Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Biennal, Venècia, Ariza
Andorra, Biennal, Venècia, Ariza

Venècia: 48 hores


Escrit per: 
Redacció / L'artista massanenca, dirigint el muntatge del 9.520 bols que conformen 'Murmuri' al Palazzo Ca'Cappello Memmo de Venècia.

La instal·lació d’Eve Ariza, ‘Murmuri’, a punt per a la inauguració dijous del pavelló de la Biennal.

L’aventura va començar el juliol passat, quan els comissaris van seleccionar els tres finalistes del concurs per a la 4a participació a la Biennal de Venècia. Va continuar a l’octubre, quan Eve Ariza es va imposar a Jordi Casamajor i a Eva Martínez, Zoe, i va començar el llarg procés de gestació de Murmuri, i culminarà finalment dijous, amb la inauguració del pavelló andorrà, aquesta edició situat al Palazzo Ca’Cappelli Memmo, en un carrer lateral que desemboca al Gran Canal i ben a prop de la plaça de Sant Marc. Res a veure amb les ubicacions mig apartades i semiclandestines d’altres edicions, es veu.

L’artista i el seu equip es van desplaçar a finals d’abril a Venècia, i ahir mateix van acabar de col·locar els 9.520 bols de què consta la instal·lació. Humils bols de fang que ha tornejat i cuit durant sis mesos, sis, al taller de Sainte Colombe sur l’Hers on es va mudar a l’octubre. Cada bol és un murmuri i tots junts, agrupats segons els colors i en conjunts que no són, diu, capritxosos, constitueixen el gran Murmuri que dona títol a l’obra. “Cadascun té el seu lloc”, deia ahir Ariza. I cadascun emet un so diferent, segons el foradet que els anava practicant tot just sortits del torn. Perquè es tracta al final d’una instal·lació sonora que s’ha d’experimentar –diu– i escoltar.

Fins ahir ens pensàvem que eren la culminació –i la nèmesi– dels blas que han constituït la dèria artística i conceptual de l’artista l’últim decenni. Els blas, sí: aquell crit contra la hipertròfia de veus, sons i missatges ambientals que conclouen en la incomunicació. Davant d’un món que és caos i soroll, deia Ariza, “jo el que proposo és escoltar el fang, la veu de la terra”. La comissària, Míriam Ambatlle, resumia quinze dies enrere Murmuri com un intent “de fer-nos obrir els ulls davant de les derives d’una societat consumista”. Doncs ara resulta que Murmuri és sobretot “una reflexió sobre els moviments de les poblacions humanes, presents i futures, i la seva influència sobre les estructures socials i el medi ambient”. És veritat que l’element diguem-ne sociològic –les migracions– ja va començar a ensenyar la poteta en el comiat de la delegació, amb les setze tonalitats diferents, una per cada color de pell humana segons l’escala de Fitzpatrick, amb què estan modelats els bols. Però el gir conceptual és ara definitiu: ni blas, ni incomunicació ni tan sols crítica de la societat consumista. El fenomen migratori i prou. Està bé exhibr cintura i flexibilitat i apuntar-se a l’estricta actualitat. Però hauria estat encara millor si ens n’haguessin parlat a l’octubre, d’aquesta “reflexió sobre els moviments de poblacions humanes”.

Andorra
Biennal
Venècia
Ariza

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte