Diari digital d'Andorra Bondia
Les columnes ‘blindades’ de l’exèrcit cartaginès desfilen pels contraforts del Cadí, l’estiu del 218 abans de la nostra era, amb Anníbal en primer terme contemplant l’espectacle.
Les columnes ‘blindades’ de l’exèrcit cartaginès desfilen pels contraforts del Cadí, l’estiu del 218 abans de la nostra era, amb Anníbal en primer terme contemplant l’espectacle.

Va passar per aquí, Anníbal?


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració: Jordi Planellas / Edicions Salòria

Vergés especula amb una via andorrana per a l’exèrcit cartaginès que va travessar els Pirineus a la II Guerra Púnica.

La història és coneguda: l’estiu del 218 abans de la nostra era, Anníbal es va plantar als Pirineus al capdavant d’un exèrcit mastodòntic amb la intenció d’atacar Roma per la rereguarda. És a dir, penetrant a la península itàlica pels Alps, erròniament considerats inexpugnables pels estrategs romans. Eren els inicis de la II Guerra Púnica, que havia arrencat l’any anterior amb el setge i destrucció de la ciutat ibera de Sagunt, aliada de Roma, i més que mastodòntic, l’exèrcit d’Anníbal mereix a dreta llei el qualificatiu d’elefantístic, perquè a part de 90.000 soldats i 12.000 genets –mai no s’havia vist una cosa semblant per aquí dalt– la secció blindada cartaginesa comptava amb una quarantena de paquiderms que, com és previsible, van causar el pànic entre els indígenes.

Si en tornem a parlar aquí i avui és perquè Edicions Salòria acaba de publicar Anníbal i els seus elefants a través de la Cerdanya, volum divulgatiu destinat al públic infantil i juvenil, amb sensacionals il·lustracions de Jordi Planellas –hi retrata les columnes cartagineses en el moment exacte que desfilen per sota del Cadí!– i text d’Oriol Vergés. La gràcia és que l’historiador encampadà especula amb les possibles rutes que va seguir Anníbal quan l’estiu d’aquell 218 va travessar l’Ebre, a l’altura de l’actual Ascó, i va enfilar cap als Pirineus.

Les fonts documentals –assenyaladament, Polibi, que escriu mig segle després i des del costat romà: el vencedor, no ho oblidem– es limiten a repassar les tribus locals que els cartaginesos es van topant pel camí: ilergets, bargusis, erenosis, lacetans, ausetans, i naturalment andosins. Que tampoc podem estar del tot segurs –adverteix Vergés– que fossin els nostres rebesavis. No diu res, en canvi, del possible itinerari que va seguir l’exèrcit cartaginès.

Com la major part de la historiografia, Vergés opina que Anníbal va evitar conscientment la via més fàcil i natural, que era la del Perthus, per no alertar les colònies gregues establertes a la costa catalana, aliades de Roma, i que va travessar la serralada per l’interior. Per on? “Molt probablement va dividir aquell enorme exèrcit en columnes. És possible que una d’aquestes columnes vingués del Berguedà, passés per Gósol i Josa i enfilés cap a la Cerdanya per acabar travessant pel coll de la Creueta; el gruix de la tropa segurament ho va fer pel coll d’Ares, i encara una tercera, pel coll de la Perxa. Però també podem especular legítimament que alguna columna seguís la ruta que puja pel Valira i travessés el territori andosí”.

Entre el poc que se sap de l’expedició transpirinenca és que va tenir lloc a l’estiu, així que és perfectament viable, diu Vergés, que un cos d’exèrcit s’enfilés per aquí dalt. Qui sap si amb elefants i tot. La llàstima és que el registre arqueològic ha revelat fins ara molt poques dades sobre aquest formidable episodi. Cap, de fet, fins que les recentíssimes excavacions dirigides per Oriol Olesti a Baltarga han revelat que en algun moment entre el 250 i el 200 abans de la nostra era la zona d’habitatge excavada en aquesta localitat cerdana va ser completament arrasada. Als historiadors, inclòs Vergés, els ha faltat temps per apuntar-se, amb més fe i més esperança que no evidències, a la hipòtesi que aquella destrucció va ser causada per Anníbal.

En qualsevol cas, conclou Vergés, la incursió cartaginesa demostra que aquesta part del Pirineu ja s’havia convertit en una zona estratègica; els romans també ho van entendre així, i per això hi van aixecar Iulia Libica, la Llívia actual, que fins ben entrat el període tardoromà va ser la capital natural del territori. Diguem per acabar, en fi, que Anníbal se’n va sortir: va travessar els Pirineus i també els Alps, es va plantar a Itàlia –sembla que només hi van arribar tres dels prop de 30 elefants que s’havia endut d’Àfrica– i va estar a punt, a punt, de donar la campanada, però la victòria final després de 18 anys de guerra va ser per a Roma. Cartago va ser expulsada de la península i ni Anníbal ni els seus elefants hi van tornar a posar el peu. O la trompa.

Altres ‘fakes’: Rotllan a la Gunarda i la Carta Pobla

El pas d’Anníbal i els seus elefants per aquí dalt ja va ser tractat amb detall (i descartat) per Eric Jover i Alan Ward a Els andosins en el context cultural de la II Guerra Púnica (Papers de Recerca Històrica, 6). No és l’únic capítol de la història pirinenca que ha merescut els honors de la mistificació: Jean Claret proposa a La Unarde ou le mystère de Roncesvaux que Rotllan no va morir a la localitat navarresa de Roncesvalles, sinó a la plana occitana de la Gunarda, a la banda de Vicdessòs. Cosa que lligaria amb la falsa Carta Pobla, que és en l’origen de la nació andorrana i que Vergés –quina casualitat– ha desmuntat per compte de l’IEA. Avui ho explica a la biblioteca comunal d’Encamp (19 hores).

Andorra
història
Cerdanya
Baltarga
Salòria
Vergés
Annínbal
Hanníbal
Unarda
Gunarda
Claret
Alps
Guerra Púnica
Número de vots: 250
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic