Diari digital d'Andorra Bondia

Valentí Gual Vilà: “La reconstrucció de famílies d’Andorra serà la primera d’un Estat europeu”


Escrit per: 
E. J. M.

L’ajuda Cebrià Baraut, dotada amb 10.000 euros, recau en projectes que utilitzin com a fonts els recursos de l’Arxiu Nacional d’Andorra. La beca l’ha obtinguda el doctor Valentí Gual per dur a terme l’‘Estudi demogràfic de l’Andorra moderna’, del segle XVI al segle XIX. També hi col·laboraran els historiadors Jordi Buyreu i Lluís Obiols. L’equip no només farà el recompte numèric, sinó que ambiciona reconstruir la genealogia universal de les famílies andorranes.

El recompte numèric es farà a partir de les actes sacramentals, obligatòries des del Concili de Trento, el 1563.
Hi ha la possibilitat que hi hagi sacramentaris anteriors a Trento, però molt escassos. Els llibres sacramentals (baptismes, defuncions, matrimonis) es generalitzen a partir del Concili de Trento, el de la Contrareforma. La data d’inici de l’estudi està determinada per la disposició.

A Andorra, per la presència del bisbe-copríncep es va complir l’ordre al peu de la lletra.
Però en ser una cosobirania podia haver passat com a França, que no va ser de compliment obligat. Per proximitat i qüestió eclesiàstica, sí que es van imposar les actes sacramentals.

¿Quin període abraça l’estudi?
Fins al 1830, a l’espera de poder enllaçar amb una fase posterior. Hi ha moltes dades per processar i només tenim dos anys. Ho hem delimitat cronològicament per conèixer la realitat general, les diferències de comportament geogràfic entre parròquies.

Vostè ja havia elaborat un estudi demogràfic sobre Andorra la Vella i Encamp.
Sí, el vaig fer amb la doctora Roser Puig i es va publicar en un volum d’Història d’Andorra (Edicions 62, 2005). Vam fer el recompte numèric i el moviment estacional, és a dir, vam comptar el nombre de cerimònies anuals de baptismes, defuncions i matrimonis, vam establir les gràfiques d’evolució que marquen les tres variables fonamentals i, finalment, vam veure quines eren les èpoques de l’any més proclius al baptisme i al matrimoni o en què es concentraven les defuncions.

¿Podrà fer servir el treball per a la investigació?
Sí, el recompte numèric d’aquestes dues parròquies ja està fet. El que s’hi pot donar és un tractament estadístic diferent, però la base, evidentment, ja la tenim. Ens falta fer el recompte de la resta de parròquies i la reconstrucció de famílies de totes, Andorra la Vella i Encamp incloses. A partir del primer treball vam comprovar que Andorra podia ser objecte d’un estudi acurat perquè quasi no hi ha pèrdua documental. Tot això ens pot possibilitar arribar a una reconstrucció de famílies d’un Estat europeu.

La primera que es farà.
Sí, sí. S’han fet reconstruccions locals, de comarques... però serà la primera d’un Estat.

Avantatges de ser un país petit.
Sí, a la meva tesi doctoral vaig estudiar la Conca de Barberà, que té 620 quilòmetres quadrats, i Andorra en té uns 450. Es tracta de veure sobre quin volum demogràfic ens movem, que és difícil de saber perquè no hi havia censos de població.
Per exemple, l’any 1563, a Andorra, no sabem quants habitants hi havia, però el recompte numèric ens ha de deixar arribar a aquest punt: sumant els baptismes de totes les parròquies i sabent que la taxa de natalitat de l’època era d’uns 35-45 infants per cada mil persones, podrem aproximar-nos al nombre total d’habitants de les Valls. És la dada de referència perquè sabrem sobre quin univers es treballa i quina ha estat la seva evolució.

¿I totes les actes sacramentals són a l’Arxiu Nacional?
Sí, i digitalitzades, cosa que permet consultar-les des de casa.

El marge d’error de l’estudi, ¿quin pot ser? Perquè encara que les actes fossin obligatòries, potser morien infants abans de ser batejats o hi havia fills fora del matrimoni.
Pensa que en els censos actuals i amb els mitjans estadístics d’ara el marge d’error és d’un 3 per cent. Si treballem amb un registre documental d’una època protoestadística, d’entrada podríem pensar que el dèficit és superior a l’actual, però no és així. Aleshores tota persona que naixia era batejada immediatament. Hem d’abandonar els nostres paràmetres actuals. Les persones que naixien eren batejades el mateix dia, l’endemà o al cap de 48 hores com a molt.
Sí que hi ha la possibilitat que un nounat morís abans de rebre les aigües baptismals. L’Església catòlica ho evitava a través de la figura del bateig d’urgència (el primsenyat), que aplicava la llevadora segons la fórmula que li havia dit el rector. L’ànima de l’infant quedava salvada. Si no moria, després feien un baptisme oficial, complementari. Els que no fossin batejats d’urgència no consten enlloc.
Això ho podem veure en els intervals intergenèsics, és a dir, si el matrimoni té una cadència de fills d’un cada dos anys, i veiem que en quatre o cinc anys no n’ha tingut cap, pot ser que se n’hagi mort algun. És el que es coneix com el baptisme perdut. També hem de tenir en compte que s’alletava durant dos anys.
També hi pot haver el cas d’algú no batejat que trobem al llibre de matrimonis. Però són molt pocs. I els fills fora del matrimoni també queden registrats com a fills de pares incògnits, però quan la parella es casa recuperen l’infant en la legalitat.

Les dades que se n’extreuran són moltíssimes: edat de matrimoni, índex de natalitat, edat mitjana de defunció...
Sí: es calcula l’edat d’accés al matrimoni, d’homes i dones, amb primeres i ulteriors núpcies; quants dels que es casen són solters, vidus, etcètera. Hi ha molts paràmetres a processar. Se segueix una metodologia fixada.

I la genealogia, ¿s’anirà fent paral·lelament al recompte?
El que fem els demògrafs és obtenir una genealogia universal, però a nosaltres no ens interessen directament els noms i cognoms de les persones. Ho fem per obtenir els resultats numèrics. Evidentment tindrem la nostra base de dades, amb fitxes per família, però el que ens interessa és saber quina edat tenien quan es van casar, quants fills van tenir, quin destí van tenir els fills... Ara, si la societat manifesta interès per conèixer la genealogia fins al 1830, doncs també la mostrarem.

Però, per fer-ho, necessiten els cognoms.
Cada acta de baptisme, defunció, matrimoni, s’entra en un programa informàtic amb tots els noms i es va reconstruint. Nosaltres tindrem a la capçalera de cada fitxa el matrimoni,
al qual es bolquen els baptismes i les defuncions posteriors. Tindrem una fitxa darrere d’una altra, i esperem que siguin centenars. I així podrem fer el recompte numèric.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte