Diari digital d'Andorra Bondia
'Park Of Lost Paradise', un dels àmbits de la instal·lació 'Future Is Now', amb una nina d'enormes proporcions que entra a la tela, i 'Goddess Of Oxygen', retrat hiperrealista; a la dreta, Shangti.
'Park Of Lost Paradise', un dels àmbits de la instal·lació 'Future Is Now', amb una nina d'enormes proporcions que entra a la tela, i 'Goddess Of Oxygen', retrat hiperrealista; a la dreta, Shangti.

A Venècia, amb una marca


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus / Agències

El projecte ‘Future Is Now’, de Philippe Shangti, selecccionat per representar Andorra a la 58a edició de la Biennal.

Doncs no: al final no serà ben bé una obra el que el pavelló andorrà presentarà a la pròxima Biennal de Venècia. Tampoc serà ben bé un artista sinó més aviat una marca. Una marca que es diu Philippe Shangti, i que coincideix amb el nom de l’autor de Future Is Now, el projecte seleccionat per Eva Martínez, Zoe –la comissària de la nostra 5a aventura veneciana– i que es va imposar a Autoestima 2.0, amb què concorria Martín Blanco.

I diem que és més una marca que no una obra, d’una banda, perquè la primera notícia que vam tenir de Shangti va ser al febrer, quan ell i Blanco van accedir a la fase final del concurs de la Biennal: ho desconeixíem i, de fet, ho desconeíxem tot sobre la seva evolució i sobre la seva proposta artística, excepte el projecte que aquests últims quinze dies s’ha exposat a Artalroc. I el nom, és clar. De l’altra, per l’inusitat protagonisme que la firma de l’autor adquireix en el projecte guanyador: tots els elements que integren la instal·lació acaben reduïts a mer suport per estampar-hi el logotip. Com si el nom fos el missatge, i sigui dit això amb el permís de McLuhan.

Així que a Venècia amb una marca. És una opció que fins ara no havíem provat. En qualsevol cas, i davant de dos projectes que, diu la comissària, plantejaven igualment “temes d’estricta contemporaneïtat” –Blanco ens parla de la “desconnexió” de la realitat física per culpa de la tecnologia; Shangti, de la “degeneració del planeta i de la humanitat”– Zoe es va acabar decantant per Future Is Now per dos motius: l’estètica i l’ús de recursos tècnics, diu.

Segons la comissària, el de Shangti és un projecte “atrevit i audaç, que s’expressa en un llenguatge molt actual, originant un univers propi i alhora universal, amb un impacte immediat i un missatge clar i directe”. L’autor, en fi, pretén donar un toc d’atenció sobre el “malbaratament dels recursos, el canvi climàtic i el materialisme exacerbat” a través dels àmbits que integren la instal·lació: una nina de proporcions XXL que entra literalment a l’anomenat Park Of Lost Paradise i una addicta al shopping que suplica virtualment que l’alliberem de la presó consumista, així com la soca d’un arbre metàl·lic, el retrat hiperrealista d’una Goddess of Oxygen que sembla sortida d’una fantasia de Guido Crepax, i una senyoreta que es cruspeix –nyam, nyam– un plat de cruixents escarbats de cuina. Tot plegat al·ludeix a l’espoli dels recursos naturals que posa en perill la supervivència del planeta, una amenaça que no és més o menys remota, adverteix Shangti, sinó el nostre estricte present. Perquè ja ho saben: Future Is Now.

Estrena kitsch

Capítol a part mereix l’erotisme de tall publicitari –Toscani, Newton– que esquitxa l’obra, recurs pelet trampós per cridar l’atenció de l’espectador però utilitzat aquí, és clar, amb coartada conservacionista. Es tracta, diu la comissària, d’una “ficció especulativa” que apel·la a la “responsabilitat” de cadascú de nosaltres, i que ho fa a través d’“un univers propi des del qual [Shangti] produeix objectes i fotos sarcàstiques que es mofen d’una societat cada cop més desnaturalitzada”.

Amb Future Is Now ens estrenem a Venècia amb una proposta que s’inscriu desacomplexadament en el pop art. I si li veuen una deriva kitsch, no es tallin, perquè ja es tracta d’això, diu Zoe: “Una obra de ràpida percepció, construïda des de la ironia, la crítica agredolça i l’inconformisme”, i que pretén passar sense grans elucubracions formals ni conceptuals un missatge directe i accessible: “Posar fre a la disbauxa al planeta”, concretament. I tot plegat, des de la convicció que l’art no ha de ser necessàriament críptic, ni necessita d’una casta de sacerdots que ens el descriptin, i que “de vegades un petit esclat en forma d’imatge impactant ja genera una mutació irreversible en l’espectador”.

Doncs aquest és exactament el llistó que li ha posat a Future Is Now. Shangti, en fi, disposarà ara de sis mesos per produir la instal·lació, que basarà molt del seu efectisme en les grans proporcions dels elements que l’integren. L’abril es destinarà a postproducció i transport, i la inauguració de la Biennal, aquesta edició sota el lema May You Live In Interesting Times, està prevista per al 8 de maig per a la premsa especialitzada, dos dies després per al públic en general. De nou a Ca’Cappello Memmo, que el 2017 ja va acollir el Murmuri d’Eve Ariza.

La comissària va tenir unes paraules per a Blanco, l’altre finalista, de qui va dir que Autoestima 2.0 havia constituït un gran “salt qualitatiu”... pel canvi d’escala que li havia suposat al canillenc passar del petit i mitjà format habitual a les teles XXL que havia projectat per a la Biennal.

Andorra
Biennal
Venècia
escaldes
Future Is Now
shangti
Blanco
Autoestima
Zoe
La teva puntuació: 5. Número de vots: 419
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic