Diari digital d'Andorra Bondia
Velles Cases alça la veu
Velles Cases alça la veu

Velles Cases alça la veu


Escrit per: 
Andrés Luengo/Foto: Màximus

Per fi, una entitat decidida a alçar la veu en defensa del patrimoni! Per fi, una entitat disposada a parlar clar i amb el propòsit explícit de no mirar cap a un altre costat a l’hora de la veritat! Per fi, la veu de la fins ara inexistent o muda societat civil que va faltar quan Casal i Vall i la casa Palau van anar a terra i tothom va callar, o quan el ministeri va autoritzar la construcció d’una benzinera a escassos cinquanta metres del pont de la Margineda i ningú no va dir ni piu fins que ja era massa tard. Doncs aquesta veu serà en endavant la de Velles Cases Andorranes, presidida des del febrer per l’empresari i exministre Claude Benet. Cosa que no deixa de sorprendre perquè l’entitat s’havia convertit els últims anys en una mena de venerable club amb escassa, per no dir nul·la, presència pública.

Però això s’ha acabat. Com a mínim sobre el paper, és clar, perquè la declaració d’intencions del nou president no pot ser més prometedora. Adverteix Benet que va acceptar el càrrec perquè la seva visió de la cosa patrimonial coincideix amb la missió fundacional de l’entitat, que no és altra que —estatuts a la mà— salvaguardar el patrimoni cultural i natural, desvetllar l’interès per aquest mateix patrimoni, atreure l’atenció dels poders públics sobre els perills que l’amenacen, proposar accions per conservar-lo i fomentar un urbanisme “integrat”: “Hem de ser conscients que tenim el patrimoni que tenim, petit i molt fràgil, per no dir en vies d’extinció; i no ens mossegarem la llengua per mirar de salvar-lo.”

D’acord, però ¿com? Primer de tot “hem de convèncer els poders públics que el patrimoni no és decoratiu, que pot ser un actiu turístic de primera magnitud”. Sospita Benet que és precisament aquesta concepció de la cosa cultural com un més a més el principal llast per avançar en la protecció del patrimoni: “Per fi s’han adonat que cal potenciar els museus, però resulta que tanquen els dilluns; per mi, resulta contradictori. Tampoc n’hi ha prou amb una Nit dels museus, o amb unes Jornades de patrimoni o amb un, o dos o tres concerts en determinat jaciment: són pedaços absolutament insuficients i que només serveixen per tenir la consciència tranquil·la.” 

El requisit indispensable és que els poders públics s’ho creguin: “Tenim un patrimoni petit i dispers, perquè els conjunts urbans pràcticament han desaparegut: només cal veure el que ha passat amb Engordany, avui enclotat entre patracols de ciment, víctima d’un urbanisme caòtic i erràtic. Però és precisament aquest patrimoni el que ens fa diferents i el que hem de salvaguardar i potenciar: de grans espectacles i edificis emblemàtics ja en fan en altres països, més colossals i probablement millor. No hem de jugar en aquesta lliga.” Com li agrada dir, es tracta de donar “contingut” al país començant pel que és més fàcil: senyalitzar i publicitar els racons vinculats a personatges i celebritats locals o universals, ja sigui Verdaguer a Llorts, el doctor Trias a la casa Rebés de la capital, sant Josepmaria a l’hotel Palacín d’Escaldes o Amat Piniella a la casa Ribes de Sant Julià.

Començar pels fonaments

Convé dir, en fi, que quan Benet parla de patrimoni no es refereix només a l’arquitectònic sinó també al paisatgístic —una de les prioritats de Velles Cases serà treure la vall del Madriu de l’estat catatònic en què està instal·lada des del minut següent que la Unesco la va incloure a la llista del patrimoni de la humanitat, fa més de deu anys— i a aspectes fins ara negligits en la història més o menys oficial d’aquest país, com ara el paper de les entitats esportives —fonamental, diu Benet— en la cohesió social a la segona meitat del segle passat.

Però tot això no té cap possibilitat d’èxit si no ens ho creiem, adverteix. I per creure’ns-ho ho hem de conèixer. Per això, diu, “la primera missió de Velles Cases serà divulgativa: donar a conèixer el patrimoni als que vivim al país”. ¿Com? Amb conferències, exposicions, visites i visites obertes a tota la població. Una presència pública que anirà en paral·lel a l’activisme en defensa del patrimoni, des del diàleg amb les institucions —Govern i comuns— i també la denúncia pública. Per ara les prioritats seran la vall del Madriu i cal Ribot d’Engordany, en perill imminent no només segons Benet sinó també segons els mateixos tècnics de Patrimoni. Aviat farà un any que la propietat va llançar el crit d’alerta, i ni el Comú ni el ministeri han mogut un dit —que se sàpiga— més enllà de les bones paraules.

Si de veritat vol dur tots aquests bons propòsits a la pràctica, a Velles Cases Andorranes se li ha girat feina. Així que al centenar i mig de socis en actiu els vindrà bé qualsevol ajuda. Per això mateix, i per espolsar-se certa etiqueta pelet elitista que arrossega, Benet insisteix que l’entitat no és un vedat de propietaris en el sentit estricte ni tampoc de titulars de cases pairals, sinó que està oberta a tota la ciutadania: a tota. Veurem com es concreta, tot plegat. Però només que en el pròxim cas Margineda —que n’hi haurà— Velles Cases aixequi la veu, haurem fet un pas de gegant. El mutisme actual és insuportable. I desolador.

Velles Cases
Claude Benet
Número de vots: 179
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic