Diari digital d'Andorra Bondia
Pieras lliga Carlos Puerta, amb ‘El astrolabio de Urania’, i vol portar l’últim de Paco Roca, ‘El tesoro del Cisne Negro’
Pieras lliga Carlos Puerta, amb ‘El astrolabio de Urania’, i vol portar l’últim de Paco Roca, ‘El tesoro del Cisne Negro’

Verne s’embarca al saló


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració: Carlos Puerta ('El tesoro del Cisne Negro')

Pieras lliga Carlos Puerta, amb ‘El astrolabio de Urania’, i vol portar l’últim de Paco Roca, ‘El tesoro del Cisne Negro’.

“Viure no és necessari; el que és necessari és navegar”. Ho deia el clàssic i ho podem aplicar des d’ara mateix a la pròxima edició del saló de Còmic, que per cert ja ha confirmat les dates: del 26 al 28 d’abril a la Closeta i immediatament després del de Barcelona, com és habitual. Però dèiem que el que és necessari és navegar. Ho sabia perfectament Jules Verne, el primer fitxatge de Joan Pieras per a la 23a edició. El cert és que a la Massana compareixerà el Verne que Carlos Puerta ha convertit en protagonista de la seva nova aventura il·lustrada, El astrolabio de Urania, i que l’historietista madrileny compensarà així la baixa a última hora de l’edició passada: els originals de Barón Rojo van arribar a temps a la Closeta, però ell no.

De seguida hi tornem, però és que també en sap un niu, de navegar, el Paco Roca de El tesoro del Cisne Negro, en què l’autor d’Arrugas ha convertit en historieta l’epopeia marítima del Nuestra Señora de las Mercedes, la fragata espanyola que l’octubre del 1804 es va enfonsar davant de Cadis –hi van ajudar molt les canonades de l’HMS Amphion, disparades a traïció, as usual– amb un fabulós tresor en monedes de plata a bord. Probablement els soni perquè el Mercedes va ser descobert el 2007 per Odissey, empresa ianqui que es dedica a rescatar tresors submarins, el govern espanyol es va embarcar en un llarg plet per recuperar-lo i el cas va tenir un considerable ressò mediàtic. Doncs bé, Roca reconstrueix ara la batalla legal que va acabar amb la batalla naval més llarga de la història: va començar el 5 d’octubre del 1804 i es va resoldre el febrer el 2012, quan el tribunal de Florida que jutjava el cas va donar la raó a Espanya. Si els interessa, el tresor del Mercedes s’exposa avui al museu d’arqueologia subaquàtica de Cartagena.

Vagi per endavant que Roca figura de moment a la carta als Reis que per aquesta època escriu Pieras, però el contacte està fet i tots sabem que quan se li posa un autor entre cella i cella, pocs se li resisteixen. Recordin el cas de Pellejero i Corto Maltés: no va parar fins que el badaloní va venir. I Roca és un habitual del saló: el 2011 hi va comparèixer amb El invierno del dibujante i en va il·lustrar el cartell, i el 2014, amb Los surcos del azar.

El que està confirmadíssim és el Verne de Puerta, que reincideix en l’hiperrealisme que tan bons resultats li va donar a Barón Rojo. El guió el firma Esther Gil i el còmic, que es va publicar dos anys enrere a França, acaba de veure la llum en castellà. La trama parteix d’un episodi molt probablement apòcrif segons el qual el jove Jules va intentar embarcar amb 11 anys –som al 1839– a bord del Coralin per viatjar als mars del Sud. Va tenir la santa sort que el seu pare el descobrís a temps i se l’endugués cap a casa, però el bon Jules se’n va endur de record un astrolabi que reapareix inopinadament tres decennis després, quan embarca amb el seu germà Paul a bord del Great Eastern: som a Liverpool el 1867, i a l’altre costat de l’Atlàntic els espera Nova York, un viatge en ferrocarril cap a l’Oest, sempre cap a l’Oest, i una escapadeta a les cascades del Niàgara. El periple, en fi, li va servir a un Verne que acabava de publicar Viatge al centre de la terra, De la Terra a la Lluna i Els fills del capità Grant per recuperar forces i escriure Vint mil llegües de viatge submarí i Une ville flottante, on recrea la vida a bord d‘un enorme transatlàntic que recorda –i no per casualitat– el Great Eastern. A Closeta hi recalaran com és reglamentari les planxes originals de El astrolabio de Urania.

El tercer encàrrec de Pieras, atenció, és El fotógrafo de Mauthausen, en què Salva Rubio (guió) i Pedro Colombo (il·lustració) recreen la peripècia de Francesc Boix al camp de concentració nazi, inclòs el tirabuixó final al Pas de la Casa que el CAEE ens va revelar el curs passat. De moment és un desig, però no negaran que el 23è saló comença a fer molt, molt bona fila.

Andorra
còmic
la Massana
museu
salo
Pieras
Puerta
Mauthausen
Roca
Verne
Mercedes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte