista: mossèn Benigne Marquès feia al·lusió, mentre glossava els articles, a la traducció realitzada al segle XV en “un català molt bonic” d’un dels miracles de Sant Ot, bisbe i patró de la Seu d’Urgell, a qui la publicació consagra bona part dels estudis que la integren. Una figura a la qual Urgèllia ajudarà a conèixer millor. Començant per aportacions com la del mateix director de la revista: Marquès ha aconseguit rectificar la data de defunció del bisbe medieval. Els documents deixen clar que no va morir el 1122 com es pensava sinó un any més tard. El 2023, doncs, es recordaran els 900 anys del seu traspàs.